Selecciona Edició
Connecta’t
Debat de les candidatures de ruptura

La irrupció de la ruptura

Representants de Guanyem Barcelona, la CUP, Podem i Procés Constituent debaten citats per a EL PAÍS sobre les noves maneres de fer política

Amb l'horitzó de les properes eleccions municipals, al qual adjudiquen gairebé un caràcter plebisicitari, Ada Colau, de Guanyem Barcelona; el diputat de la CUP, Quim Arrufat; Raimundo Viejo, del Consell Ciutadà de Podem i Xavi Domènech, de Procés Constituent, es van citar divendres, convocats per EL PAÍS, per debatre les noves maneres de fer política i la necessitat que la ciutadania “recuperi urgentment” les institucions després que “la democràcia hagi estat segrestada per les elits polítiques i financeres”.

Moderats pel periodista Guillem Martínez, tots quatre, que es coneixen des de fa ja temps, admeten que les formacions que representen trenquen el model típic —“cap passaria l'examen de tipologia clàssica de partit”, apunta Viejo— i que ja no es reconeixen en les antigues formes de fer política. Tant és així, que no s'identifiquen amb el terme “esquerra” perquè consideren que ha sucumbit davant les elits financeres. Domènech sosté que el 15-M va ser una impugnació a l'esquerra clàssica i Colau que aquesta ja no és una “etiqueta vàlida” per transformar la realitat ja que abraça la socialdemocràcia polítiques neoliberals. “Esquerra és un terme injuriat”, diu Arrufat, que recorda que ells utilitzen la paraula “popular”. Com Domènech, es reconeix en els valors i lluita de les classes populars. Viejo és més taxatiu és: creu que l'eix dreta i esquerra ha caducat per vuitcentista —“Evoca fracàs i desunió”— i que ha de ser substituït pel d'a dalt-a baix: “Cal exercir la democràcia i impugnar la jerarquia de les estructures de poder”.

Les divergències afloren en el procés independentista quan la CUP dubta que Podem, si guanya les generals, aprovi el referèndum. “Aquesta és la idea”, insisteix Viejo, que l'afronta com una ocasió per posar fi al concepte d'Espanya encunyat per la dreta. “No m'ho crec, signa-ho!”, li replica Arrufat iniciant-se així un debat animat però gens crispat. El diputat afegeix que hi ha la “por” que Podem reediti el PSOE de 1982. No comparteixen aquesta impressió Domènech ni Colau, que retreuen que es posi sota sospita Podem i no tant a altres actors del procés sobiranista.

El primer examen d'aquestes forces que mai han governat i sempre han estat allunyades del poder el passaran a les municipals. I confien, més enllà dels ressons de les eleccions del 1931 que van suposar l'arribada de la República, que siguin la primera onada d'un canvi perceptible per a la ciutadania. Guanyem Barcelona té dificultats per tancar una candidatura en què conflueixin totes les sensibilitats. El diagnòstic és compartit: hi ha una majoria social que reclama un canvi profund i han d'encaixar-lo. “No ens perdonaríem com a societat ser incapaces d'articular-ho políticament”, afirma Colau. A Guanyem hi col·laboren Viejo i Iniciativa per Catalunya. No la CUP, que rebutja aliar-se amb els ecosocialistes. “No volem res amb qui ha contribuït a construir l'actual model”, afirma Arrufat, que concedeix a les municipals la capacitat de convertir-se en un plebiscit, que serà un “festival” d'alternatives polítiques.

Colau sosté que és de “sentit comú” organitzar políticament el que ja és un clam social i que ja ha confluït en la defensa de la sanitat o de l'educació. “No és un capritx: és una urgència. I d'aquí neix Guanyem. Més enllà de les diferències, hi ha objectius comuns. Altra cosa és que les diferències partidistes impedeixin arribar a acords”. I reitera: “La ciutadania no ens ho perdonaria”.

Tots quatre aplaudeixen transformar absolutament el règim actual. Domènech va ser taxatiu: el procés constituent ha de ser republicà. I també incorporen a aquesta fase de ruptura el dret a decidir mentre sigui democràtic. Domènech sosté la teoria que el Govern d'Artur Mas havia dissenyat un executiu amb una idea neoliberal al servei de les multinacionals inspirat en Irlanda, que va acabar malament. L'historiador afirma que Mas es va veure obligat a canviar el pas després del setge al Parlament en adonar-se que el seu projecte ja era inservible. I, per tant, apunta que convergeixen dos processos paral·lels: el de part de les classes populars que aposten pel sobiranisme i el de la dreta catalana, obligada a reconstruir el seu espai, enfrontant-se a les elits econòmiques de Catalunya. “I enmig d'aquest complex moment arriba Podem. Hi ha dos grans horitzons d'esperança: el de la reconstrucció nacional i el procés constituent espanyol.

És la gran contradicció”. Viejo apunta que CiU estava molt ben “acomodada” en el règim del 1978 i assenyala que ha estat molt hàbil en aprofitar el moment. “Ells emmarquen aquest procés en una certa ruptura, que ja els va bé, per desbordar certs límits. L'ANC hi ha tingut un paper molt interessant”, rebla. Arrufat assenyala que la burgesia catalana ha sabut aprofitar més bé els “terratinents espanyols” identificant un ideari nacional. I agrega que quan ha sorgit a Catalunya una eclosió popular és quan ha confluït tradicions catalanes nascudes amb Pi i Margall. Però ara veu que el federalisme esgotat perquè el PSOE mai ha plantejat aquesta opció com “un pacte entre iguals”. “L'últim tret a la paraula federalisme va ser la campanya de Pere Navarro. El terme va quedar massacrat”.

 

MÉS INFORMACIÓ