Selecciona Edició
Connecta’t

Missioners del català

L'anglès es converteix, per primera vegada, en la segona llengua a la qual es tradueixen més obres després del castellà

Portades de llibres d'autors catalans al pavelló de Catalunya de la Fira de Frankfurt.
Portades de llibres d'autors catalans al pavelló de Catalunya de la Fira de Frankfurt.

“Em van ensenyar a mirar diferent i m'hi vaig submergir perquè traduir el text d'algú és com fer una immersió en apnea”, sentencia Giuseppe Tavani, traductor a l'italià de Pere Calders o Jesús Moncada. És un dels missioners, o particulars ambaixadors, del català al món, dels que fan possible que, com en l'any que tot just ha acabat, el 2014, es traduïssin 112 obres de les lletres catalanes a altres llengües, de les quals 13 són en anglès, idioma que per primera vegada és la segona llengua amb més obres traduïdes després del castellà (39).

La translació de dos títols insígnia de les lletres catalanes, El quadern gris, de Josep Pla, per l'editorial nord-americana The New York Review of Books, i Incerta glòria, de Joan Sales, per l'anglesa McLehose Press (i considerada per The Economist com una de les 10 millors obres de ficció de l'any passat publicades a Anglaterra) destaquen el valor d'un objectiu perseguit pels rectors culturals de la Generalitat des del 1989 a partir de la Institució dels Lletres Catalanes i encara amb més raó de ser des del 2002 per l'Institut Ramon Llull (IRL), organisme destinat a la promoció de la cultura catalana a l'estranger. “Fa anys que buscàvem això: una presència en un mercat escassament propens a obrir-se a altres llengües i traduir literatura estrangera i confirma una tendència iniciada el 2012”, assegura exultant Àlex Susanna, director de l'IRL.

El traductor de totes dues obres a la llengua de Shakespeare és l'anglès Peter Bush, també present, com Tavani, al vídeo en què gairebé una desena de traductors expliquen què han traduït de la llengua de Joanot Martorell o Pla i els motius per fer-ho, que són infinits: des d'una remota estada a Barcelona (Edmond Raillard, pare del Quim Monzó de Benzina i de l'obra teòrica d'Antoni Tàpies al francès) fins a guanyar-se els primers diners en l'època d'estudiant (Basilio Losada, que ha versionat al castellà Pere Gimferrer, entre d'altres). L'audiovisual és un dels homenatges que l'IRL vol fer als traductors i es pot veure a la nova biblioteca Bernard Lesfargues especialitzada en traduccions d'obres escrites en català inaugurada avui a la seu de l'IRL (el Palau del Baró de Quadras, a Barcelona) i que, ordenada per llengües (exactament 66), recull 4.324 traduccions i un total de 8.427 volums si se sumen les publicacions del mateix institut i un fons dedicat a l'ensenyament del català.

La biblioteca, que porta el nom del degà dels traductors de les lletres catalanes, que després de traslladar Borges i Aleixandre ha traduït des que va descobrir el català als anys 60 del segle passat Sales, Jaume Cabré o Baltasar Porcel al francès, és la mostra tangible i duradora d'una tasca sempre més efímera de l'IRL en aquest àmbit. Del seu pressupost global de vuit milions d'euros el 2014 (la xifra d'aquest any serà similar), l'IRL va dedicar 219.517 euros a subvencions a la traducció i 90.186 a la promoció de la literatura catalana. De les 112 obres traduïdes al català el 2014 (el 2013 van ser 127), l'organisme en va subvencionar i promocionar 79. La mitjana seria d'uns 3.900 euros per títol, tot i que no sempre se sufraga el 80% de la traducció (“mai en castellà, per exemple”, aclareixen a l'IRL) ni sempre amb les mateixes xifres (“les llengües nòrdiques són molt cares perquè es paga molt bé als traductors; en italià, per exemple, la retribució és més baixa”).

Albert Sánchez Piñol (37 llengües, La pell freda), Mercè Rodoreda (35 llengües, La plaça del Diamant), Salvador Espriu (24 llengües) i Jaume Cabré (23 llengües, Jo confesso) encapçalen el rànquing d'autors i títols més traduïts el 2014, mentre que l'italià (10 títols), el polonès i el francès (totes dues amb vuit), són les llengües de destí del 2014 després del lideratge del castellà i l'anglès (totes les traduccions editades el 2014 es poden consultar a www.llull.cat/trac).

No sembla que el 2015 s'hagi de trencar la línia ascendent i, sobretot, la presència al mercat editorial anglosaxó: La vida amarga, de Josep Pla, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra (totes dues al segell Archipelago, als EUA), i Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda (Open Letter), són títols que apareixeran aquest any al mercat nord-americà. Però és que Incerta glòria arribarà a Alemanya (Hanser) i Solitud, de Víctor Català, a Itàlia (Elliot Edizioni).

Eufòrics, a l'IRL (que va incrementar l'any passat de 61 a 84 les accions internacionals de promoció) pretenen abordar ara el sempre llaminer, per gegant, el mercat asiàtic: Les veus del Pamano, de Cabré, es traduirà aquest any a l'editorial xinesa Homeward, i el novembre passat es va organitzar una missió comercial d'editors catalans a la Fira Internacional del Llibre Infantil de Xangai. L'àrea editorial infantil i juvenil serà una de les que l'IRL potenciarà més en breu, amb una nova línia d'ajudes per a la promoció a l'estranger de llibres il·lustrats, i se seguirà amb la tasca que Catalunya sigui la convidada d'honor a la Fira de Bolonya, la més prestigiosa del subsector.

L'altra àrea lingüística a potenciar serà l'Est europeu (Catalunya serà la convidada a la Fira del Llibre de Varsòvia del 2016) i els països nòrdics, especialment el suec (l'any passat ja es va assistir com a protagonistes de la Fira del Llibre de Göteborg), amb la mirada tàcita en la llengua que pot ajudar a posicionar autors catalans en la candidatura d'un premi Nobel.

De les coses que fa més feliç el director de l'IRL, no obstant això, és el tàcit relleu generacional que ha detectat que es dóna en les traduccions d'obres catalanes. Sí, hi ha Pla i Sales i Rodoreda i Porcel i Cabré, però també Jordi Puntí (Maletes perdudes es tradueix aquest any al polonès), Imma Monsó (La dona veloç va al francès) o Marta Rojals (L’altra, aquest any, es llegirà en italià, holandès i francès). Més mar català per a fer immersions en apnea.