Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya acusa Wert de mentir sobre les peticions en castellà

Educació diu que n'hi ha 322 i la Generalitat les redueix a cinc

La consellera Irene Rigau en una compareixença dimecres passat.
La consellera Irene Rigau en una compareixença dimecres passat. ACN

Els números no quadren. El Ministeri d'Educació assegura que ha rebut 322 sol·licituds d'alumnes que volen estudiar en castellà a Catalunya. I la Generalitat diu que només n'hi consten cinc. Educació va aprovar al juliol un decret que blinda les classes en castellà i que l'habilita per pagar el curs als alumnes que vagin a centres privats si no són atesos en un centre públic.

La qüestió de les xifres ja va saltar divendres passat quan el ministeri que dirigeix José Ignacio Wert va admetre que havia denegat l'ajuda a tres menors perquè no complien els requisits —estaven matriculats en una escola privada, però en català— i se'n va desdir hores després. Divendres passat les peticions ascendien a 80, segons un portaveu oficial.

En una setmana, les sol·licituds s'han multiplicat per quatre, segons les noves dades. Educació justifica que la primera xifra corresponia a les peticions que “havien arribat físicament” al seu registre. “A aquestes peticions cal afegir totes les que s'han fet per via telemàtica”, fins arribar a les 322 de les quals informava ahir el diari La Razón.

D'anada i tornada

L'alumne que vulgui estudiar en castellà ha de demanar-ho primer al govern autonòmic. Si hi ha una negativa, acudirà al ministeri per iniciar la tramitació. L'ajuda per anar a un centre privat pot arribar als 6.000 euros anuals, que el ministeri resta després a l'autonomia de les seves transferències.

El termini de sol·licituds està obert durant tot el curs. El ministeri té sis mesos per respondre i durant el procés sol·licita un dictamen al govern regional.

El nombre representa el 0,02% del total d'alumnes de Catalunya (1,08 milions en l'ensenyament obligatori) i queda lluny del miler d'alumnes que va calcular el ministeri, però la polèmica suscitada és un indicatiu de la sensibilitat política d'aquesta qüestió en any electoral.

“Quan el ministeri envia, dia sí i dia també, xifres diferents, fa pensar que el PP ha decidit entrar de manera clara en aquesta qüestió i arrabassar a Ciutadans el seu punt estrella del programa electoral durant anys”, va declarar la consellera Irene Rigau després de criticar “la batalla numèrica” del ministeri. Les cinc peticions que confirma la Generalitat (dues d'aquesta mateixa setmana) són les que li ha remès el ministeri.

A la pràctica, abans de sol·licitar l'ajuda, una família ha de rebre una negativa d'un govern autonòmic respecte a l'educació “en una proporció raonable” de llengua castellana, segons el decret ministerial, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va xifrar en un 25%. La Generalitat no va facilitar ahir la xifra d'aquestes peticions inicials.

La diputada del PP català, María José García Cuevas, va acusar Rigau d'“intoxicar” amb els números i va assegurar que moltes famílies no compleixen el procediment, obvien la sol·licitud a la Generalitat i recorren directament al ministeri “per por de represàlies”.

Ciutadans va reclamar que les sol·licituds “es resolguin ràpid” i el PSC va demanar que els diners destinats a sufragar aquestes matrícules s'utilitzi per contractar més professors per a l'escola pública.