Selecciona Edició
Connecta’t

‘Ciutat morta’, la tragèdia silenciada

El documental emès ahir pel Canal 33 denuncia que a Barcelona encara hi ha un cas tràgic amb massa interrogants

Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011
Patricia Heras, la jove detinguda el 2006 que es va suïcidar el 2011

L'emissió del documental Ciutat morta al Canal 33 va ressuscitar ahir un cas turbulent i tràgic: el 4-F. El 4 de febrer del 2006 la Guàrdia Urbana va dissoldre una festa que s'havia organitzat en un local ocupat al carrer de Sant Pere Més Baix (Ciutat Vella), propietat de l'Ajuntament, quan alguna cosa va impactar contra un dels agents, que va quedar tetraplègic i en estat vegetatiu. En aquell moment hi havia algunes persones a fora intentant entrar a la festa i molta gent dins de la casa, alguns dels quals estaven llançant objectes des dels balcons.

La Guàrdia Urbana va detenir tres nois dels que estaven al carrer. Més tard, a l'hospital del Mar, els agents van detenir una parella més que estava a urgències després d'haver caigut en bicicleta. L'única prova que situava aquesta parella al lloc dels fets és el testimoni dels agents, que va ser definitiu en la resolució del cas. Els joves, que van estar dos anys empresonats de manera preventiva, van ser finalment condemnats. La noia detinguda a l'hospital del Mar, Patricia Heras, es va suïcidar poc després d'aconseguir el tercer grau i sortir de la presó.

Ciutat morta, de Xapo Ortega i Xavier Artigas, va presentar tota aquesta informació ahir des del Canal 33, amb desenes de testimonis, i va denunciar que hi ha enormes dubtes sobre la culpabilitat dels condemnats. La justícia no va dubtar: després de la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, el cas es va recórrer al Tribunal Suprem però tampoc no va servir per absoldre'ls. És possible que un grup de joves hagi patit tortures i anys de presó per uns fets dels quals no eren responsables?

Per què l'alcalde Joan Clos va dir inicialment que l'objecte que va deixar tetraplègic l'agent era un test llançat des del balcó per després canviar de versió i dir que s'havia tractat d'una pedra? Aquesta segona hipòtesi resulta increïble pels pèrits del cas que sostenen que cap home té tanta força per fer tan mal al cap d'un ésser humà llançant una pedra des de la mateixa alçada. El documental alimenta la sospita recordant que, si el llançament es va produir des del balcó de la casa ocupada i no es troba el culpable, el responsable subsidiari és el mateix Ajuntament. Tampoc queda clar perquè es va ordenar des de l'Ajuntament la neteja del carrer de Sant Pere Més Baix després dels aldarulls, destrossant així qualsevol prova.

Ciutat morta explica també que dos dels agents que van testificar contra els detinguts, Victor Bayona i Bakari Samyang, van ser condemnats anys més tard per tortures i fals testimoni per un altre cas. "No són quatre policies que menteixen. És tota una estructura, des del secretari judicial que firma la teva entrada a la presó. És tot un gran muntatge", denuncia en el documental un dels detinguts, Juan Pintos.

"Sempre és possible que surti la prova definitiva que faci que tot se'n vagi en orris", deia amb esperança una companya de Patricia Heras al reportatge. La prova definitiva la podria tenir una persona que es va posar en contacte amb l'advocat Jaume Asens per dir que sabia qui va tirar el test des del balcó, segons explica el lletrat en el documental. Per ara, el nou testimoni que pot desmuntar el cas del 4-F encara no ha volgut parlar. Els joves condemnats fa temps que estudien recórrer al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg. Ni els agents ni l'Ajuntament van voler participar en el documental.

A mitja emissió del documental es va convocar els ciutadans a través de Twitter a anar a la una de la matinada fins a la plaça Sant Jaume per posar espelmes en record de Patricia Heras. Van respondre a la crida unes 300 persones. Entre els parlaments que reclamaven que es reobri el cas, es podien sentir diferents càntics. Un dels més comuns era: "4-F, ni oblit ni perdó".

MÉS INFORMACIÓ