_
_
_
_
_

Rebel·lió a l’Ajuntament per donar reallotjament digne als desnonats

Els treballadors socials estudien deixar d'assistir als desnonaments perquè, diuen, es pretenen legitimar amb "la nostra presència”

Concentració contra un desnonament a Nou Barris, Barcelona.
Concentració contra un desnonament a Nou Barris, Barcelona.albert garcia

Els treballadors dels serveis socials de Barcelona s'han rebel·lat contra el seu paper en els desnonaments. En una carta enviada a final de l'any passat a l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, es van queixar que l'Ajuntament no “garanteix un reallotjament digne als ciutadans” afectats per un desnonament.

Els treballadors municipals, encarregats d'assistir les famílies quan hi ha una situació de risc social, al·leguen que la seva presència en els desnonaments no és “ètica”, ja que no hi ha la “garantia de recursos públics adequats per restablir el dret a l'habitatge de les persones afectades”.

L'Ajuntament, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van signar un protocol el març del 2013 amb l'objectiu d'accelerar el contacte entre les persones afectades per desnonaments i els serveis socials municipals per “evitar riscos i proporcionar garanties a la comissió judicial”. Pels professionals, aquest acord sembla estar pensat més per “protegir” els responsables de justícia que a donar una atenció social preventiva ni a protegir el reallotjament adequat dels desnonats. “Es pretén legitimar un desnonament amb la nostra presència”, denuncien.

Per tot això, els treballadors socials exigeixen que “es revoqui l'acord de l'Ajuntament, i anuncien que demanaran al Col·legi Oficial de Treball Social un dictamen sobre la possibilitat que tenen d'acollir-se a l'objecció de consciència per no estar present en els desnonaments.

El gerent de l'àrea de Qualitat de Vida i Igualtat de l'Ajuntament, Àngel Miret, va recordar que la presència dels treballadors públics és obligatòria en cas que ho demani la justícia.

“L'Ajuntament no garanteix el reallotjament digne de les famílies, que sovint són enviades a pensions o pisos a l'altra punta de la ciutat, malgrat tenir fills escolaritzats al barri del qual són desnonats”, va explicar ahir un treballador social. “A Barcelona hi ha 10.000 pisos socials, en necessitaríem 70.000 per solucionar el problema, i per arribar a aquesta xifra fan falta 25 o 30 anys”, es va queixar Miret.

La comissió de Qualitat de Vida de l'Ajuntament va aprovar ahir amb els vots a favor de PSC i UpB, i l'abstenció del PP, una moció presentada per ICV-EUiA, en què insten el Govern municipal a donar suport a les peticions dels treballadors, augmentar el parc d'habitatges socials i “intensificar les negociacions amb els bancs per evitar els desnonaments”. Ricard Gomà va denunciar que el protocol “no està orientat a garantir l'atenció de les persones, sinó a legitimar l'actuació de l'Administració”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_