“No oblidaré mai els crits de la meva filla en flames”
La mare d'un jove de 20 anys ruixada amb querosè relata la seva mort
“Mai oblidaré aquests crits de dolor. Eren de la meva filla demanant-me ajuda. Jo estava posant la roba a assecar a la terrassa i vaig baixar tan ràpid com vaig poder. La vaig veure completament en flames. Després d'un temps que em va semblar etern vaig aconseguir apagar el foc amb aigua”, explica plorant Kurasan Bibi, mentre ensenya les seves mans cremades. La seva filla, Shama (nom fictici), de 20 anys, va morir el 26 de desembre passat després de vuit dies lluitant per la seva vida a l'hospital on va ser portada a Benarés, al nord de l'Índia, després que tres homes que feia temps que l'assetjaven la ruixessin amb querosè i hi llancessin un misto. La seva mort ha tornat a remoure les consciències a l'Índia sobre la violència contra la dona.
El pare de Sabina, Mohammad Amin Baba, un santó musulmà, tornava de recollir plantes per alimentar les cabres quan va veure els tres agressors sortir corrents de casa seva. La família va portar Shama a l'hospital més proper, a dos quilòmetres. Allà, la víctima va declarar davant la policia. “Durant uns dies semblava que millorava, però després va morir. Les cremades li cobrien tot el cos, excepte la cara i el tors”, explica el seu pare, amb la mirada perduda. Durant els tres dies següents al crim els agressors van ser arrestats.
A Shama li anava molt bé l'escola, explica Amin Baba. “Però vam haver de treure-la i posar-la en una escola de costura perquè la seva era lluny i en el camí d'anada i tornada va començar a ser assetjada per tres homes d'entre 30 i 45 anys. Se sentien impunes perquè els protegien els policies de la comissaria més propera, a uns 100 metres de la casa”, assegura.
La família de Shama i grups de drets humans asseguren que van denunciar l'assetjament diverses vegades a la policia
La família de Shama i grups de drets humans asseguren que van denunciar l'assetjament diverses vegades a la policia. En un comunicat d'una ONG de vigilància dels drets humans s'assegura que el 13 de juny del 2014 la jove va escriure al superintendent de policia de Benarés per relatar-li un dels atacs. “Em van arrencar la dupatta (mocador que usen les dones a l'Índia) i vaig començar a cridar per salvar la meva dignitat. Em van estripar la roba i vaig aconseguir escapar-me fins a casa. Vaig informar els meus pares i vam anar a la comissaria de policia de Sigra, on vam posar una queixa, però no va passar res perquè els culpables tenen una relació molt propera amb els oficials d'allà”.
La mare de Shama no deixa de mirar el lloc on dormia la seva filla. L'única fotografia que tenen d'ella és el seu carnet de l'escola, on apareix amb un somriure innocent i dues trenes llargues.
La família viu en un barri musulmà pobre a Benarés. Els ingressos del pare es limiten a les donacions que rep a canvi de les benediccions que dóna a la seva petita habitació, on amb prou feines caben dues persones assegudes. Només una bombeta interromp la foscor de la casa, de tres habitacions. Sobre una pila de maons escalfen una mica de llet. Al petit pati central juguen les cabres. Tota la família, composta pels pares i tres germans, dos dels quals, casats amb fills, dorm en màrfegues, al terra.
El 2013 es van denunciar 309.546 agressions a dones. Només el 22% dels culpables van ser condemnats
“Demanem que les autoritats posin remei immediat als problemes d'assetjament de les dones i que els hospitals siguin més eficients a tractar aquests casos”, reclama Dhananjay Tripathi, membre del grup d'uns 40 ciutadans que s'ha mobilitzat en suport d'aquesta família i que durant aquesta setmana protestarà per ella als carrers de Benarés, la ciutat més sagrada de l'hinduisme.
L'activista Laxmi Saa, la cara més visible de les víctimes per atacs amb àcid, assegura que les dones segueixen sent molt vulnerables a aquests crims a l'Índia, tot i que les lleis han canviat. El 2013, gràcies a una iniciativa de la seva ONG, es va regular la venda d'àcid, però no d'altres químics, entre els quals, el querosè, producte amb què van ruixar Shama. “Aquestes substàncies segueixen sent molt accessibles i els homes ataquen les dones com a venjança per rebutjar-los o per problemes entre famílies. La seva intenció és desfigurar-les per arruïnar les seves vides”. L'activista assegura que la seva organització denuncia uns 500 atacs d'aquesta mena a l'any, però que el Govern només en reconeix prop de 200.
A l'Índia, la violació en grup d'una estudiant a Nova Delhi va despertar la indignació i una onada de protestes van acabar en lleis més estrictes contra la violència de gènere. El 2013, es van denunciar 309.546 casos de violació, assetjament, assassinat i segrestos de dones. Només el 22% dels culpables van ser condemnats.
