Selecciona Edició
Connecta’t

Els espanyols es llancen a comprar

El consum apuntala una incipient recuperació amenaçada per nuvolots a Europa

Venda de cotxes en un concessionari de Madrid.
Venda de cotxes en un concessionari de Madrid.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el presentador d'El intermedio, el Gran Wyoming, pensen que el 2015 serà realment l'any de l'enlairament. El primer creu que Espanya ha deixat enrere la Gran Depressió, i el segon, que els espanyols seguiran buscant un aeroport que els porti a un altre país per trobar feina. Quan es pregunta als economistes sobre si la sobtada eufòria encoratjada per l'augment del consum es consolidarà, passa alguna cosa semblat. La pràctica totalitat de la desena de consultats estan d'acord que el consum continuarà augmentant. Una altra cosa és qui pagarà els plats trencats d'una crisi que ha generat més desigualtat i que no permet que gaires persones gastin més perquè han esgotat tots els seus recursos.

La renda bruta de les llars ha estat gairebé plana el 2014 (segons diverses estimacions, podrà acabar l'any creixent un 0,5%), cosa que contrasta amb l'alça del consum privat, que va avançar fins al tercer trimestre un 2,6%. Això significa que les famílies estan gastant més del que a priori justifiquen els fonaments de les seves economies a llarg termini. En conseqüència, passa una cosa que, si es torna crònica, podria arribar a ser preocupant: les compres es financen fonamentalment amb l'estalvi que s'ha anat acumulant durant els anys dolents. Els ciutadans perden el seu coixí protector: l'estalvi brut de les llars ha caigut al 9%, el nivell més baix des del 2006, segons les dades de l'octubre passat. L'“efecte precaució” del qual parlen els economistes, aquesta por que provoca que en moments de crisi es prenguin decisions molt conservadores pel que pugui passar, està començant a desaparèixer a la societat espanyola. I ho fa perquè, si res es torça, l'economia continuarà creant ocupació i creixent. Cal subratllar això de “si res es torça”.

L'ocupació ajuda, els salaris no

Els espanyols es llancen a comprar

M. F.

Per a un creixement consistent del consum, l'increment de nous ocupats hauria de ser d'uns 250.000, segons AFI. L'atur ha acabat el desembre amb una caiguda anual del 5,3%, 253.627 persones. Però entre el 2008 i el 2014 el nombre d'ocupats al mercat laboral ha caigut en 3,5 milions.

Des del 2009 les llars han perdut més del 10% de la seva renda i la renda per persona ha baixat un 7%. En aquest període, el nombre d'hores de treball efectives s'ha desplomat en 108 milions, un 18%. Les dades d'un informe presentat aquesta setmana per la UGT mostren que els últims anys la precarització del mercat laboral ha derivat en salaris més baixos i en un gran increment del nombre d'hores extraordinàries que no es paguen. “Qui rebutja una feina per 1.000 euros?”, es pregunten les organitzacions de consumidors. “Compartim la tesi que aquesta crisi és un laboratori per retallar drets. El missatge és: conforma't amb el que sigui, perquè menys és res”, critica Facua. Rolf Campos, doctorat en Economia por la Universitat de Califòrnia, ha estudiat els efectes de la desocupació sobre el consum: “Cada punt percentual d'augment de la desocupació suposa una caiguda de més del 0,7% del consum per adult equivalent. Aquest efecte hauria de desaparèixer quan la taxa d'atur comença a reduir-se”. 

José García Montalvo, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, prefereix no parlar de “recuperació”, ni d'“enlairament”. “Quan se surt d'una crisi, el primer a estirar l'economia sol ser el sector exterior. Una vegada es produeix això, aquesta recuperació no es consolida si no hi ha consum. El que passa a Espanya és que la caiguda del consum durant la crisi va ser bastant més gran de la que caldria esperar”. Ara també augmenta més del que caldria esperar. Però perquè la tendència canviï definitivament cap a la recuperació han de passar dues coses, i no necessàriament totes dues alhora: que la renda disponible augmenti o que desaparegui la incertesa, que té un efecte molt important sobre les expectatives. “Les evidències parlen que fins i tot la part de la població que té una feina segura, frena el consum durant els períodes d'incertesa per sota del que cau la seva renda”. Funciona just a l'inrevés quan regna l'optimisme. “Som animal spirits [esperits animals]. Si creus que les coses milloraran, les expectatives s'autocompleixen perquè es generarà el cercle keynesià habitual”. Aquesta metxa és la que sembla que s'ha encès: el consum eleva la producció i la demanda genera més ocupació, polvoritzant aquest mantra econòmic que diu que només es creen llocs de treball nets quan el PIB creix per sobre del 2%. “Si ens fixem en tots els indicadors d'expectatives, tots sense excepció estan en màxims des del començament de la crisi. S'han creat 220.000 ocupacions a temps complet, cosa que no està malament, però els salaris són molt baixos Com expliquem llavors aquest creixement del consum? Per les expectatives, no hi ha cap més manera”, insisteix Montalvo.

