Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

CiU, ERC i els actes de fe

Hi ha coses que existeixen perquè els governants ho diuen. El que en altres parts seria demagògia aquí és una virtut teologal

Han posat fil a l'agulla. Amb prou feines 24 hores després que Artur Mas, Oriol Junqueras i les entitats sobiranistes decidissin renovar vots, convocar eleccions i localitzar en el mapa on està Ítaca, els Pressupostos de la Generalitat estan canviant. Prioritat: els més febles i les estructures d'Estat, pel que sembla per aquest ordre. Resultarà que ara hi ha diners per reforçar les partides socials? És que es podia fer una altra redistribució que l'òptima realitzada pel Govern de CiU des de l'any 2010? No s'acomplirà l'objectiu de dèficit, per què en el camí a Ítaca cal cremar les naus?

Caldrà observar com es verifica la transubstanciació d'uns comptes que en paraules de Junqueras, fins fa només uns dies, solament perllongaven “el sofriment” dels catalans.

Els Pressupostos presentats pel conseller Andreu Mas Colell fiaven 2.183 milions d'euros d'ingressos a la generositat del ministre Cristóbal Montoro. Efectivament, és un deute que el Govern central hauria de satisfer. Però a Hisenda impera el càlcul egoista i electoralista respecte al repartiment del dèficit i, per si no fos poc, la legalitat blinda al Govern central dels seus propis impagaments. Tampoc és cap secret que no hi ha bona relació respecte a Catalunya. L'esperit de Nadal no guia precisament les accions de l'Executiu de Mariano Rajoy, mentre Artur Mas prepara a coberta les cartes de navegació cap a Ítaca. O sigui que hi ha escasses possibilitats d'èxit tret que es tracti de convertir uns pressupostos en una qüestió de fe, que és un valor en alça. Efectivament, a Catalunya i a Espanya hi ha coses que no són tangibles, però que són veritables, que estan aquí perquè els dirigents ho diuen. El que en altres latituds no passaria de ser demagògia, aquí és una virtut teologal.

En aquest país, en el gran i en el petit, tot és possible. Els ciutadans, segons el ministre Luis de Guindos, hem perdut la por a quedar-nos sense feina. Disposar d'una ocupació s'ha convertit en un bé tan escàs com la beluga: ha deixat de formar part de la dieta quotidiana. L'escola de Guindos fa fortuna i crea deixebles, això sí avantatjats i amb el do del matís. Artur Mas va exemplificar aquesta línia de pensament dimarts passat, un dia abans de l'acord amb Junqueras. El president va fer un balanç molt generós d'aquests vols curts en els quals s'estan convertint les legislatures a Catalunya. “Portem 18 mesos amb caigudes interanuals de l'atur, però hi ha moltes persones que no ho noten i no ho experimenten”. És a dir tot va bé, encara que els ciutadans no ho percebin.

L'any passat, Catalunya va veure com s'aprimaven les llistes d'atur registrat en 49.000 persones. Les xifres, per primera vegada, descendien per sota de les 600.000 persones. Però la veritat és que el 42% d'aquests aturats registrats van causar voluntàriament baixa d'aquestes llistes, perquè havien deixat de percebre la prestació de desocupació. Es van fer invisibles als ulls de l'estadística. I dels polítics. Però hi són. No fa falta un acte per constatar-ho.

Per cada contracte indefinit que se signa a Catalunya, n'hi ha més de set de temporals. I aquesta temporalitat és més curta que les legislatures de CiU. Per exemple, el 84% dels més de 56.000 contractes que es van signar a l'Institut Català de la Salut entre el gener i l'agost de l'any passat van tenir una durada d'un mes o menys. Alguns van ser d'hores.

Sembla doncs que la societat i els seus governs electes viuen realitats paral·leles. I els balanços de legislatura els accentuen. Artur Mas també va subratllar en el seu balanç de legislatura que aviat començarà a funcionar el fons per combatre la pobresa energètica, encara que no va aclarir —a part d'ajuntaments i ONG, com fins ara— d'on sortirien els fons. Un altre acte de fe. En el camp de les coses tangibles i veritables, si CiU no hagués eliminat els impostos de Patrimoni i Successions, els ingressos s'haguessin incrementat en 3.400 milions d'euros, segons l'informe de l'Auditoria Ciutadana sobre el Deute.

Queden molts fils per desenredar en l'acord entre Mas i Junqueras. És veritat que cada vegada que ERC s'apropa a CiU neixen taxes i es revifen impostos als quals els convergents ja havien encarregat un panteó funerari de luxe. El costat social de CiU ressuscita quan el pacte es converteix en taula de salvació política.

Ara l'acord CiU-ERC, asseguren, obre nous horitzons. Com en la multiplicació dels pans i els peixos, hi haurà més diners per a estructures d'Estat i per als sectors socials més febles, afirmen. Veurem una acceleració verbal de miracles fins a les eleccions del 27-S. I el 28-S, continuaran aquí els dependents, els aturats, els afectats per les llistes d'espera de la retallada sanitat pública o els perjudicats per la reduïda renda mínima d'inserció. La realitat, malgrat alguns polítics, continuarà aquí.