_
_
_
_
_

Tones de purins amb destinació incerta

Les retallades en les energies renovables han deixat sense tractar 600.000 metres cúbics de deixalles des del febrer

Neteja d'un abocador a les Masies de Voltregà, a Osona (Barcelona).
Neteja d'un abocador a les Masies de Voltregà, a Osona (Barcelona).Albert Alemany

Les sis plantes de tractament de purins de Catalunya van deixar de processar-ne 600.000 metres cúbics des del seu tancament al febrer per la retallada de les primes a la generació d'energies renovables, segons el Departament d'Agricultura. És l'equivalent a 600 milions de litres. Agricultura assegura que els ramaders han pogut rebaixar l'efecte contaminant dels purins amb la introducció de nous pinsos i màquines per reduir la proporció de nitrats que contenen aquests residus.

“Ja fa un any del tancament de les plantes. La normativa obliga les explotacions a tenir dipòsits per emmagatzemar els purins durant sis mesos. Què se n'ha fet de tots aquells que no cabien a les basses [de les granges]?”, es pregunta Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter (GDT), que apunta que aquesta clausura propicia les “males pràctiques” entre grangers. “Un ramader pot anar a llençar els purins una setmana, i després una altra, reiteradament. És molt difícil controlar-ho”, insisteix.

Carles Mencos, coordinador territorial d'Unió de Pagesos, assegura que les alternatives són escasses per als ramaders afectats. “Tenim dues opcions: o tractar els purins a la mateixa granja [amb separadors de residus sòlids i líquids, que redueixen el volum dels detritus] o portar-los lluny”. El cost de l'operació depèn en bona mesura de la zona. “A Lleida està relativament a prop, a 20 quilòmetres, però a la comarca d'Osona és dramàtic, perquè se n'han de recórrer 60”, afirma Mencos.

Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter, apunta que la clausura de les plantes de tractament afavoreix els abocaments

Un altre problema afegit és que per dipositar els detritus fora de l'explotació cal obtenir els permisos necessaris. “Fa sis mesos que estem esperant per obtenir la validació del Departament per als nous plans de gestió de purins”, lamenta Mencos, que explica que aquests programes són necessaris per autoritzar els contractes que els ramaders signen amb els propietaris dels terrenys als quals traslladen els residus. El representant d'Unió de Pagesos també assegura que les línies d'ajudes per pagar la maquinària de reducció de residus “no han sortit fins fa quatre dies”.

Joan Gòdia, sotsdirector general del Departament d'Agricultura, sosté que les solucions que Agricultura ha donat a les 438 explotacions afectades pel tancament de les plantes han contribuït a reduir l'impacte contaminant dels purins.

Agricultura ha concedit llicències per a l'obertura de 31 granges porcines des del tancament de les instal·lacions

Gòdia enumera les mesures: “Una és la substitució de pinsos perquè redueixin els seus nivells de nitrats entre un 30% i un 35%. En 173 casos més, donem ajudes als ramaders que instal·lin maquinària per separar els residus sòlids dels líquids, que redueixen entre un 20% i un 30% el volum”. Gòdia assegura que aquesta línia de finançament cobreix el 60% del valor de la màquina. En la resta d'explotacions han obert un programa d'ajudes “per finançar la instal·lació de sistemes semblats a petites depuradores”. Ricard Parés, director de l'Associació Catalana de Productores de Porcí, coincideix amb Agricultura: “La major part dels purins s'han pogut reconduir. La gent ha tingut temps per gestionar-los d'una altra manera”.

Des del tancament de les instal·lacions de tractament de purins, Agricultura ha concedit llicències per a l'obertura de 31 granges porcines. Rifà sosté que bona part dels permisos per l'obertura de noves explotacions van ser, en realitat, autoritzacions per ampliar finques més petites o en desús. “Es fa per estalviar-se tràmits. Legalment, és difícil construir una granja de nou”. El membre de l'associació ecologista posa com a exemple l'obertura d'un recinte amb capacitat per 2.000 truges al municipi de Sant Martí d'Albars (Barcelona). “Era una explotació de cabres, que van ampliar”, explica.

Abocar purins surt barat

Els agents rurals van detectar 75 abocaments de purins entre el 2010 i el 2014, dels quals 64 van acabar en un procediment administratiu, segons Antoni Mur, inspector cap dels agents rurals. D'aquests, el 70% ha culminat amb una sanció per un import que oscil·la entre 600 i 1.000 euros, segons el Departament d'Agricultura. El cost d'aquestes sancions és menor al de les màquines que poden tractar aquests residus. Una separadora de purins sòlids i líquids val entre “20.000 i 100.000 euros”, segons Carles Mencos, coordinador territorial d'Unió de Pagesos a la Catalunya central.

Què passa amb aquells casos que són tractats als tribunals? Tot i que les fonts consultades no especifiquen quina proporció acaba en condemna, els exemples apunten a penes lleus. Un dels últims abocaments a rebre sentència el va avançar el diari El 9 Nou. Al març de 2010 es van tirar entre 450.000 i 670.000 litres de purins al municipi d'Oristà (Barcelona), segons les dades aportades a la sentència, dictada el novembre passat. El propietari de la granja d'on va sorgir l'abocament, Josep Ramisa, va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 3.000 euros.

Un altre abocament, que els agents rurals van detectar al gener de 2012 a Almatret (Lleida), va acabar amb una multa d'Agricultura de 3.600 euros per al ramader responsable. "Encara que l'Institut Nacional de Toxicologia va dictaminar que hi havia un risc greu per a l'ecosistema, un informe de la Generalitat va dictaminar el contrari. La Fiscalia de Lleida no presentar acusació, i per això el cas es va arxivar", explica una font de l'Associació Profesional d'Agents Rurals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_