Selecciona Edició
Connecta’t

Mor l’etarra Bolinaga per un càncer terminal

Iosu Uribetxebarria Bolinaga es trobava en llibertat condicional des de l'agost

L'etarra Iosu Uribetxebarria Bolinaga ha mort aquesta nit a casa seva, a Guipúscoa, segons fonts de la família. Bolinaga, condemnat en ferm per l'assassinat de tres guàrdies civils i pel segrest de l'exfuncionari de presons José Antonio Ortega Lara, el més llarg de la història d'ETA –­532 dies–, va obtenir la llibertat condicional el 30 d'agost del 2012 en atenció al caràcter terminal del càncer que patia. El terrorista havia ingressat a la presó el juliol del 1997, després de l'alliberament del funcionari. L'alliberament de Bolinaga va causar un enorme escàndol entre les associacions de víctimes d'ETA.

La seva excarceració va ser polèmica i el cas va tenir diversos vaivens. L'abril del 2014 la llibertat condicional va ser suspesa pel jutge José Luis Castro. Aquesta mateixa setmana, la Fiscalia va demanar 29 anys de presó per a ell per l'assassinat a trets del cap de la Guàrdia Civil Antonio Ramos, el 8 de juny del 1986, a la localitat guipuscoana d'Arrasate.

Dimecres passat, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va recordar que hi ha quatre decisions judicials en favor de la llibertat condicional de Bolinaga. En una entrevista a RNE, el ministre ja va insinuar com d'avançada estava la malaltia que tenia l'etarra.

El terrorista, nascut el 1955, complia la màxima pena després d'haver estat condemnat a 178 anys de presó per matar tres guàrdies civils i 32, pel segrest del funcionari de presons. El juny del 2005, el pres va ser operat d'un tumor cancerigen en un ronyó. Tretze mesos més tard se li va detectar un altre tumor, amb derivacions metastàtiques al cervell.

El 17 d'agost del 2012, Institucions Penitenciàries li va concedir el tercer grau, decisió adoptada després que la junta de tractament de la presó de Zaballa (Àlaba) informés favorablement sobre la procedència de classificar-lo d'aquesta manera. Aquest va ser el pas previ a l'obtenció de la llibertat condicional, que va aconseguir tretze dies després i malgrat que un primer informe de l'Audiència Nacional conclogués que la vida de Bolinaga no corria perill imminent i que el càncer que patia podia tractar-se a la presó. Després d'això el Ministeri de l'Interior va demanar un nou informe mèdic per actualitzar l'estat de salut de l'etarra i l'Hospital Donostia va mantenir el diagnòstic original, que va motivar la llibertat condicional.

La posada en llibertat va ser considerada una traïció del Govern del PP a les víctimes del terrorisme. De fet, una de les deu raons de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) per justificar la seva protesta del dia 24 és Bolinaga.

Avui mateix es llegeix al web de l'AVT: "Malgrat que el Partit Popular es va comprometre en el seu programa electoral (pàgina 185) a assegurar el dret de les víctimes a la dignitat, a la memòria i a la reparació a través de la justícia, en aquests 3 anys el Govern de Mariano Rajoy ha estat responsable d'una sèrie de decisions flagrantment contràries a aquestes promeses. L'exemple més escandalós és el de l'etarra Bolinaga, presumptament malalt terminal i al qual el Govern del Partit Popular va posar en llibertat i li va concedir el tercer grau sota pretext que una decisió contrària seria prevaricar. Avui, gairebé 900 dies després es passeja impunement pels carrers del seu poble".