Per a l'economista de l'IESE Javier Díaz-Giménez, “negar la realitat és absurd”. Recorda que des de l'agost del 2012 l'economia no dóna males notícies. “Ara mateix les expectatives són positives. Ho sento per qui pensi el contrari. Que cau l'estalvi? Perfecte, l'estalvi no és una virtut, és un mal necessari. Estalvies perquè estàs espantat, perquè has perdut el lloc de feina… No hi ha cap bombolla en què l'estalvi caigui. Les expectatives no són fantasies, es formen a partir de dades reals, perquè veus que la gent està trobant feina, per mil coses que fan que el teu estalvi per precaució disminueixi. A més arriba un moment en què no pots aprofitar més els productes que no has comprat durant la crisi seguit per aquesta por. La rentadora, el cotxe… Acaben esgotant la seva vida útil”. Aquesta empenta ve acompanyada d'un alça de les importacions. “Potser això sigui el pitjor”, afegeix, i no veu cap raó lògica per pensar que el consum pugui decaure el 2015. Ni tan sols per la temuda deflació, demolidora per a l'economia japonesa durant la seva dècada perduda dels noranta. “Quan tens una caiguda del preu del petroli durant sis mesos, tindràs inflació negativa segur, però no és preocupant”, reflexiona Díaz-Giménez.

L'IPC va descendir un 1% el 2014 i un 0,6% el mes de desembre. Per primera vegada a la història de l'indicador, que arrenca el 1962, ha registrat una taxa interanual negativa el mes de les compres per excel·lència. Altra cosa és que això faci que els consumidors endarrereixin la decisió d'adquirir un producte perquè pensen que en baixarà el preu a mitjà termini. Segons els economistes consultats, això no sembla que hagi de passar a Espanya perquè la caiguda de preus no és, ara com ara, crònica, ni afecta tots els productes igual. García Montalvo explica que “en un context de deflació, la gent comença a esperar que els preus baixin i s'inicia una espiral de descens de sous, de renda, ocupació, consum, producció… Entres en un cercle viciós. No és el que està passant ara”. Matías Lamas, expert d'Analistas Financieros Internacionales, coincideix amb aquesta reflexió, encara que puntualitza que sí que podria ser preocupant si l'evolució negativa dels preus d'altres economies es trasllada a Espanya. Aquest mateix perill l'assenyala Carlos Peregrina, soci responsable de Sector Consum de KPMG, que apunta com a possibles elements d'inestabilitat una caiguda de preus o turbulències polítiques que podrien minvar la confiança dels consumidors.

El 2015 hi ha altres circumstàncies que estan afavorint que les llars puguin llençar-se a comprar. Segons el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, la baixada de l'IRPF posarà a les butxaques dels ciutadans 9.000 milions addicionals entre el 2015 i el 2016, en un moment en què els tipus d'interès es mantindran estables. En un any d'importants desafiaments electorals per al Partit Popular (PP), el pagament de la part de la paga extra que els funcionaris no van cobrar el 2012 i la renda bàsica de més de 400 euros que el Govern ha anunciat per a mig milió de persones sense recursos afegiran alguns milions més a aquestes despeses amb les quals es vol animar l'economia.

L'Informe sobre la situació del consum del segon semestre del 2014 del Servei d'Estudis del BBVA es basa en aquestes i altres dades per concloure que el dinamisme continuarà. “La creació d'ocupació i la reducció de l'IRPF el 2015 contribuiran a la recuperació de la renda. El creixement esperat de la riquesa financera, l'absència de pressions inflacionistes, l'expectativa que els tipus d'interès oficials es mantinguin en nivells històricament baixos i l'ajustament de l'estalvi compensaran l'estancament de la riquesa immobiliària”. La previsió de l'entitat financera xifra el creixement del consum aquest any en l'1,8%.

Fins a aquí les bones notícies. Perquè molts ciutadans es quedaran al marge d'aquesta incipient millora a causa que la crisi ha disparat la desigualtat. El director de conjuntura de Funcas, Ángel Laborda, distingeix entre les persones de rendes baixes el segment de les famílies empobrides, “que no és que puguin estalviar, sinó que desestalvien. Viuen dels seus pares, dels amics, gasten més del que reben”. Després hi ha les famílies de classe mitjana o mitjana alta, aquelles persones que no han perdut la feina a la crisi, “que comencen a canviar de tendència i es veuen més segures. Són les que inverteixen principalment en béns duradors, sobretot automòbils”. Dos estudis del BBVA i La Caixa confirmen el repunt de la despesa en serveis educatius, sanitaris i socials (el reflex dels quals en el sector públic ha estat víctima de més i més retallades) i, sobretot, en vehicles gràcies a la renovació del Pla PIVE.

757.000 milions en deutes familiars

Les famílies espanyoles tenen préstecs contrets amb les entitats financeres per valor de 757.182 milions d'euros, segons dades del Banc d'Espanya. Són 110.000 milions menys (-12%) que els que tenien el 2011, i continuen baixant, segons les sèries trimestrals. “És cert que està caient el saldo viu del crèdit, excloses les amortitzacions. Però si ens fixem només en noves operacions, veiem que es recupera el crèdit al consum”, analitza l'economista Matías Lamas (AFI). L'elevada exposició al sector immobiliari ha donat pas a un escenari una miqueta diferent en què, malgrat l'elevat endeutament de les llars (del 75% del PIB, davant de la mitjana del 50% a la resta de la UE), el principal és l'adquisició de béns de consum davant de la inversió en habitatge, que està a nivells encara molt baixos.

