Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol augmenta un 18% la despesa en assessors a dit en un any

Els ministeris en tenen 151 en nòmina. El 2013 aquests eventuals van costar 8,3 milions

El Govern espanyol –tant als gabinets dels ministeris com a la mateixa oficina del president– té actualment 151 assessors eventuals, és a dir, persones que no són funcionàries i que ocupen un lloc de feina a l'Administració per lliure designació o, més col·loquialment, a dit. Aquests assessors polítics van costar el 2013 més de 8,3 milions d'euros, segons un informe recentment publicat al Portal de la Transparència. En plena crisi, el Govern central va augmentar la despesa en aquestes retribucions un 18% en només un any. El 2012 els sous d'aquests assessors van sumar 7,1 milions d'euros.

El document fet públic pel portal recull els noms, els càrrecs i els sous anuals bruts de tots aquests empleats, encara que únicament apareixen les retribucions percebudes el 2012 i el 2013. És en sumar aquestes quantitats quan es comprova l'augment, que és global, però també si es comparen individualment els salaris percebuts. En tots els casos d'assessors que van treballar íntegres el 2012 i el 2013 –n'hi ha que van començar entrat ja l'any– es produeix una pujada que va des del 3,7% d'un assessor del Ministeri de Justícia fins al 37% d'increment del sou d'una assessora del Ministeri d'Indústria, passant per augments del 6%, 7% o del 10%.

El fill d'Aguirre i la filla de Zaplana, assessors a 60.000 euros

Dos dels assessors que figuren a la llista feta pública pel Portal de la Transparència tenen cognoms coneguts. Una és María Zaplana Barceló, filla de l'expresident de la Generalitat valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana. És assessora parlamentària al gabinet de la secretària d'Estat de Turisme, Isabel María Borrego Cortés, dependent del Ministeri d'Indústria. El 2013 va cobrar 62.287 euros bruts. 

L'advocat Álvaro Ramírez de Haro Aguirre, fill petit d'Esperanza Aguirre, presidenta del Partit Popular de Madrid, és assessor en "matèria de competència del departament" del secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz. Va cobrar 64.198 euros el 2013.

Un portaveu de Presidència va assenyalar que l'increment individual de les retribucions es deu al fet que el 2012 es va suprimir una paga extra perquè als assessors se'ls va aplicar la mateixa mesura que als funcionaris. Això explicaria les pujades que ronden el 7%, però no les superiors, com la del 37%, per a la qual aquest portaveu va remetre al Ministeri d'Indústria, al gabinet del secretari d'Estat de Telecomunicacions del qual treballa l'assessora que va passar de cobrar 42.032 euros a 57.567. Aquest diari no va obtenir resposta quan va preguntar el motiu.

El document permet comprovar quan van entrar a treballar els assessors i quan es van produir algunes baixes. El 2012 van rebre retribucions 150 persones i el 2013, 152. Una apareix dues vegades perquè va canviar de lloc de feina el 2012, així que l'augment net va ser d'una persona. Aquesta plantilla, no obstant això, no reflecteix més que una part de tots els treballadors eventuals amb nomenament discrecional a l'Administració. El text penjat al Portal de la Transparència respon a una petició d'informació ciutadana que va demanar saber el nom i el sou dels assessors eventuals dels ministeris i del president. I això és el que respon Presidència.

No obstant això, als ministeris hi ha moltes desenes més de treballadors eventuals nomenats a dit que en la relació de llocs de treball (RPT) de l'Administració apareixen, per exemple, sota la figura de "conseller tècnic". Caldria sumar-los per saber la suma total del que es gasta el Govern en assessors polítics. I encara hi hauria una tercera categoria que no apareix en aquest document: la dels funcionaris de carrera que són nomenats a dit per a un lloc en el qual cobren més que a la seva plaça. Per fer-se'n una idea, el Ministeri de Foment va gastar el 2013 330.000 euros en assessors, segons el document de Transparència. No obstant això, els Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest any destinen més de 690.000 euros per a personal eventual. 

El document precisa que el nombre d'assessors que poden tenir els membres del Govern espanyol es recull en el reial decret 1887/2011, de 30 de desembre, és a dir, poc més d'un mes després de les eleccions generals. Els gabinets dels ministres estan formats per un director, amb rang de director general, i per un màxim de cinc assessors. Els gabinets dels secretaris d'Estat també tenen director i un màxim de tres assessors. Els directors són alts càrrecs i no apareixen en el document dels assessors, sinó en una altra relació que es va publicar al Portal de la Transparència quan es va inaugurar.

Quan aquest document es va fer públic més d'un es va sorprendre en comprovar que hi ha alts càrrecs que guanyen més que el president del Govern. Doncs bé, passa el mateix amb els assessors polítics que contracten els ministeris. Mariano Rajoy percep 78.185 euros bruts a l'any, així que tres dels assessors de la llista proporcionada pel Govern cobren més que ell. Dos treballen al Ministeri d'Hisenda, en concret per a la secretària d'Estat de Pressupostos i Despeses, Marta Fernández Currás. Carmen Gamir va percebre 86.817 euros el 2013 com a assessora "en matèria de comunicació". Antonio Imizcoz, la mateixa quantitat com a assessor parlamentari.

Dins de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, l'actual director d'àrea, Ángel Jurado Segovia, també cobra més que Rajoy, amb 79.039 euros a l'any. És un dels 22 assessors que actualment té contractats de forma eventual Presidència del Govern, és a dir, un dels que directament assessoren el president. En general, aquests assessors guanyen de mitjana uns 60.000 euros a l'any.

MÉS INFORMACIÓ