Selecciona Edició
Connecta’t

Marc Coma toca el cel

El pilot d'Avià aconsegueix el cinquè Dakar després de completar una prova sense errors tècnics

Es col·loca a només un Dakar del rècord de Peterhansel en motos

Marc Coma durant el Dakar del 2015. Ampliar foto
Marc Coma durant el Dakar del 2015. AFP

Només l'últim dia es va permetre el luxe de creure’s-ho. Mantejat pels seus companys de KTM, tocant el cel amb les mans, Marc Coma es va alliberar de la por, de l'experiència convertida en precaució, i es va deixar portar per la passió que suposa convertir-se en pentacampió del Dakar. Ni els 17 minuts d'avantatge dels que disposava respecte a Paulo Gonçalves, segon en la general, abans que s'iniciés l'última etapa, li van servir per abandonar la terra i vèncer la gravetat. Res fins a l'últim moment, fins a arribar a Baradero, en un dia plujós, que pel d’Avià va ser el més assolellat dels últims 17 de competició, en el qual va aconseguir la gesta d'atrapar l'icònic Cyril Despres, també guanyador de cinc títols amb moto, només superat per Peterhansel, l’únic posseïdor d'un rècord que ara sembla més en perill que mai per al francès.

“Estic molt content i molt orgullós. Ha estat una cursa molt exigent, el ritme ha estat altíssim i endur-me a casa la cinquena victòria és alguna cosa que ni en el millor somni de la meva vida m’hagués pogut imaginar”, va assegurar Coma, potser una mica marejat pel vaivé aeri que li van fer els seus companys, però que no va evitar que les arrugues de la felicitat, aquestes que li amaguen els ulls quan somriu estiguessin més presents que mai.

“Vam haver de resoldre un problema el segon dia que ens va endarrerir en la classificació i a partir d'aquí va caldre canviar una mica l'estratègia per recuperar. Sabíem que les etapes marató serien claus i així ha estat. Gestionar aquests dies ha estat la clau. Amb l'equip que tenim i la gent que hi ha al voltant crec que aquesta cinquena victòria diu molt de tots nosaltres”, va afegir, encara concentrat en el que acaba d'aconseguir. També va tenir paraules per Gonçalves, segon, i Barreda, que va acabar en 17è lloc, els seus principals rivals durant gran part del Dakar. “Joan i Paulo ho han posat molt difícil, el nivell ha estat altíssim, però això li dóna valor a la victòria. La gent es pensava que si no competia Cyril això podia ser més fàcil per a mi, però no ha estat així. Vull felicitar tots dos, perquè potser no han tingut aquest punt de sort que potser jo sí que he tingut. Crec que tots dos poden guanyar tranquil·lament en el futur”, va valorar el pentacampió, que va creuar la meta d'ahir en cinquè lloc.

Ni tan sols el mal temps, sempre tan capritxós, protagonista voluntari durant les tres setmanes de competició, va espatllar el desenllaç del Dakar, l'última etapa entre Rosario i Buenos Aires. Sí que va aconseguir detenir la cursa en el quilòmetre 101, per certificar el que des del divendres ja se sabia. Que Coma podria desfer-se per fi d'aquest cinturó que l’ha mantingut amarrat a una prudència a prova d'eufòries. Malgrat el fang que acumulaven els seus rivals a la granota, una etapa més, Coma va aparèixer gairebé impol·lut. Bon navegant (tots els seus rivals destaquen que posseeix una memòria fotogràfica determinant), acurat amb l'estat de la seva moto i ràpid, ja que al cap i a l'últim, el guanyador és sempre el que menys temps inverteix a completar els cada vegada més interminables recorreguts que es compon el Dakar. Així és aquest barceloní de 38 anys, del que es pot dir que malgrat estar fregant la quarentena, quan condueix sent la mateixa passió que quan era petit. “Potser hi ha uns altres als quals els costa entrenar. A mi no, jo sento passió per això i no m'importa gens el sacrifici que comporta”, subratlla habitualment sense amb prou feines fer morros.

Cautelós fins a l'extrem, no es va creure que guanyaria el seu cinquè Dakar, que iguala en palmarès amb Cyril Despres, amic d’aventures i desventures, i que el deixa un sol graó per sota de Peterhansel, fins que no va arribar a Baradero, lloc del final de l'especial. Abans es va cansar de repetir que “encara queda molt” i “no hi ha res definit”, perquè així és com es tranquil·litza. L’experiència l’empara en aquest comportament. Encara que ja són cosa del passat, el 2007 va caure i va haver d'abandonar en la 13a etapa sent líder amb una hora de diferència sobre Despres. Cinc anys més tard va tenir una avaria en la caixa del canvi també quan faltava una sola etapa per al final, i va cedir el liderat de nou al pilot francès. Un reguitzell d'insipideses amb el plat final de fons que l’han vacunat contra qualsevol classe de celebració prèvia.

Però no ahir, quan ja lleuger de càrregues mentals i físiques va observar un sol radiant en el cel ennuvolat de Baradero. El seu cinquè sol, que el mantindrà lliure de temors durant molt de temps.