_
_
_
_
_

No, avui no és el dia més trist de l’any

El Blue Monday és una fórmula inventada per una agència de comunicació per vendre viatges

Jaime Rubio Hancock

El tercer dilluns de gener és el dia més trist de l'any, segons una fórmula totalment falsa que té en compte les variables següents:

- És dilluns. I els dilluns sempre són tristos.

- Encara no s'ha cobrat el sou mensual. És més, és possible que fins i tot hagis gastat més del compte en les rebaixes.

- Acostuma a fer mal temps. Avui, per exemple, el dia ha començat plujós a Barcelona.

- Ja has fracassat en els bons propòsits per a aquest nou any. Sí, això que tens a la mà dreta és un croissant de xocolata.

- La motivació habitualment és baixa.

Encara que tot això es pugui escriure en un llenguatge aparentment matemàtic (1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA), aquesta teoria no té res de científica, ja que combina variables no compatibles que ni tan sols es poden quantificar. En les sàvies paraules de Dean Burnett, psicòleg que col·labora amb The Guardian, el blue monday (dilluns trist) és “acientífic. Pseudocientífic. Uberpseudocientífic. És un galimaties, un contrasentit, una porqueria, i qualsevol altra manera educada que us passi pel cap per dir bajanada”. Burnett està molt empipat perquè cada any es veu obligat a escriure un article per desmentir aquesta suposada fórmula.

Tot va començar el 2005: l'agència de comunicació Porter Novelli va enviar una nota de premsa que recollia una investigació del doctor Cliff Arnall, psicòleg de la Universitat de Cardiff, en la qual exposava aquesta fórmula. Segons l'agència, la millor manera de combatre aquesta depriment jornada era fer les maletes i anar de viatge, utilitzant els serveis del seu client Sky Travel. De fet, les declaracions d'Arnall que recollia la nota de premsa concloïen amb: “La gent se sent trista quan no té res planejat, però quan reserva unes vacances, treballa amb l'objectiu de tenir temps lliure i un període relaxant”. Per completar aquest exercici de subtilesa, només hagués faltat afegir: “Cop de colze i picada d'ullet”.

Arnall treballa com a life coach i “consultor de felicitat”, i s'ha especialitzat en aquest tipus d'equacions sense cap més fonament que el publicitari: el 2006 va calcular quin era el dia més feliç de l'any, que és el tercer divendres de juny, a causa de l'augment d'interaccions socials, el clima, la natura, el record dels estius de la infància i l'anticipació de les vacances (gràcies al viatge reservat al gener, imaginem). També ha cuinat la fórmula per a la joguina perfecta (cortesia de la companyia de joguines Worlds Apart) i per al cap de setmana llarg ideal.

Tot i que sabem des de fa deu anys que el blue monday no té sentit i que avui no és el dia més trist de l'any, el terme s'ha popularitzat i ha protagonitza més de 17.000 piulades només avui al matí, moltes d'associades a marques que et volen animar a superar-la: complements dietètics, llibres, agències de màrqueting, autocars, pel·lícules infantils, batuts de xocolata i cervesa, entre d'altres, i en ocasions admetent que no hi ha gaire ciència al darrere. És a dir, el suposat dia més trist de l'any és un dels més alegres per als qui treballen venent coses.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', además de la novela 'El informe Penkse', premio La Llama de narrativa de humor.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_