Selecciona Edició
Connecta’t

‘Cas 4-F’: les dificultats d’una revisió

La troballa d’una persona que s’autoinculpi de l’agressió del guàrdia urbà no garanteix que el Suprem reobri la causa

Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011.
Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011.

Podria reobrir-se la causa per l'agressió a un guàrdia urbà, el 4 de febrer del 2006, per la qual van ser condemnades cinc persones, després de l'emissió del documental Ciutat morta, que posa en dubte el periple judicial del cas 4-F? “És molt difícil”, repeteixen tots els experts consultats per aquest diari, fins i tot els implicats en el cas. I si es trobés algú que s'inculpés de l'agressió? Això tampoc seria garantia absoluta de reobertura.

Amb una sentència ferma (avalada per totes les instàncies judicials) s'inverteix l'ordre de càrrega: ja no és qüestió de demostrar la culpabilitat de la persona, sinó a l'inrevés, demostrar-ne la innocència. El cas més clar de l'aplicació del que s'entén com una revisió de condemna seria el crim de Cuenca: dos homes condemnats per l'assassinat d'un pastor el 1918. El jurat popular els va considerar culpables, tot i que no havia aparegut el cos. Dos anys després que sortissin de presó, es va demostrar que el pastor en qüestió no era mort, sinó que havia marxat.

Aquest és un dels supòsits que recull la llei (condemna per un crim que mai es va cometre) per acceptar el que s'entén com un recurs de revisió. També es pot admetre si hi ha dues persones condemnades pel mateix delicte i només l'ha pogut cometre una, si la condemna es va dictar sobre la base de proves falses considerades així per sentència ferma o per una confessió sota tortures, o si apareguessin proves noves, concloents. En el cas que algú s'autoinculpés, “la mera confessió no seria prou”, apunta l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra, a més hauria de ser “creïble”.

“La nova prova ha de tenir un caràcter molt transcendent, com l'ADN”, afegeix l'advocat. És el que va aconseguir, de forma excepcional, Ahmmed Tammouhi, que va ser condemnat a més de 100 anys de presó per quatre violacions. En una, en la qual es va obtenir l'ADN, es va aconseguir comprovar que no era seu, sinó d'un violador amb el qual guardava una enorme semblança física: Antonio García Carbonell. El Suprem va anul·lar la sentència en el cas d'aquesta violació concreta, però va mantenir la resta de les acusacions, malgrat el dubte molt raonable que hi havia.

Però costa trobar més casos similars. “Fa 32 anys que exerceixo com a advocat, no he aconseguit mai una revisió, ni conec cap company que ho hagi assolit, ni he sentit parlar de casos així”, assegura el penalista Carles Monguilod. Fuster-Fabra comparteix la seva opinió, i ni tan sols ha arribat mai a presentar un recurs de revisió de causa. El mes de març passat, el Suprem va anul·lar la sentència contra un home per un robatori amb violència, on la principal prova de càrrec era la declaració de la víctima que el reconeixia. Es va demostrar després que les restes de sang –l'ADN– trobat al cotxe de la dona corresponia a un altre home, a qui finalment la víctima va identificar com a culpable, i es va desdir de la versió anterior. Finalment, el Suprem va anul·lar la sentència.  

L'advocat Joan Pere Zapata va presentar un recurs de revisió per a un client, condemnat per l'intent d'homicidi de la seva dona. Ja condemnat en ferm, va aparèixer un altre home que va assegurar que ell era l'autor del tiroteig contra la víctima. “Se li va prendre declaració per presentar el recurs de revisió, però la Fiscalia s'hi va oposar i la sala del Suprem ho va denegar”, explica Zapata. Van considerar que el seu testimoni no era prou fiable, entre altres coses, perquè el delicte ja havia prescrit. “El Suprem és molt caut”, constata el lletrat. En un altre cas, sí que va aconseguir una revisió, però en un tema més administratiu: van condemnar un client per conduir sense carnet, però va poder demostrar que el tenia a l'estranger. 

Els advocats implicats en el cas del 4-F són conscients que amb les qüestions que hi ha damunt la taula, sobretot les que posen en dubte la fiabilitat de la declaració dels dos testimonis de càrrec, dos guàrdies urbans condemnats després per tortures i falsedat, no és fàcil que es reobri el cas. “Per això no hem demanat la revisió”, explica el lletrat Jaume Asens. Però ell confia que trobaran la persona que veritablement va cometre l'agressió, que es podrà aclarir si va existir un informe de la Guàrdia Urbana que parlava dels fets o no i que no es va tractar en el judici i que el clima d'indignació forçarà després de l'emissió de Ciutat morta que es revisi la causa.

A més, Asens critica que el sistema judicial és massa restrictiu, i no té “prou mecanismes eficaços per autocorregir-se”. Una idea que no comparteix el lletrat Monguilod. “La intocabilitat de les sentències fermes és una garantia constitucional”, defensa. En cas contrari, podria néixer un sentiment de desconfiança davant els fets ja jutjats, amb sentència ferma. En l'última sentència, difosa pel Suprem, on s'anul·la una sentència ferma, el tribunal diu el següent: "El recurs de revisió és un recurs extraordinari que si prospera suposa un trencament del principi de respecte a la cosa jutjada i a la imperiosa necessitat de certesa o seguretat en el camp del Dret. D'aquí que aquest institut jurídic només pot ser viable quan es tracta de sanar situacions acreditadament injustes on s'evidencia, a favor del reu, la innocència respecte al fet que va servir de fonament a la sentència de condemna".