Els republicans reprenen la batalla contra la reforma migratòria
L'oposició conservadora obre un front davant l'òrgan legislatiu i un altre als tribunals
Any nou, assalt nou. Amb la majoria assegurada des de l'inici del curs polític a les dues cambres del Congrés nord-americà, l'oposició republicana no ha trigat a reobrir una de les seves batalles més agres contra Barack Obama, la migratòria. L'objectiu: fer retrocedir o bloquejar les mesures executives que el president nord-americà va anunciar al novembre de forma unilateral per frenar la deportació de fins a cinc milions d'indocumentats.
Però la ruta d'aquesta nova confrontació no sembla tan clara ni la unitat interna republicana tan ferma. Fet al qual s'uneixen els riscos electorals que pot implicar tornar a enfuriar l'influent vot hispà, un factor que no pocs líders del partit que aspira a recuperar la Casa Blanca el 2016 tenen molt present.
L'estratègia traçada al final del 2014 era començar pressionant amb els recursos per al Departament de Seguretat Nacional, l'única partida que no va rebre fons per a tot l'any al pressupost, sinó que es quedarà sense diners el 27 de febrer.
La proposta de llei migratòria que més lluny va arribar en el seu recorregut legislatiu en ser aprovada al Senat el 2013
I així ho va fer aquesta setmana, quan amb els vots de la majoria republicana més àmplia de les últimes dècades, la Cambra baixa va aprovar un pressupost de 40.000 milions de dòlars que conté diverses clàusules que farien retrocedir no només les mesures dictades per Obama al novembre, sinó fins i tot la seva molt aplaudida acció diferida (DACA), del 2012, que ja ha beneficiat 600.000 joves indocumentats. Esclar que quan es va traçar aquest pla no hi havia hagut encara l'atemptat gihadista contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo, que ha elevat el nivell de preocupació per l'extremisme islamista a tot el món. I si bé és cert que el Departament de Seguretat Nacional és l'encarregat d'aplicar les lleis migratòries —i les decisions en aquesta matèria dictades per Obama— també és el màxim responsable de coordinar la seguretat del país. “Mai no és un bon moment per fer ximpleries amb els fons del Departament de Seguretat Nacional, però després de veure el que ha passat, aquest és un moment especialment dolent”, va apuntar immediatament el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest.
A més del bad timing o inoportunitat de la votació en aquest escenari internacional, els republicans s'enfronten a diversos dilemes més.
La demanda de 25 estats contra Obama arriba davant d'un jutge
El futur de les accions executives migratòries del president Barack Obama suposadament està en mans d'un tribunal de Brownsville, Texas. Allà, el jutge Andrew Hanen, ha començat a analitzar aquesta setmana una demanda per paralitzar les ordres d'Obama. La petició va ser presentada per 25 estats nord-americans —encapçalats per Texas— oposats a l'acció executiva del Govern federal que acusen Obama d'un excés en la seva autoritat, que, segons afirmen, “malmetrà irreparablement els estats”.
La demanda, que defensa l'advocat texà Andrew Oldham, insisteix que aquest cas “no és sobre immigració”, sinó que està en joc “l'Estat de dret, el poder presidencial i els límits estructurals de la Constitució”. Una idea, la de la separació de poders, en la què Oldham va aprofundir durant la primera vista del cas, dijous passat. “La pregunta aquí és si el president Obama pot, unilateralment, suspendre les lleis d'immigració i encobrir-ho referint-s'hi com a acció executiva”, va assenyalar.
Aquesta posició no la comparteixen ni el Govern ni 12 estats —entre els quals hi ha Califòrnia, Illinois i Maryland— que han presentat documents en suport de l'acció executiva d'Obama, demanant-li al jutge que no intervingui.
El jutge Hanen, conegut per la seva línia dura contra la qüestió migratòria, ha donat dues setmanes al Govern perquè presenti més informació. Després, el magistrat ha promès un veredicte “al més ràpid possible”. Per tant, a les seves mans està decidir si la demanda té validesa i determinar si suspèn temporalment l'acció executiva, que es pretén posar en marxa entre el febrer i el maig.
D'una banda, des de les seves pròpies files s'ha reconegut públicament que la proposta de llei no té futur. I no només perquè Obama ha dit que la vetarà si arriba a la seva taula. La iniciativa encara ha de passar pel Senat, i aquí amb la majoria republicana no n'hi ha prou per aconseguir la seva aprovació de forma unilateral. Per a això necessitaria 60 vots, quan només té 54 escons. Esgarrapar sis vots demòcrates per a aquesta proposta seria “un miracle”, ha admès el líder de la majoria republicana, Mitch McConnell. Fet al qual s'uneix que tampoc no tots els republicans estan necessàriament d'acord amb aquesta iniciativa.
Al cap i a la fi, la proposta de llei migratòria que més lluny va arribar en el seu recorregut legislatiu en ser aprovada al Senat el 2013, havia estat elaborada per quatre senadors demòcrates i els mateixos de republicans, entre els quals, el presidenciable Marco Rubio.
En aquest cas, no es pot oblidar el factor electoral, sobretot ara que es prepara el camp de batalla per a les presidencials del 2016. Una cita en què tots els analistes coincideixen que, al contrari que en les eleccions legislatives passades, sí que tornarà a tenir molta importància el creixent vot hispà, que va ser el que va apuntalar el 2012 la reelecció d'Obama.
Hi ha a més una batalla interna dins del Partit Republicà, que no es lliura necessàriament a Washington, sinó en alguns estats de l'Oest Mitjà governats per conservadors. En aquesta zona se situen les, en una altra època, florents ciutats del cinturó industrial, molt afectades per la crisi i que reclamen facilitats per atreure treballadors estrangers que els ajudin a recuperar l'esplendor perduda. Aquesta regió comprèn Ohio, Michigan, Pennsilvània i Wisconsin, estats frontissa que podrien decidir qui ocupa la Casa Blanca el 2017.
Malgrat que gairebé totes les parts coincideixen que l'acció del Congrés és més un desafiament polític que una acció amb aparença de tenir èxit, per Janet Murguía, presidenta de l'influent Consell Nacional de la Raça (NCLR), constitueix de totes maneres un “pas polític desastrós”.
“La nostra comunitat no oblidarà que la primera acció dels líders republicans al Congrés ha estat un estratagema polític destinat a eliminar l'esperança de totes aquestes famílies (beneficiàries de les mesures d'Obama), sense oferir cap alternativa plausible a canvi”, va advertir la cap d'una de les organitzacions que més mobilitzen el vot hispà.
Encara hi ha més: la proposta republicana de fer retrocedir pràcticament totes les mesures migratòries d'Obama, impulsada per les pressions de l'ala més ultraconservadora del partit, el Tea Party, no sembla que tingui ni tan sols el vistiplau general dels nord-americans. Segons una enquesta feta aquesta mateixa setmana per la cadena CBS, encara que les opinions sobre si Obama es va extralimitar o no amb aquestes mesures executives estan molt dividides, una clara majoria (55%) considera que el Congrés hauria de deixar-les com estan, en contraposició amb un 40% que demana que les revoqui. De fet, el 69% dels nord-americans dóna suport, segons aquest sondeig, que els indocumentats que estan al país puguin regularitzar d'alguna forma la seva situació.
Sobre la firma
