Selecciona Edició
Connecta’t

La saliva de 2.000 adolescents espanyols, a examen

El Centre de Regulació Genòmica llança un estudi sobre el microbioma bucal i la seva possible relació amb l'estil de vida

Els impulsors de "Treu la llengua" destaquen l'interès científic i divulgatiu

Participaran en l'estudi 2.000 alumnes de 3r d'ESO.
Participaran en l'estudi 2.000 alumnes de 3r d'ESO.

“Quin fàstic!”, exclamen la Marta, l'Helena, l'Andrea i la Paula en adonar-se de la presència de l'inquilí que sura als tubs on acaben d'escopir la seva pròpia saliva després d'esmorzar. Aquestes noies de 15 anys havien fet el mateix dues hores abans, en dejú.

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i responsables de l'Obra Social La Caixa han presentat aquest matí al CosmoCaixa Barcelona el projecte "Treu la llengua", que analitzarà els bacteris i els fongs del microbioma bucal de 2.000 adolescents espanyols de 3r d'ESO.

Al març, Luis Bejarano, investigador del CRG, recorrerà 7.000 quilòmetres en una furgoneta tunejada per a l'ocasió per recollir mostres en 40 instituts de tota la península. Bocabús, l'anomena Luis Serrano, director d'aquest centre d'excel·lència Severo Ochoa. Bejarano centrifugarà tubs plens de saliva per obtenir els microorganismes que s'enfonsen fins al fons, com el pòsit del vi.

“Com a científic estic molt il·lusionat per participar en un projecte de ciència ciutadana i no estar tancat a la meva torre d'ivori”, confessa Toni Gabaldón, coordinador de l'estudi i cap del grup de genòmica comparativa del CRG.

Estic molt il·lusionat de participar en un projecte de ciència ciutadana i no estar tancat a la meva torre d’ivori”

L'estudi diferenciarà la qualitat de la saliva en funció de si l'adolescent viu en un ambient urbà o rural, i també explorarà les diferències socioeconòmiques que existeixen entre barris d'una mateixa ciutat, com Barcelona o Madrid. Els científics del Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental, veïns del CRG al Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona, han assessorat Gabaldón a l'hora de dissenyar el qüestionari sobre els hàbits d'higiene i alimentaris, i l'historial clínic per completar l'estudi amb dades epidemiològiques.

Obsessió pels microorganismes

Els bacteris són una de les obsessions actuals dels científics que examinen intestins, melics i vagines per analitzar-ne la composició, i esbrinar la relació que estableixen amb les cèl·lules del cos humà, que conviuen en minoria. Per cada cèl·lula humana resideixen deu bacteris al nostre organisme.

“El microbioma és una part important de la nostra salut i malaltia”, assegura Gabaldón. El científic destaca les aplicacions dels seus resultats en el diagnòstic i tractament de patologies bucals, com la càries o la gingivitis.

A escala mundial hi ha molts centres d'investigació dedicats a aquest camp. El Projecte del Microbioma Humà, liderat pels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units, té una base de dades sobre el microbioma oral humà. I fins i tot es coneix la flora microbiana de la cavitat oral dels nostres avantpassats, publicat l'any passat a Nature Genetics, en el qual van participar investigadors de la Universitat de València.

“La diferència del nostre projecte és la mida de la mostra, la franja d'edat dels individus i l'interès científic pels fongs”, destaca Gabaldón. Aquests microorganismes són menys abundants que els bacteris, i el seu genoma està protegit per una paret cel·lular que cal trencar per extreure'l. “Veurem si hi ha relació entre bacteris i fongs”, promet el científic.

Els treballs publicats fins ara sobre fongs bucals són escassos. Un dels estudis més populars sobre el tema, publicat a PLoS Pathogens el 2010, tan sols analitza la boca de 20 subjectes sans. L'espècie Candida és la més freqüent, segons els resultats, i està present en el 75% dels individus.

Per cada cèl·lula humana resideixen deu bacteris al nostre organisme

“El paper de la microbiota fúngica a la cavitat oral és en gran part desconeguda […] i s'han de fer estudis clínics longitudinals”, assegura Patricia I. Díaz, investigadora de la Universitat de Connecticut (EUA), en un article publicat l'any passat a Frontiers in Celullar and Infection Microbiology.

L'estudi liderat pel CRG, presentat avui a Barcelona, presumeix del “poder estadístic” per obtenir relacions i correlacions. “La boca és el punt d'entrada al sistema digestiu i també està en contacte amb les vies aèries per on entren molts microorganismes”, comenta Gabaldón, que al seu torn intueix “l'efecte barrera per la internalització de bacteris” que suposa la flora salival.

L'"estimulant" ciència

La implicació dels ciutadans en projectes científics no és res nou, però "Treu la llengua" és la primera experiència de ciència ciutadana liderada pel CRG. “Esperem estimular gent jove i ajudar a canviar el model econòmic d'aquest país basat en el totxo”, denuncia Serrano.

Per la seva banda Anna Viladrich, professora de les quatre noies que avui donaven la saliva a la ciència, coincidia a ressaltar l'interès educatiu del projecte, que enganxa els alumnes menys de dos anys abans d'acabar l'ensenyament obligatori: “La ciència és una professió que poden desenvolupar en el futur, no només es fa al laboratori, pot ser estimulant i s'ho poden passar molt bé”, comenta.

Una vegada hagin recollit totes les mostres, les dades estaran a la disposició dels participants. A partir del setembre, "Treu la llengua" proposarà un concurs per reptar els adolescents a identificar bacteris i fongs a la mostra, així com extreure conclusions creuant dades genètiques i ambientals.

“Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres”, bromeja Lluís Noguera, director del CosmoCaixa Barcelona, sobre el projecte.