L’Ajuntament presenta a la Fiscalia el documental ‘Ciutat morta’
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, obre una investigació d'ofici sobre el 'cas 4-F'
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el documental Ciutat morta –que parla sobre la condemna de cinc persones per l'intent d'homicidi d'un agent de la Guàrdia Urbana el 2006– a la Fiscalia perquè el ministeri públic consideri si aporta "noves proves" que permetin reobrir la causa. Així ho ha explicat en roda de premsa el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn. Segons el regidor, el documental explica que hi ha una persona que podria tenir nova informació sobre qui va llançar l'objecte que va deixar un agent tetraplègic i en estat vegetatiu. L'Ajuntament també "revisarà" totes les actuacions que es van dur a terme, internament, en relació amb aquest cas.
Investigació d'ofici del Síndic
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha anunciat també aquest matí que obrirà una investigació d'ofici sobre els fets que es denuncien a Ciutat morta. Ribó ha assegurat que fins ara no havia iniciat cap indagació perquè no ha rebut "cap queixa" sobre el cas. El síndic, com a màxim responsable de l'autoritat catalana contra la tortura, ha explicat que des de fa temps s'ha anat denunciant que moltes instal·lacions de la Guàrdia Urbana no disposen de "les condicions necessàries per garantir els drets dels detinguts".
“Calen proves noves, però jo no en tinc. Si algú en vol presentar, estem oberts a reobrir el cas”, ha assegurat a primera hora del matí Joaquim Forn, el primer tinent d’alcalde, en una entrevista a Catalunya Ràdio. El documental Ciutat morta, que va veure més de mig milió de persones dissabte passat al Canal 33, ha reobert la polèmica sobre l’actuació policial i judicial després que el 4 de febrer del 2006 un agent de la Guàrdia Urbana quedés en estat vegetatiu després de dissoldre una festa organitzada en un local okupat. Una de les condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar després de sortir de la presó.
El documental posa en dubte la culpabilitat dels cinc acusats. Per condemnar-los va ser fonamental la declaració de dos agents de la Guàrdia Urbana, Victor Bayona i Bakari Samyang, que anys més tard van ser condemnats per tortures i fals testimoni. Forn ha negat que l’Ajuntament estigui pagant una pensió a aquests dos agents. Segons Forn, és la Seguretat Social qui ho fa, i qui els va donar la incapacitació, després de donar-los la baixa.
Forn també ha insistit que Víctor Gibanel, excap d'informació de la Guàrdia Urbana, que va aconseguir que se censurés la part que parla d’ell al documental per una vulneració del seu dret a l’honor i a la intimitat, ja no forma part del cos policial. En l’actualitat és cap de la policia local de Gavà, ha confirmat Forn, que ha defensat el paper de la policia de Barcelona.
Jordi Hereu defensa la seva actuació
Jordi Hereu, que està fora del país per motius professionals, ha enviat aquest dilluns un comunicat en què defensa la seva actuació, que assegura que va ser correcte com a regidor de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que ocupava en el moment dels fets. En la línia del que ha fet el consistori, també manté que si hi ha noves dades rellevants, considera "oportú que es reobri el cas des del ple respecte i confiança en les institucions".
Peticions de revisió
ERC, ICV, Ciutadans i Guanyem Barcelona han demanat la reobertura del cas. La CUP pensa portar-lo al Parlament per fer una valoració d’uns fets molt greus que demostren “una terrible impunitat”. La Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) creu "ineludible" que la Fiscalia reobri el cas 4-F, ja que "té prou elements" després de la difusió del documental Ciutat morta. "Que ho faci dependrà, sens dubte, de la pressió de l'opinió pública", assenyala l'entitat en un comunicat en què reitera la seva convicció que el cas 4-F va ser "un esgarrifós muntatge policial, polític i judicial". La FAVB recorda que ja va exigir-ne la revisió el 2011 després del suïcidi d'una de les empresonades i va mostrar la seva incomprensió davant d'unes acusacions fonamentades únicament en testimonis policials.
L'alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, en una entrevista a Rac1 ha anunciat que estudia portar al ple municipal els fets narrats perquè li sembla "gravíssim que a Barcelona es conculquin els drets humans". També ha qualificat d'error i de "ridícul" el fet que es prohibís per ordre judicial, en l'emissió realitzada pel Canal 33, la declaració d'un comandament de la Guàrdia Urbana.També s’ha pronunciat sobre aquest tema el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. “Si hi ha fets nous, que la justicia reobri el cas”, ha demanat. I ha vist també raonable que, considerant la repercussió que ha tingut el documental, dirigit per Xapo Ortega i Xavier Artigas, el ministeri públic “s’ho miri” per decidir si hi ha “fets nous que justifiquen una obertura del judici”.
