Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Salt cap enrere

El Govern espanyol retrocedeix en el temps amb l'obstinació de legalitzar la cadena perpètua

El Govern espanyol va utilitzar ahir la seva majoria absoluta per forçar la introducció al Codi Penal de la “presó permanent revisable”, un eufemisme que no oculta la voluntat de tornar a un tracte penal propi d'uns altres temps. I encara que es preveuen revisions de la condemna després de 25 o 35 anys d'efectiu compliment, segons els casos —per salvar la possible inconstitucionalitat de la cadena perpètua—, de fet permet mantenir el reu tota la vida a la presó.

No es pot grapejar el Codi Penal pel fet que un govern en dificultats vulgui enviar missatges d'autoritarisme i fermesa a electors que se li escapen. Menys encara s'ha d'adoptar una mesura com aquesta sense un debat previ en profunditat que justifiqui l'enduriment penal. El Govern espanyol ja va concebre aquest projecte en el seu primer any de mandat, quan el ministre de Justícia era Alberto Ruiz-Gallardón, però el desempolsa ara, en ple any electoral. I ho fa passant per sobre de tota l'oposició, dels advertiments rebuts en el seu moment des del Consell del Poder Judicial, el Consell d'Estat i altres òrgans, i del manifest signat per més de 60 catedràtics de dret penal.

La contumàcia de l'Executiu espanyol i del partit que li dóna suport és en realitat un senyal dirigit als sectors més autoritaris de l'opinió pública, que han exigit la reclusió a perpetuïtat o el restabliment de la pena de mort arran de crims de gran impacte social.

El gest es produeix enmig de l'emoció provocada per la recent excarceració de Santi Potros —detingut novament per altres qüestions—, com si se li hagués pogut aplicar la pena de perpetuïtat per fets comesos quan regia una altra legislació penal.

Elevar les condemnes al màxim possible resulta incoherent en un país amb una de les taxes de delinqüència més baixes d'Europa i en què ja existeix una escala penal agreujada de fins a 40 anys de privació de llibertat. Ningú no pot estar segur que els autors de crims especialment odiosos, com els de Marta del Castillo o dels nens José i Ruth Bretón, o els comesos en nom d'ETA o del gihadisme, s'haguessin detingut davant la possibilitat de passar la resta de les seves vides a la presó.

El Codi Penal ja era prou dur abans d'aquest nou enduriment. Tot un salt enrere.