Selecciona Edició
Connecta’t

Pisos turístics, el pitjor veí

Els inquilins de dues finques de l'Eixample se senten abandonats pel districte

La Síndica demana simplificar els processos de tancament

Cartell al terrat d'un edifici de l'Eixample amb pisos turístics.
Cartell al terrat d'un edifici de l'Eixample amb pisos turístics.

No són només les molèsties que suporten cada dia, dia i nit, des de fa anys, per conviure amb pisos turístics. És la sensació d'"abandó" que tenen per part de l'administració: la mateixa que reconeix que hi ha situacions irregulars i que assegura que hi ha un pla de xoc en marxa per garantir la convivència entre veïns i pisos turístics. Però els veïns tenen la sensació que, a l'hora de la veritat, el districte no actua. Ara com ara, fins i tot la síndica de greuges els dóna la raó: diu que l'administració hauria de ser més àgil davant les irregularitats.

Els únics quatre inquilins de dos edificis contigus de l'Eixample --a la cantonada entre el carrer de València i el passeig de Sant Joan-- conviuen amb 26 apartaments turístics: legals i il·legals. Els gestiona una empresa per a la propietat de les finques i els pisos s'anuncien com Negre Apartments, en un web amb domini nord-americà.

El més petit dels edificis està en el número 366 del carrer de València. No hi ha cap cartell a la porta, però sí pistes que aquesta no és una escala solament de veïns: l'advertiment que és una zona amb videovigilància, un cartell a sobre de les bústies que demana que no es tiri escombraries, un altre en anglès que insta a tancar bé la porta… A l'escala, totes les portes s'obren amb un codi que es marca en una botonera. I a dalt, al terrat comunitari, hi ha tres grans taules metàl·liques amb cadires i un cartell a la porta que recorda que a partir de les 23.00 hores no es pot fer soroll i que la multa per fer-ne pot arribar a 150 euros.

Rosa Peralta va néixer en el pis on viu la seva mare des de 1940. És una de les dues inquilines que suporta “de tot”. “Sorolls, crits, música, ball, cops a l'escala, escombraries a la porta, avaries a l'ascensor per excés de càrrega..., tinc ansietat diagnosticada”, assegura. Peralta i el seu veí Francesc Deó criden a la Guàrdia Urbana una vegada i una altra; han comprovat que un dels pisos no té llicència; han avisat als inspectors del districte; aquests van emetre un informe que insta la propietat a “cessar l'activitat en la planta teulada de l'edifici (terrassa amb taules i cadires” i a “adequar l'activitat amb telèfon de contacte 24 hores per a incidències”. Però res. En una carta del mes de desembre, la Síndica de Barcelona respon als veïns que ha demanat a l'Ajuntament “simplificar els processos de tancament dels apartaments quan es comprova que actuen al marge de la normativa” així com “enfortir la dotació de recursos humans i tecnològics”.

Quatre inquilins de dos edificis conviuen amb 26 apartaments

“Ens diuen que els tràmits són lents, però comencem les denúncies l'any 2007: set anys no són suficients?”, exclama Francesc Deó, l'altre inquilí, viu just a sota de la terrassa. I conviu amb el soroll del tragí de cadires i dels sopars i festes fins a altes hores. L'última, per Cap d'Any. A dos quarts de tres va pujar a demanar silenci. Va ser inútil.

L'Ajuntament respon que “s'estan incoant dos expedients sancionadors per activitats d'allotjament turístic en aquestes dues finques” i que “està pendent” de demanar explicacions als propietaris. A més a més, recorda que l'absència de llicència pot suposar multes de fins a 90.000 euros o, arribat el cas, el precinte del pis.

“Soroll, crits, música, cops…, tinc ansietat diagnosticada”

Deó assenyala que “es posa el focus a la Barceloneta o al Born, però a l'Eixample també ens afecta molt el problema dels apartaments turístics”. N'hi ha prou a fixar-se en les façanes dels carrers de la quadrícula de Cerdà. Els grups de cadiretes i taules en diverses balconades, totes del mateix color, delaten els apartaments, legals o il·legals. “És un privat qui comet una il·legalitat i som els ciutadans els qui hem de perseguir l'administració”, denuncia el veí i explica que descarten portar la propietat als tribunals perquè no tenen diners. La conclusió a la qual arriba Deó és que “estem davant un problema polític, de voluntat política” i recorda el cas de l'exregidora Itziar González, “que quan es va enfrontar als empresaris turístics va rebre amenaces”.

En la finca contigua, passeig de Sant Joan 87, també hi ha només dues famílies que conviuen amb 16 pisos turístics: sis de legals i 10 d'il·legals. Per fer el recompte, han demanat quantes llicències té la finca i han fet comptes. Una de les veïnes explica que en un parell d'ocasions ha acudit a organismes de participació veïnal del districte a exposar la seva queixa: “Tothom en pren nota, però no hi ha resposta”. La mateixa veïna entén que la gent amb la qual conviu -uns a dalt i uns altres a baix, aquesta setmana concreta- “està de vacances, en una ciutat amb bon temps, alcohol barat, no ha de matinar…”, i apunta una de les claus del problema: “En un hotel o en un hostal hi ha un vigilant, aquí estem sols”. Assegura que dorm amb taps, els té sota el coixí, com el pijama.

Des de Negre Apartments responen per correu electrònic que no tenen constància dels informes que mostren els veïns. I asseguren que Francesc Deó va causar danys en la instal·lació de l'aire condicionat d'un dels pisos de la finca.

Després de la revolta veïnal de l'estiu passat a la Barceloneta, l'Ajuntament va anunciar abans de finals de l'any passat que suspèn sense data la concessió de noves llicències d'apartaments a tota la ciutat, no solament als barris on hi havia moratòria. La Síndica de Greuges va rebre l'any passat 28 queixes relacionades amb pisos turístics. En els quatre casos en els quals ha emès resolució està a l'espera de la resposta municipal. Fonts de l'organització de defensa dels drets ciutadans recorden que la Síndica va recomanar al ple municipal planificar i limitar el nombre de llicències per barris; regular-los i contemplar que les llicències siguin revocables o que tinguin impostos especials, entre d'altres.