El 80% dels préstecs que es concedeixen comencen a ser superiors a un any i, segons l'Associació Nacional d'Establiments Financers (Asnef), són d'una mitjana de 2.400 euros (dades del tercer trimestre del 2014). Una bona part es concedeix sota la fórmula coneguda com “revolving”: quantitats que s'atorguen amb un límit o topall màxim del qual pot disposar un client durant un cert període.

El que encara no s'ha recuperat és la despesa en alimentació i begudes (exclosos hotels i restaurants, que repunten), que, encara que castigat durant els anys durs de la crisi, és menys sensible a les variacions en la renda disponible. 

La demanda de turismes ha tancat el 2014 amb un alça del 18%, avançant per sobre dels dos dígits trimestre a trimestre. Els 855.308 turismes matriculats són la millor dada que s'apunta la indústria des del 2010, encara que encara estan lluny dels 1,6 milions que els concessionaris despatxaven el quadrienni 2004-2008. “Les xifres del 2015 estaran condicionades pel manteniment del pla. S'estima que les matriculacions augmentaran un 6% si les condicions actuals del programa es perllonguen durant tot l'any”, vaticina el BBVA. Passa el mateix amb productes com els electrodomèstics, des de rentavaixelles fins a rentadores, congeladors, frigorífics i, sobretot, cuines. Segons les dades de l'associació del ram (ANFEL), les vendes han augmentat un 11% afavorides per la caiguda dels preus, que des del 2008 han baixat un 16%.

Però hi ha fronts oberts que no convé oblidar. Des de l'organització de consumidors Facua, el seu portaveu Rubén Sánchez alerta sobre caure en el que anomena “el parany del Govern”, que segons ell “juga a traslladar el missatge que l'economia està recuperada per incentivar el consum, però fa tot el contrari perquè això es produeixi” adoptant decisions com la pujada de l'IVA. Parla de sectors, com l'energètic, on l'Estat “podria intervenir imposant preus màxims per frenar tarifes desorbitades”.

García Montalvo també creu que l'any 2015 és un camp plagat de mines. “Estem sortint de la crisi basant-nos en expectatives que són molt volàtils. Si tenim una rebolcada a Grecia o passa qualsevol altra circumstància que es transmeti a la prima de risc, si el sector financer comença a tenir problemes… de nou apareixerà la por, la incertesa”.

“Que el 2015 es mantindrà la incertesa? Esclar que sí”, coincideix Oriol Aspach, director de macroeconomia del servei d'estudis La Caixa Research. “Pot ser que hi hagi un creixement més baix a l'eurozona… la llista de riscos, com sempre, és àmplia”. Una de les últimes anàlisis publicades per l'entitat fa referència al coixí d'estalvi que les llars van acumular durant els últims anys. “Si el context macroeconòmic hagués estat normal entre el 2009 i el 2011, la taxa d'estalvi s'hauria mantingut en l'11,5%, i ho ha fet al 13,4%”. La diferència sobre les condicions teòricament normals mostra que les llars tenen ara 50.000 milions d'euros més que podrien utilitzar per consumir. Ho faran?

L'economia no sempre és una ciència predictible. En la presa de decisions dels ciutadans influeixen raons i emocions que canvien segons els esdeveniments. Ho deia un dels pares de l'economia moderna, el britànic William Stanley Jevons: “Podem considerar feliç l'home que, no importa com de baixa sigui la seva posició i reduïdes les seves possessions, pugui sempre esperar més del que té”. Aquesta variable psicològica d'esperar que tot millori és a la base de molts estudis dels neuroeconomistes, que intenten explicar el procés de decisió que existeix darrere d'eleccions com consumir, estalviar o invertir.

Un treball recent signat per Joan Daniel Pina, del departament de mercats financers de CaixaBank, sobre la formació de preus als mercats financers recorda que economistes com Robert Shiller, premi Nobel el 2013, expliquen com els mercats no sempre processen la informació de forma correcta i creen bombolles. Un exemple seria el del preu de les empreses tecnològiques als EUA o el de l'habitatge en països com Espanya. Aquest treball analitza estratègies que de vegades condueixen els inversors, com seguir la multitud sense plantejar-se si el seu comportament és lògic.

És compulsiu el nostre consum? El professor de l'IESE no ho creu així. “No sabem què passarà amb l'euro, ni si caurà un asteroide demà, ningú pot anticipar aquestes circumstàncies. Però sabem perfectament quina és la nostra situació, quant hem gastat per Navidad i què farem ara. Sabem que hi haurà volatilitat, que necessitem resoldre molts problemes al mercat de treball, les pensions, el finançament autonòmic… però continuarem consumint”.

MÉS INFORMACIÓ