Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Seguretat i llibertat

En un paisatge d'amenaces, l'Estat de dret ha d'enquadrar la prevenció del terror

Retallar les llibertats públiques per millorar la seguretat és un plantejament massa ambigu. Els Governs pressionen per ampliar les seves capacitats preventives davant de l'amenaça gihadista que pesa sobre Europa, però el problema consisteix a concretar el que això vol dir. Espanya disposa de prou experiència en la matèria com per saber que les llibertats del conjunt de la població han de mantenir-se al mateix temps que s'identifica, vigila i neutralitza els terroristes.

És veritat que Europa no s'enfronta ara al problema de descobrir i controlar els components d'una organització com ETA, sinó a múltiples cèl·lules d'obediència confusa i els integrants de la qual no dubten a fer-se immolar, arribat el cas. La lluita és diferent, si bé exigeix mesures amb ampli consens polític i els deguts controls judicials. Aquestes condicions són vàlides tant per als fitxers de passatgers de línies aèries com pel que fa a la cooperació requerida als operadors d'Internet perquè identifiquin continguts d'incitació a l'odi i al terror. La investigació policial ha d'adaptar-se a les noves tecnologies, sense oblidar-se del contrapoder (normalment, judicial) que ha d'oferir garanties als ciutadans sobre el bon ús de les capacitats d'acció que s'atribueix al poder executiu.

Assistim a incitacions per restablir els controls de les entrades i sortides en l'espai Schengen, que fins ara assegura la llibertat de circulació en 26 Estats. Cal dir clarament que el problema no és Schengen. El que Europa necessita és una Agència d'Investigació a escala europea, potser un organisme similar a l'FBI nord-americà. Els Governs passen de puntetes per sobre d'aquest important assumpte, perquè desitgen reservar-se l'espionatge i la defensa, instruments impossibles en mans d'Europa mentre no existeixi una unió política.

El que està immediatament al seu abast és la sistematització de l'intercanvi de la informació policial i d'intel·ligència recollida a cada país. Si existeixen milers de gihadistes, cal impedir-los la llibertat de passejar entre els països europeus o la d'anar i venir a zones d'entrenament terrorista o àrees de guerra. Alemanya ha decidit invalidar els passaports i documents d'identitat dels sospitosos, i la Comissió Europea està disposada a donar-hi suport a escala continental. La severitat penal constitueix un altre aspecte borrós quan es parla en termes preventius, però no hi ha cap més solució que acordar un marge de confiança a les autoritats especialitzades en aquesta lluita.

Acceptar la generalització de la por seria pitjor que prendre decisions encaminades a millorar la seguretat. La condició és que no desemboquin en un estat d'excepció encobert, ni que es faciliti la construcció de mecanismes de vigilància de comunicacions que puguin fer-se servir per robar informació de persones, empreses o Governs. Cada mesura restrictiva de la llibertat ha d'estar enquadrada estrictament en l'Estat de dret.