Selecciona Edició
Connecta’t

El sobiranisme català torna a la casella de sortida dos anys després

CiU i Esquerra es queden sols en el seu “full de ruta” cap a la independència

Artur Mas (esquerra) i Oriol Junqueras, el 2 de desembre a Barcelona.
Artur Mas (esquerra) i Oriol Junqueras, el 2 de desembre a Barcelona.

Dos anys després de les últimes eleccions autonòmiques, el sobiranisme català torna a la casella de sortida per iniciar de nou el seu viatge cap a la independència. El repte secessionista llançat per Artur Mas va acabar en un succedani de consulta, però CiU i Esquerra Republicana s'han conjurat per tornar-ho a intentar amb un “full de ruta” comú a les eleccions del proper 27 de setembre. La fotografia política, no obstant això, s'ha mogut.

Electorat comú. Convergència, soci majoritari de la federació CiU, va abraçar el sobiranisme a les eleccions del 25 de novembre de 2012 i no l'ha deixat anar. El discurs d'Artur Mas d'aleshores plantejava els dubtes de la fe del convers, ja que ell mateix havia governat a Catalunya amb el PP de 2010 a 2012. Ara ningú dubta que el partit que va fundar Jordi Pujol fa 40 anys s'ha tornat independentista i parla de tu a tu a Esquerra Republicana sobre aquesta matèria. La formació d'Oriol Junqueras reivindica que sempre és preferible l'original a la còpia i que ells sempre han defensat la independència. Totes dues forces es disposen ara a disputar-se un ampli electorat comú.

Eleccions i plebiscit. La consulta promesa per Artur Mas fa dos anys com la seva gran aposta política va acabar en el “procés participatiu” del 9 de novembre, contra el qual va recorre el Govern central. La sacsejada que va provocar el repte de Mas i la convocatòria a les institucions de l'Estat, amb la intervenció del Tribunal Constitucional i una querella de la Fiscalia General de l'Estat, no convida a repetir l'intent. Falta veure com es concreta l'anomenat “full de ruta” comú de CiU i Esquerra per a l'assoliment de la independència i la seva declaració formal en funció del resultat del 27-S.

Independentisme a la baixa. Per primera vegada des que Artur Mas va llançar el seu repte el 2012, els ciutadans partidaris d'un Estat independent per a Catalunya són menys (44,5%) que els que s'hi oposen (45,3%), segons el Centre d'Estudis de la Generalitat. La irrupció de Podem —que no defensa la independència i que irrompria amb força al Parlament català (l'últim sondeig de la Generalitat de desembre li atorga de nou a 11 escons)— faria perillar la majoria absoluta que esperen sumar CiU i Esquerra per aconseguir la independència. De les quatre forces sobiranistes que van signar fa un any l'acord sobre la doble pregunta i la data de la consulta, se n'han despenjat Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i la CUP.

La taca de la corrupció. CDC haurà de conviure fins a les eleccions amb els processos judicials que esquitxen Jordi Pujol i sis dels seus set fills imputats per frau fiscal o evasió de capitals. Un d'ells, Oriol Pujol, cridat a ser el successor de Mas, ha acabat deixant la política i la justícia l'investiga per diversos delictes de suborn. Al Parlament català, a més, hi ha en marxa una comissió d'investigació sobre aquests i altres casos que afecten CDC, una rèmora considerable que pot posar pes a les ales d'un Artur Mas rellançat a les enquestes.

El rèdit de la querella. Jordi Pujol va rendibilitzar la querella de Banca Catalana de 1984 amb diverses majories absolutes. En els propers mesos, Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació, Irene Rigau, compareixeran davant la justícia per la querella de la fiscalia pel 9-N. Sembla indubtable que els nacionalistes no desaprofitaran l'ocasió per treure rèdit polític del cas.