Les set claus del ‘cas Bárcenas’

L'extresorer del PP Luis Bárcenas, que va abandonar dijous la presó de Soto del Real després d'un any i mig entre reixes pel cas Gürtel, és el personatge que ha marcat –al desgrat seu i malgrat el seu partit– aquesta legislatura. La publicació a EL PAÍS, el 31 de gener del 2013, de la comptabilitat secreta del PP, que Bárcenas i el seu antecessor en el càrrec de tresorer, Álvaro Lapuerta, van portar amb minuciositat entre el 1990 i el 2008, va generar el terratrèmol polític més gran dels últims anys. Amb la imputació de Bárcenas, el centre de gravetat de la causa contra la corrupció al PP, que va començar a investigar el jutge Baltasar Garzón el 2008, es va desplaçar de la trama de tràfic d'influències creada per Francisco Correa per fer-se amb contractes i fons públics d'administracions governades pels conservadors, per centrar-se en el presumpte finançament il·legal del partit del Govern. A continuació, les claus per conèixer el personatge.

- Qui és Luis Bárcenas? Luis Bárcenas Gutiérrez (Huelva, 22 d'agost del 1957), llicenciat en Empresarials per la Universitat Pontifícia de Comillas a Madrid, és la persona que va portar la lampisteria financera del PP durant l'aznarisme i també amb Mariano Rajoy. Després d'entrar al partit el 1982 gràcies al seu amic Luis Fraga, nebot del fundador Manuel Fraga, el 1990 va ser nomenat gerent pel llavors tresorer Rosendo Naseiro. El 2008, el congrés del PP de València el va elevar al rang de tresorer, màxim responsable econòmic de la formació, substituint Álvaro Lapuerta. El 2004, i fins a la seva dimissió el 2010, va ser senador per Cantàbria, la qual cosa li va atorgar la condició d'aforat –nomésinvestigable pel Tribunal Suprem.

- Què són els papers de Bárcenas? És la comptabilitat secreta del Partit Popular, on l'extresorer Bárcenas va apuntar manualment ingressos opacs d'empresaris amb interessos en contractes públics per valor de 7,5 milions d'euros entre el 1990 i el 2008. Aquests diners negres es van utilitzar, segons Bárcenas, per pagar despeses de campanya, despeses ordinàries de funcionament del partit i per sobresous a membres de la cúpula de la formació conservadora. Com que les quantitats suposadament abonades pels empresaris sobrepassaven els límits que la llei fixa als donatius anònims als partits, Bárcenas ingressava els diners al compte de donatius del PP de forma fraccionada.

- Està corroborada l'autenticitat i veracitat dels papers? El magistrat de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz va obrir una investigació separada del cas Gürtel sobre els papers de Bárcenas. A més del fet que l'extresorer, després de negar-ho inicialment, va reconèixer que la lletra era seva –una cosa que ha corroborat també un informe pericial cal·ligràfic–, el jutge Ruz ha acreditat la veracitat d'almenys 55 de les anotacions. Alguns dels polítics, ja retirats, com Jaime Ignacio del Burgo o Santiago Abascal, que van cobrar les quantitats que es reflecteixen en la comptabilitat van admetre haver-les rebut. El president del Senat, Pio García Escudero, també va reconèixer que el PP li va atorgar un préstec de 24.000 euros per fer obres a casa seva, que havia quedat danyada per un atemptat d'ETA el 2000. També s'ha investigat la injecció de fons que va rebre el grup Libertad Digital, les accions del qual van ser comprades amb fons de la caixa b del PP en una ampliació de capital del 2004.

- Quins fets se li imputen? La investigació judicial ha determinat que Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias, amagaven una fortuna extraordinària a Suïssa, tant en efectiu com en accions d'empreses de l'Ibex 35, i que va arribar a ascendir a 42,8 milions d'euros l'any 2008. Segons la Fiscalia Anticorrupció, aquesta riquesa deriva de l'apropiació de fons del Partit Popular, que es van ocultar en l'entramat financer helvètic.

Aquests fons es van amagar a la Hisenda pública. Entre el 1999 i el 2008 Bárcenas i la seva esposa van deixar d'ingressar 11,25 milions d'euros en quotes tributàries. Quan va arrencar la investigació del cas Gürtel, el 2009, Bárcenas va derivar els seus fons a societats de l'Uruguai domiciliades en paradisos fiscals amb l'ajuda dels seus testaferros Iván Yáñez i Ángel Sanchís, també extresorer del PP.

Bárcenas va intentar justificar la procedència dels seus fons suïssos, entre altres activitats empresarials, amb la venda d'obres d'art. Aquestes transaccions es va demostrar que eren falses durant la investigació.

- Quins delictes se li imputen i quines penes se sol·liciten? Bárcenas està acusat de delictes contra la Hisenda pública, blanqueig de capitals, suborn, apropiació indeguda, falsedat documental continuada i estafa processal en grau de temptativa. La Fiscalia demana 42 anys de presó, mentre que l'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària, eleva la seva petició de pena a 62 anys i vuit mesos de presó.

- Segueix Bárcenas vinculat al PP? La formació conservadora, que durant els primers anys del cas Gürtel va intentar preservar Bárcenas de l'acció judicial fins al punt que el jutge Pablo Ruz va revocar la condició d'acusació particular del PP, s'ha desvinculat del seu extresorer fins a l'extrem de no pronunciar el seu nom en públic. Quan Bárcenas va deixar l'escó de senador el març del 2010, el PP va triplicar el seu sou per compensar-lo per haver deixat de ser militant del PP. L'última nòmina és del 28 de gener del 2013, tres dies abans de la publicació en aquest diari de la seva comptabilitat secreta i 12 després que transcendís la seva fortuna a Suïssa. Però el seu acomiadament laboral encara cueja als jutjats: el juliol passat, una jutgessa social de Madrid va resoldre que Bárcenas continua en la situació d'excedència laboral que va sol·licitar el 2004 després de ser nomenat senador i “no pot considerar-se extingida la relació laboral” amb el PP. L'abril del 2013, dos mesos abans d'ingressar a la presó, Bárcenas va abonar la seva última quota de militant.

- Tornarà Bárcenas a la presó? Bárcenas ha estat a la presó en situació de presó provisional per evitar que fugís o destruís proves durant la investigació. Acabada la instrucció, l'extresorer serà jutjat amb la resta d'imputats en la primera fase del cas Gürtel. En cas que la pena que se li imposi en la vista oral –per la qual encara no hi ha data– sigui superior a dos anys de presó, hauria de tornar a la presó.