Selecciona Edició
Connecta’t
la mort del fiscal argentí

La causa AMIA, les claus de l’atemptat que investigava Nisman

Feia més de vuit anys que Alberto Nisman seguia la pista de diversos fugitius iranians als quals considerava autors intel·lectuals de l'atemptat antisemita del 1994

Vianants caminant davant la seu de l'AMIA aquest dilluns. Ampliar foto
Vianants caminant davant la seu de l'AMIA aquest dilluns. EFE

Què és la causa AMIA?

La investigació judicial sobre l'atemptat que el 18 de juliol del 1994 va provocar la mort de 85 persones mitjançant l'explosió d'un cotxe bomba, a les 9.05, davant la seu de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) a Buenos Aires.

Qui era Alberto Nisman?

L'home a qui el president Néstor Kirchner (2003-2007) va encarregar el 2004 la tasca exclusiva d'investigar l'atemptat. Era conegut des de fa deu anys com el “fiscal especial de la causa AMIA”. Tenia 51 anys i dues filles. Estava separat.

Quants acusats hi ha en aquesta causa i qui són?

Sis. El 5 d'octubre del 2006 el fiscal Nisman va acusar formalment l'Iran de ser l'autor intel·lectual de l'atemptat i l'agrupació Hezbol·lah d'executar-lo. Va sol·licitar una ordre de captura contra cinc iranians i un libanès. Els iranians eren: l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, l'exministre d'Informació Ali Fallahian, l'exassessor governamental Mohsen Rezaï, l'exagregat de l'ambaixada de l'Iran a Buenos Aires Moshen Rabbani, l'exfuncionari diplomàtic Ahmad Reza Ashgari i el libanès Imad Fayez.

Al març del 2007, la Interpol va col·locar els sis alts càrrecs sota el sistema vermell de notificacions, és a dir, en cerca i captura.

Quan va començar el distanciament entre Nisman i el Govern argentí?

Es va fer patent al gener del 2013, amb la signatura del memoràndum d'entesa entre l'Iran i l'Argentina per avançar en la causa dels iranians acusats. L'acord es va efectuar sense el coneixement de Nisman, qui sempre s'hi havia declarat en contra.

 De què va acusar Nisman la presidenta Cristina Fernández?

De “decidir, negociar i organitzar la impunitat dels pròfugs iranians en la causa AMIA”. Segons el fiscal, la presidenta i el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, “van prendre la delictiva decisió de fabricar la innocència de l'Iran per sadollar interessos comercials, polítics i geopolítics de la República Argentina”. Nisman va assegurar que l'acord entre l'Iran i l'Argentina només era la consecució lògica de negociacions secretes que s'havien iniciat dos anys enrere sota ordres de la presidenta.

Un home passeja entre les runes de la seu de l'AMIA després de l'atemptat el 18 de juliol del 1994. ampliar foto
Un home passeja entre les runes de la seu de l'AMIA després de l'atemptat el 18 de juliol del 1994. AFP

Quines proves va aportar Nisman per sostenir la seva acusació?

Disposava d'un informe de 300 pàgines basat, sobretot, en escoltes captades des de feia més de dos anys. Però només va posar a disposició dels mitjans dos resums. Pretenia aportar més detalls en la compareixença de caràcter reservat que havia sol·licitat, per a aquest dilluns, l'oposició argentina. El fiscal deia que l'única manera d'aprofundir en més detalls, sense contravenir la llei que protegeix els agents d'espionatge, era conferir a la seva compareixença el caràcter de reservat. Però els diputats oficialistes van sol·licitar que les seves paraules fossin emeses en directe per televisió. En les seves escoltes no hi havia cap enregistrament de Cristina Fernández ni d'Héctor Timerman.

Quins van ser els principals arguments que va esgrimir el Govern contra la denúncia de Nisman?

Nisman va assegurar que, mitjançant aquest acord, l'Iran tenia previst anul·lar les ordres de cerca i captura de la Interpol que pesaven sobre els seus cinc ex-alts càrrecs. Malgrat això, el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, va presentar dues cartes per desmentir aquesta hipòtesi. En una, signada per ell el 15 de febrer del 2013, li deia al llavors responsable de la Interpol que el memoràndum no produïa cap canvi en els requeriments de captura. I remetia la segona carta, la setmana passada, el llavors responsable de la Interpol, Ronald Noble, i confirmava les paraules de Timerman.

Què va dir el jutge que dirigeix la causa AMIA sobre la denúncia del fiscal?

El jutge Rodolfo Canicoba Corral, al capdavant de la investigació sobre la causa AMIA, es va mostrar sorprès davant la denúncia. Va dir que el fiscal havia obert una investigació paral·lela dins del mateix expedient. I va afegir: “Sembla que d'algunes escoltes que jo vaig ordenar, fundades en l'expedient, se n'han extret elements diferenciats que li han permès a ell iniciar aquesta altra investigació. No se m'ha informat mai d'això”. Canicoba va indicar que, en comptes que el fiscal dirigís els serveis d'intel·ligència durant la investigació, semblava que fossin aquests qui el dirigien a ell.

Quina relació té la causa AMIA amb les lluites internes dins del servei d'espionatge argentí?

Pel Govern, molta. El desembre passat, Cristina Fernández va reemplaçar els dos principals responsables del Servei d'Intel·ligència argentí (SI). I l'home fort de l'espionatge argentí era Antonio Horacio Stiuso, àlies Jaime, que es va jubilar aquesta setmana. Tot aquest equip va ser defenestrat per Cristina Fernández. I des del Govern es va transmetre la idea que la denúncia de Nisman era la venjança que Stiuso es va prendre contra la presidenta a través del fiscal, amb qui l'espia mantenia, des de feia anys, una estretíssima relació.

MÉS INFORMACIÓ