Selecciona Edició
Connecta’t

El Primavera Sound revela els seus secrets amb un videojoc

Patti Smith, The Black Keys, James Blake i Caribou destaquen en el cartell d'aquest any

La cantant nord-americana Patti Smith en una imatge del 2010 a Sant Feliu de Guíxols. Ampliar foto
La cantant nord-americana Patti Smith en una imatge del 2010 a Sant Feliu de Guíxols.

Hi ha secrets que no es poden guardar, i el més vulnerable és el cartell d'un festival. Per evitar filtracions indesitjades, de vegades afavorides pels mateixos artistes a través dels seus webs, el Primavera Sound va fer ahir pública la programació de la seva quinzena edició. I part dels noms destacats són els de veterans com Patti Smith, que interpretarà Horses i després farà un segon concert en format spoken word; OMD, The Replacements, The Back Keys, Belle And Sebastian, Richie Hawtin, Giant Sand, Swans, Einstürzende Neubauten, James Blake, Tony Allen, Marc Ribot, Voivod, Thee Oh Sees i un llarg etcètera que barreja noms novíssims incontestables, veterans incontestables, retorns als escenaris de veterans que van ser incontestables i noms pràcticament desconeguts que omplen buits del cartell sense gaires possibilitats de ser incontestables.

La cita del festival serà al recinte del Fòrum entre el 28 i 30 de maig, amb una jornada d'obertura gratuïta el dimecres 27. I el nirvana costa 175 euros fins al 3 de febrer.

Però com que per tenir un lloc sota el sol no n'hi ha prou amb un cartell grandiloqüent, el festival converteix la seva presentació en un híbrid entre espectacle i acte social. La sala Apolo va acollir una divertida festa que va obrir amb uns mariachis cantant una oda a la primavera, noblesa obliga, per després deixar l'escenari a un presumpte programador de Silicon Valley que amb un to autoparòdic, d'ell mateix i del festival, en va glossar els millors moments, com l'any que es van incorporar les empremtes digitals per accedir al recinte, cosa que va ocasionar notables i enutjoses cues, o el recordat sistema de pagament a les barres mitjançant targetes moneder que va convertir molts assistents en abstemis.

La cita del Festival serà entre el 28 i el 30 de maig al recinte del Fòrum

Després de les rialles, el programador va convidar a l'escenari tres japonesos uniformats amb dessuadores, segons el guió campions mundials de videojocs, que es van posar a jugar un joc dels vuitanta en què mataven en pantalla, projectada a tota la sala, els noms dels artistes del cartell. Velles formes que ironitzen sobre un festival que aspira a guanyar-se el futur.

I aquest era el moment, prèviament regat amb les cerveses que unes atentes hostesses repartien gratuïtament entre els afortunats que van assistir a la presentació, que des de fa tres anys és motiu d'orgull i que permet omplir qualsevol conversa: “Jo hi era”. La majoria assisteix al festival, i els més acèrrims també a la presentació. I la temperatura del local va anar pujant mentre les pantalles mostraven noms, algun dels quals ja avançats per la rumorologia. A la primera pantalla, amb una evolució presumptament vinculada a les habilitats del primer campió nipó, els crits de complaença de l'assistència, semblants als dels representants d'Eurovisió quan els vota Letònia, van ser provocats per Caribou, Damien Rice i Sleater-Kinney (unes altres que tornen). En canvi, noms com Tobias Jesso podria haver estat substituït pel d'Ultramarinos La Confianza i res no hagués canviat. Els artistes nacionals Sr. Chinarro, Joan Miquel Oliver o Núria Graham van ser saludats amb educació.

Segona pantalla. A més dels qui criden per indicar a tothom que ells saben qui és l'artista anunciat, un acte d'autoafirmació pública raonable en temps d'anonimat, Shellac, uns veterans del festival, Eeels i els anglesos alt-J es van endur les més fragoroses demostracions de complaença, cosa que a la tercera pantalla, operada per Gabi Ruiz, un de los directors del festival, va recaure en The New Pornographers, Perfume Genius i José González, entre d'altres. A la quarta pantalla va haver-hi sorpresa, ja que en aparèixer el nom d'Antony ningú no va dir “yeaahh”, “iujuuu” o “bieeen”, bé, això últim no es gasta en aquest ambient ni quan s'està molt complagut.

El cas és que en l'altre temps popular líder de The Johnsons va passar sense pena ni glòria. Que això passi amb Salif Keita, també al cartell, s'entén. Marc de Marco, el veterà Hans-Joachim Roedelius, Interpol, Babes In Toyland o Dan Deacon van ser altres noms saludats amb efusió per un públic que novament es va sentir part d'una comunitat que a finals de maig serà multitud.

Per cert, que fins a la cita dels concerts serà possible jugar al videojoc de presentació amb una aplicació de telefonia que va publicar el cartell entre els qui no van poder assistir a la festa a l'Apolo.