Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA BBVA | ESPANYOL, 1 -CELTA, 0

Caicedo es posa les botes

El davanter de l'Espanyol, que ja va ser l'heroi de la Copa, supera el Celta en l'últim minut

Caicedo celebra el gol davant Sergio. Ampliar foto
Caicedo celebra el gol davant Sergio. DIARIO AS

Desgastats per l'esforç i la prosperitat copera, Espanyol i Celta es van mesurar en un duel ben avorrit, raquític quant a ritme i futbol. Semblava una treva de lliga involuntària però reconfortant amb la repartició de punts; el Tractat de Cornellà. Fins que Caicedo, de nou, va trepitjar la gespa i va engaltar en el minut 90 una pilota òrfena a l'àrea. Segon capítol de la catarsi col·lectiva impulsada pel davanter equatorià, suplent i heroi de nou.

Tot i que mai li va posar objeccions a l'estil, ni tampoc pegues a la feina, l'Espanyol es va enquistar a l'inici del curs en la idea utòpica d'acaronar la pilota quan el seu peu demanava el contrari. Sense alegries per tastar, amb un tècnic realista —i també una afició mesella als sobresalts—, va capgirar la proposta a temps per cordar-se a l'àrea i sortir escopetejats a la contra, sempre pendents del sensacional ganxo de Sergio García, ben secundat per Stuani i Caicedo. És una oferta minimalista perquè no hi ha un futbol que faci caure d'esquena. Però és també una via efectiva que li ha retornat la confiança i fins i tot la fe, expressada en la victòria copera davant el València. Enfront del Celta, conseqüent amb el seu nou i antic futbol, l'Espanyol va persistir en les contres, també en les pilotes llargues. Edèn per a Caicedo, que el 2015 s'està posant les botes.

ESPANYOL, 1 – CELTA, 0

Espanyol: Casilla; Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Fuentes; Lucas Vázquez, Cañas, Abraham, Salva Sevilla (Montanyés. m. 70); Sergio García (Víctor Sánchez, m. 92) i Stuani (Caicedo, m. 76). No utilitzats: Pau; Víctor Álvarez, Javi López i Colotto.

Celta: Sergio; Jonny, Cabral, Fontàs, A. Fernández; Augusto Fernández, Radoja, Krohn-Dehli (Sergi Gómez, m. 84); Orellana, Larrivey i Nolito. No utilitzats: Rubén Blanco; Planas, Borja Fernández, Borja Iglesias, Bongonda i Santi Mina.

Gol: 1-0. M. 90. Caicedo.

Árbitro: Prieto Iglesias. Va mostrar la cartolina groga a Arbilla, Cañas, Fontàs, Álvaro, Krohn-Dehli i Nolito.

Power8 Stadium. 12.710 espectadors.

Hordes blanc-i blaves (perquè sempre va arribar amb almenys cinc jugadors a l'àrea rival), futbol pirata per a l'abordatge, transicions fulgurants que tenien l'exigència d'acabar la jugada bé o (gairebé sempre) malament per evitar la contra rival. Tasca llavors per a Cañas, sempre cargolat a l'eix perquè té un sisè sentit per endevinar la rampa contrària cap al gol, excel·lent en el tall i en la falta tàctica. Al seu costat, Abraham, futbolista amb més toc que lluita, però escàs de l'arribada que ofereix Víctor Sánchez. Que jugués Abraham, no obstant això, va ser un premi per la bona eliminatòria copera que va fer. Caramel que Sergio González va negar a l'heroi Caicedo, que llavors va tocar dues pilotes i les va enviar a gol. Ha perdut el lloc en favor de Stuani, abans el revulsiu. Però l'uruguaià no dóna la talla des de l'inici i a la punta s'hi crea un buit que el mateix Caicedo s'ha esmerçat a subratllar i desacreditar, amb cinc gols en els últims cinc enfrontaments disputats a casa.

El Celta va proposar menys, desorientat al Power8 Stadium, tan valent perquè sempre va voler jugar la pilota com maldestre perquè no va saber mai què fer-ne. Només Krohn-Dehli va donar una mica de sentit al joc, passades horitzontals per buscar una escletxa que no va arribar mai; i només Nolito va mirar de rebel·lar-se contra la desídia, inquiet en el seu costat, ben lligat per Arbilla i sobretot les ajudes dels centrals, amb un Héctor Moreno recuperat per a la causa. Tota una tortura per Larrivey, que tornava després de quatre partits de sanció, acusat injustament —perquè va ser Augusto Fernández— de titllar de lladre el col·legiat. En una de les ocasions, Nolito va tirar el desmarcatge i va assistir el davanter argentí, incapaç de superar Casilla en el mà a mà. I en una altra, control i rematada mal definida amb l'esquerra i ben atallat per Casilla.

No semblava una nit d'acció, sinó romàntica i fins i tot ensucrada. De poc servien les plàstiques bicicletes de Lucas Vázquez o el travesser de Sergio García. Però a Caicedo li va la marxa i, de sobte, quan tots pensaven que la bandera blanca era el millor, el davanter va reblar una pilota morta a l'àrea després d'un centre lateral i va rebentar la xarxa. Es repetia la història, el final feliç de l'Espanyol.