Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal descarta revisar d’ofici el ‘cas 4-F’ pel documental ‘Ciutat morta’

La Fiscalia no dóna a l'audiovisual un valor de prova jurídica però reobriria el cas si en rebés una

Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011.
Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011. Canal 33

La Fiscalia ha descartat aquest dilluns actuar d'ofici per revisar el cas 4-F, que ha recobrat notorietat després de l'emissió del documental Ciutat morta dissabte passat a Televisió de Catalunya, ja que considera que aquest reportatge, estrenat fa un any i mig, no suposa cap prova jurídica nova. En l'audiovisual, els condemnats per l'agressió a un guàrdia urbà de Barcelona, que va quedar en estat vegetatiu, el 4 de febrer del 2006, van denunciar que havien estat víctimes de tortures i d'un muntatge policial i judicial. El cas ha tornat a l'actualitat de tal manera que el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha anunciat aquest dilluns que el Consistori enviarà un escrit a la Fiscalia en el qual adjuntarà el documental i li demanarà que actuï en cas que consideri que hi ha proves noves.

No obstant això, la Fiscalia no dóna al documental un valor de prova jurídica, motiu pel qual no es planteja actuar d'ofici. Una altra cosa seria que es fes arribar a la Fiscalia una prova que permetés descartar la participació en els fets de Patricia Heras –la condemnada que es va suïcidar durant un permís penitenciari després que el Suprem confirmés la sentència– o sobre la implicació d'un tercer en els fets. Si el ministeri públic rebés aquest tipus de prova nova, elaboraria un informe que elevaria a la Fiscalia del Tribunal Suprem perquè valorés la interposició d'un recurs de revisió, que és ara com ara l'única opció possible per tornar a investigar el cas.

Els fets van passar la matinada del 4 de febrer del 2006, a les portes d'una festa celebrada en una finca okupada de titularitat municipal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, on un guàrdia urbà va caure ferit després de rebre l'impacte d'un objecte al cap. La primera versió del llavors alcalde, Joan Clos (PSC), era que l'agent va resultar ferit en rebre l'impacte d'un test llançat des de la finca okupada, però finalment la Guàrdia Urbana –en un relat que va assumir la Fiscalia– va acusar dels fets tres joves que eren al carrer.

Els joves, de nacionalitats xilena i argentina, van ser detinguts, jutjats i condemnats a cinc anys de presó per haver llançat una pedra que va ferir l'agent. A més, després del judici –en el qual el tribunal va vetar la petició de les defenses que se cités Clos com a testimoni– també es va condemnar a tres anys una noia i un amic seu per llançar una tanca contra els agents, en plena batussa, tot i que tots dos sempre van sostenir que mai van ser al lloc dels fets.

El documental posa en dubte la culpabilitat dels cinc acusats. Per condemnar-los va ser fonamental la declaració de dos agents de la Guàrdia Urbana, Victor Bayona i Bakari Samyang, que anys més tard van ser condemnats per tortures i fals testimoni. Forn ha negat que l’Ajuntament estigui pagant una pensió a aquests dos agents. Segons Forn, és la Seguretat Social qui ho fa, i qui els va donar la incapacitació, després de donar-los la baixa.

Investigació d'ofici del Síndic

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha anunciat també aquest matí que obrirà una investigació d'ofici sobre els fets que es denuncien a Ciutat morta. Ribó ha assegurat que fins ara no havia iniciat cap indagació perquè no ha rebut "cap queixa" sobre el cas. El síndic, com a màxim responsable de l'autoritat catalana contra la tortura, ha explicat que des de fa temps s'ha anat denunciant que moltes instal·lacions de la Guàrdia Urbana no disposen de "les condicions necessàries per garantir els drets dels detinguts".

Jordi Hereu defensa la seva actuació

Jordi Hereu, que està fora del país per motius professionals, ha enviat aquest dilluns un comunicat en què defensa la seva actuació, que assegura que va ser correcte com a regidor de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que ocupava en el moment dels fets. En la línia del que ha fet el consistori, també manté que si hi ha noves dades rellevants, considera "oportú que es reobri el cas des del ple respecte i confiança en les institucions".

Peticions de revisió

ERC, ICV, Ciutadans i Guanyem Barcelona han demanat la reobertura del cas. La CUP pensa portar-lo al Parlament per fer una valoració d’uns fets molt greus que demostren “una terrible impunitat”. La Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) creu "ineludible" que la Fiscalia reobri el cas 4-F, ja que "té prou elements" després de la difusió del documental Ciutat morta. "Que ho faci dependrà, sens dubte, de la pressió de l'opinió pública", assenyala l'entitat en un comunicat en què reitera la seva convicció que el cas 4-F va ser "un esgarrifós muntatge policial, polític i judicial". La FAVB recorda que ja va exigir-ne la revisió el 2011 després del suïcidi d'una de les empresonades i va mostrar la seva incomprensió davant d'unes acusacions fonamentades únicament en testimonis policials.

L'alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, en una entrevista a Rac1 ha anunciat que estudia portar al ple municipal els fets narrats perquè li sembla "gravíssim que a Barcelona es conculquin els drets humans". També ha qualificat d'error i de "ridícul" el fet que es prohibís per ordre judicial, en l'emissió realitzada pel Canal 33, la declaració d'un comandament de la Guàrdia Urbana.També s’ha pronunciat sobre aquest tema el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. “Si hi ha fets nous, que la justicia reobri el cas”, ha demanat. I ha vist també raonable que, considerant la repercussió que ha tingut el documental, dirigit per Xapo Ortega i Xavier Artigas, el ministeri públic “s’ho miri” per decidir si hi ha “fets nous que justifiquen una obertura del judici”.