Selecciona Edició
Connecta’t

El BCE comprarà 60.000 milions mensuals en actius

Draghi explica els detalls de la compra de bons per reanimar l'economia

El president del BCE, Mario Draghi.
El president del BCE, Mario Draghi. EFE

Ja ha arribat l'esperat dia D. El Banc Central Europeu acaba d'anunciar l'esperada compra de deute a gran escala per tractar de bregar amb el fosc panorama de l'eurozona i amb els riscos associats a un sistema financer disfuncional que segueix patint en silenci els efectes secundaris de la Gran Recessió. Entre actius públics i privats, les compres arribaran als 60.000 milions d'euros mensuals fins al setembre del 2016, però, en qualsevol cas, fins a fer que la inflació aconsegueixi els objectius de l'eurobanc: a prop però per sota del 2%.

El cap del BCE, Mario Draghi, ja va salvar l'euro el 2012 amb un bon grapat de paraules màgiques i sense cap tret. Amb cinc anys de retard respecte a la resta de grans centrals mundials, incomplint clarament el seu mandat (l'IPC ha entrat en territori negatiu a l'eurozona) i sobretot amb una feroç oposició des d'Alemanya que ho complica tot, Draghi traspassa avui una fina però fonamental línia vermella: passa de les paraules als fets i activa l'esperat quantitative easing (QE, per les seves sigles en anglès), una de les decisions més arriscades de la UE en molts anys, per evitar el pou negre de la deflació, al qual conviden des de fa mesos el fred i la densa boira associats a l'estancament secular a què es veu abocada l'eurozona. I deixa així de ser un banc central especial, molt ortodox, per arribar a la majoria d'edat.

Draghi ha explicat que les compres començaran al març i inclouran actius que ja adquireix actualment, com cèdules o actius de deute titulitzats (empaquetats i convertits en valors), així com deute emès pels Estats al mercat secundari. Són susceptibles de compres els actius en grau d'inversió, és a dir, que es deixen fora els bons porqueria, tot i que el president del BCE ha afegit que "alguns criteris addicionals s'utilitzaran als països amb programes de la UE i l'FMI".

En resum, comprarà pràcticament de tot, però bàsicament deute públic a 10 anys –amb grau d'inversió, la qual cosa descarta Grècia si no es garanteix un programa de la troica en funció del pes de cada país a l'eurosistema (una mica per sota del 13% en el cas espanyol), tot i que el BCE no tanca la porta a reevaluar la dimensió i els terminis del sistema en funció de l'efectivitat d'aquestes adquisicions de bons, en una seqüència semblant a la que van seguir bancs centrals com el dels Estats Units (que ja ha fet tres versions del QE). Aquest programa actuarà per diversos canals: si convenç els mercats pot devaluar encara més l'euro (facilitant així una sortida de la crisi via exportacions), tirar unes dècimes a l'alça de la inflació, posar diners en mans dels bancs –els grans posseïdors de deute—amb el desig que es posin a fer préstecs d'una vegada i, en fi, estimular l'economia financera amb l'ambició que almenys una part d'aquest diluvi de diners creats electrònicament arribi fins a l'economia real.

A més, el Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès al mínim del 0,05% davant la caiguda a mínims dels preus, que ja es troben en terreny negatiu, i per sostenir la recuperació. A més de mantenir els tipus, el consell de govern del BCE ha decidit en la seva reunió d'aquest dijous que la facilitat marginal de crèdit i la facilitat de dipòsit es mantinguin sense variació en el 0,05 %, el 0,30 % i el -0,20% respectivament. Es donava per fet que Draghi concretés els detalls del programa de compra de deute públic a gran escala, malgrat l'oposició alemanya.