Selecciona Edició
Connecta’t

El Chillida més íntim

Roca Gallery acull una mostra de l’artista basc comissariada pel seu fill Ignacio

Lurra, una de les escultures d'Eduardo Chillida que es podrà veure a la Roca Barcelona Gallery Ampliar foto
Lurra, una de les escultures d'Eduardo Chillida que es podrà veure a la Roca Barcelona Gallery

En anomenar Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002), el pensament corre seguint grans escultures de sòlides geometries, capaces de desafiar el vent i l’oceà embravit. No obstant això, és cèlebre també el Chillida de les obres més contingudes i dels elegants grafismes bicolors, que juntament amb les peces monumentals conformen un llenguatge original i immediatament recognoscible. També hi ha un Chillida més íntim, menys conegut pel públic, autor d’obres diminutes, que va crear no per vendre o exposar sinó per a amics i membres de la seva nombrosa família. Una selecció d’aquestes peces, que s’han vist en públic ben poques vegades, es presenta fins al 2 de maig a Roca Barcelona Gallery, en el marc de l’exposició Chillida. Entre les formes, comissariada per Ignacio Chillida, fill de l’artista.

Els volums de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Carlo Ferrater per a l’espai dedicat a la cultura de l’empresa Roca estableixen un diàleg especialment encertat amb el llenguatge de Chillida i la seva voluntat d’atrapar l’espai a través de la interrelació entre les formes. “Trobava molt més important el que passa entre les formes que les formes per si mateixes”, assegura Ignacio Chillida. Per explicar el llenguatge del seu pare, a més de les escultures, ha seleccionat una sèrie de grafismes realitzats per a batejos, comunions i casaments dels seus familiars, així com obres més socials. Entre aquestes destaquen els logos de la Universitat i la Caixa d’Estalvis del País Basc, en contra de les centrals nuclears i per a la Gestores Pro Amnistia, de la qual Chillida va formar part fins al desembre de 1977.

CHILLIDA. ENTRE LAS FORMAS

Roca Barcelona Gallery

Barcelona, fins al 2 de maig

Com a il·lustrador va treballar en nombroses publicacions, inclosa La indetenible quietud de Clara Janés, Más allá de Jorge Guillén i els Poemas vascos, que s’exposen juntament amb la xilografia i la planxa de fusta que es van utilitzar per al dibuix de la portada. L’estrella de la secció és el llibre El arte y el espacio, fruit de la seva col·laboració el 1969 amb el filòsof Martin Heidegger; la reproducció s’exposa sense enquadernar per apreciar els set litocollages de Chillida, juntament amb fotografies dels dos autors i una pedra litogràfica amb la dedicatòria manuscrita. En l’apartat dedicat a les publicacions també hi ha la que Ignacio Chillida defineix com “la bíblia del vocabulari artístic del meu pare”, un petit llibre titulat simplement Escritos (Ediciones La Fábrica), que recull totes les seves reflexions, aforismes i anàlisis.

Aquest conjunt de peces es troba idealment emmarcat entre la maqueta del monument per a l’interior de la muntanya de Tindaya a l’illa de Fuerteventura (“un projecte que està més viu que mai”, assegura Ignacio Chillida al·ludint als diversos problemes que van paralitzar el projecte en diverses ocasions) i l’escultura de petit format, en guix, del monumental Elogi de l’Horitzó de Gijón, especialment útil per entendre el procés de desenvolupament de les grans peces públiques de l’escultor donostiarra. “Dins de la seva obra pública, per a mi la de Gijón és la més pura”, indica Ignacio Chillida, que recentment ha presentat el primer volum, amb les 274 obres realitzades entre 1948 i 1973, dels cinc que formen el Catálogo razonado de escultura (Editorial Nerea). Al gener del 2011 les desavinences amb el govern basc van portar la família Chillida a tancar el Museu Chillida-Leku d’Hernani, tot mantenint però el fons accessible amb cita prèvia, a estudiosos i apassionats. “Estant tancat, aquest any hem rebut 6.000 visites”, conclou.