Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència Nacional fixa els criteris per establir el dret a l’oblit

La secció primera atén les reclamacions de 14 particulars contra Google

Mario Costeja va portar al Tribunal Europeu el ‘dret a l'oblit’ a la xarxa.
Mario Costeja va portar al Tribunal Europeu el ‘dret a l'oblit’ a la xarxa.

L'obstinació de Mario Costeja, que reclamava a Google que fes desaparèixer uns enllaços per deutes a la Seguretat Social executats fa 16 anys, ha establert els criteris que els tribunals espanyols aplicaran a partir d'ara per tothom qui que reclami el seu dret a l'oblit a la xarxa. Examinaran que la informació publicada sigui sensible per a la vida privada de l'afectat, que aquestes dades ja no siguin necessàries per a la finalitat per a la qual es van difondre o que hagi passat massa temps.

La sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional ha dictat aquest divendres les primeres sentències d'un tribunal espanyol en les quals s'aplica la doctrina europea sobre l'anomenat dret a l'oblit. En 14 dels 18 casos analitzats, els tribunals han donat la raó a les reclamacions dels particulars contra Google. En quatre més, han prevalgut les raons del cercador.

Mario Costeja va demanar al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg, que es posicionés. En el seu cas, la secció primera de l'Audiència Nacional ha reconegut el seu dret a retirar els enllaços a uns anuncis sobre uns embargaments per deutes a la Seguretat Social executats fa 16 anys.

La sala, aplicant la doctrina establerta a Luxemburg, dóna la raó a Costeja. En la decisió, els magistrats expliquen que es tracta d'un tractament de dades inicialment lícit, però que tenint en compte el temps transcorregut no són necessàries en relació amb les finalitats per a les quals es van recollir o es van tractar.

Segons la sentència, Costeja té dret que la informació sobre una subhasta d'immobles relacionada amb un embargament derivat de deutes a la Seguretat Social "ja no estigui vinculada al seu nom".

Aquesta primera sentència és important perquè la sala fixa els criteris que han de seguir a partir d'ara els particulars, el responsable del tractament i l'Agència de Protecció de Dades.

Aquests criteris es resumeixen en el següent text: “qui exerciti el dret d'oposició ha d'indicar davant el responsable del tractament o davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades que la recerca s'ha fet a partir del seu nom, com a persona física; indicar els resultats o enllaços obtinguts a través del cercador, així com el contingut d'aquesta informació que l'afecta i que constitueix un tractament de les seves dades personals a la qual s'accedeix a través d'aquests enllaços".

A partir d'aquí, caldrà avaluar si el dret a la protecció de dades ha de prevaler sobre altres drets i interessos legítims, en atenció a cada situació personal i particular.

La cancel·lació de dades, segons l'Audiència Nacional, estarà justificada quan les circumstàncies de cada cas concret així ho determinin, “ja sigui per la naturalesa de la informació, el seu caràcter sensible per a la vida privada de l'afectat, per la no-necessitat de les dades en relació amb les finalitats per a les quals es van recollir o pel temps transcorregut, entre altres raons".