Selecciona Edició
Connecta’t

Passeig de Messi a Riazor

Un triplet de l'argentí signa una plàcida victòria del Barça contra un Deportivo rendit

Els blaugrana esperen encara el millor Iniesta i que Rakitic aconsegueixi més continuïtat

Messi s'escapa de Lopo i Bergantiños. Ampliar foto
Messi s'escapa de Lopo i Bergantiños. efe

Hi va haver un moment, a la mitja hora de partit i amb avantatge mínim del Barça, en què Mascherano, amb la pilota als peus, la va jugar amb un cert aire abúlic amb Piqué, se la van passar en dues ocasions fins que la pilota va tornar als peus del defensa argentí. El futbolista més avançat del Deportivo, Oriol Riera, observava l'acció a diversos metres de distància sense atrevir-se a arriscar en una pressió en la qual, òbviament, la inferioritat numèrica el castigaria. Vint metres enrere la resta dels seus companys basculaven en sengles línies de quatre i cinc sense un altre pla que esperar, sense més ambició que esperar l'error del rival, que oblidessin la clau i que no poguessin obrir la porta del gol.

Deportivo, 0-Barcelona, 4

Deportivo: Fabricio; Juanfran, Sidnei, Lopo, Luisinho; Alex Bergantiños, Juan Domínguez, Medunjanin (Lucas Pérez, min.78); Cuenca, Cavaleiro (José Rodríguez, min.46); i Oriol Riera (Toché, min.63).

Barcelona: Bravo; Alves, Piqué, Rakitic, Mascherano, Jordi Alba; Busquets (Bartra, min.66), Rakitic, Iniesta (Rafinha, min.66); Luis Suárez, Messi i Neymar (Pedro, min.70).

Gols: 0-1. M. 10. Messi. 0-2 M. .33. Messi. 0-3 M.62. Messi. 0-4. M.83. Sidnei, en pròpia porteria.

Àrbitre: Martínez Munuera. Va amonestar Riera, Toché, Bartra i Alves.

25.173 espectadors a Riazor.

Aquest va ser el Deportivo que es va oposar al Barça amb les armes d'un petit sense fe, sense agressivitat i empenta, d'ànima, golejat per fi perquè a Messi pocs cadenats se li resisteixen: va aparèixer quatre vegades abans del descans i va enviar dues pilotes a la xarxa, la primera l'havia tret a córner Fabricio en una intervenció prodigiosa, l'última va llepar el travesser. El fenomen argentí va marcar amb excel·lència, ja se sap que converteix el que és extraordinari en quotidià. En mitja hora va solucionar el partit en rematar de cap com el millor dels ariets un servei precís de Rakitic, després va entrar amb la pilota a la porteria de Fabricio esquivant-lo amb una suau vaselina.

L'estrella de l'equip de Luis Enrique converteix el que és extraordinari en quotidià

El Barça va vèncer, va convertir Riazor en un balneari, en un espai per esbargir-se, oblidant-se de desastres passats i gaudint del domini de la pilota, el millor que li pot passar a un equip com el de Luis Enrique. Es va topar amb un rival que va dimitir de tota disputa, que li va permetre un ritme plàcid, relaxat per atacar i defensar-se, que no li va exigir la necessitat de pressionar després de cada pèrdua perquè no va trobar mai la manera de desplegar-se, com si cada vegada que havia d'avançar uns metres fos presoner del pànic. El Barça va sumar tres punts per mantenir el ritme al capdavant en un monòleg en què per moments es va abandonar al relax, en el qual el rival l'hauria pogut colpejar en un moment complicat si haguessin tingut una mica d'efectivitat Isaac Cuenca i Medunjanin en unes arribades que van agitar Riazor, un coliseu menys efervescent que de costum, resignat a la manifesta inferioritat del seu equip.

La suma final d'oportunitats va tenyir d'una certa dignitat el partit del Deportivo, més deixat anar després del descans, una mica més atrevit perquè Bravo s'estirés després d'una puntadeta de peu de Juan Domínguez que anava a xarxa. Aleshores les batalles del Barça s'enfocaven a mantenir l'avantatge amb una certa economia d'esforços i activar algunes de les seves peces, per exemple Luis Suárez, de nou esforçat en la lluita i desafortunat en la rematada fins a la desesperació, en la recerca de la diana que alimentés la seva gana golejadora, que va buscar fins a l'última jugada del partit i que li va tornar a passar de llarg. O a Neymar, inquiet, sempre amb alguna pirueta digna d'aparèixer en els highlights de la jornada, amb prou feines decisiu.

Luis Suárez, desafortunat en la rematada fins a la desesperació

En espera encara del millor Iniesta o que Rakitic, excels en la passada del primer gol, trobi més continuïtat i pes en el joc, al Barça sempre li donen arguments per imposar-se a la debilitat de tants rivals de la mena d'aquest Deportivo de supervivència i sobretot Messi, que va deixar un tercer prodigi, un triplet coronat en trobar per baix un angle inversemblant per al meta local. Va partir des de la dreta i va acabar a l'extrem, aparentment inactiu sense la pilota, destil·lant aquesta sensació vaporosa que es converteix en tempestat quan s'activa. Va transitar cap a l'extrem a mesura que va avançar el partit, mentre queien els gols, contundent i subtil en la definició. El seu aire absent no va enganyar ningú, li va passar el mateix que un nen en un parc de pilotes, va gaudir tant que el seu entrenador, posats a reservar peces, va dosificar els esforços d'altres companys. Va preferir que fos l'àrbitre qui amb el seu xiulet final digués que s'ha acabat l'esbarjo. I es va endur la pilota sota el braç. Una més.

MÉS INFORMACIÓ