Selecciona Edició
Connecta’t

El 2014 ha estat l’any més calorós des que van començar els registres el 1880

La temperatura de la superfície del planeta va ser 0,69 graus superior a la mitjana del segle XX

Rècords de calor (vermell) i de fred (blau) el 2014.
Rècords de calor (vermell) i de fred (blau) el 2014.

El 2014 va ser l'any més càlid des que van començar els registres històrics el 1880, segons dues anàlisis independents de la NASA i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA publicades aquest divendres. La temperatura mitjana de la superfície del planeta va ser 0,69 graus superior a la mitjana del segle XX, quatre centèsimes de grau més que els anteriors rècords observats el 2005 i el 2010.

“Aquest és l'últim d'una sèrie d'anys calorosos, d'una sèrie de dècades caloroses. Mentre que un any per separat es pot veure afectat per patrons meteorològics caòtics, les tendències a llarg termini es poden atribuir a causants del canvi climàtic, dominats, ara mateix, per les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle”, ha recalcat en un comunicat Gavin Schmidt, director de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials de la NASA, amb seu a Nova York.

La temperatura mitjana de la superfície del planeta ha pujat 0,8 graus des del 1880, “en gran part impulsada per l'augment del CO2 i altres emissions humanes a l'atmosfera”, destaca de manera inequívoca la NASA. La major part de l'escalfament s'ha produït durant les tres últimes dècades i, amb l'excepció del 1998, els 10 anys més calorosos s'han viscut des del 2000.

Els 10 anys més calorosos s’han viscut des del 2000, amb l’excepció del 1998

Les noves dades confirmen les prediccions de l'Organització Meteorològica Mundial que, al començament del desembre passat, va advertir que el 2014 estava camí de batre el rècord de temperatura.

La NASA assenyala que els seus científics esperen veure fluctuacions de temperatura en els propers anys, causades pels fenòmens el Niño i la Niña, que escalfen o refreden la regió tropical de l'oceà Pacífic. Presumptament, tots dos són parcialment responsables que la pujada de la temperatura s'hagi ralentit durant els últims 15 anys.

L'anàlisi de l'agència espacial nord-americana inclou dades preses per 6.300 estacions meteorològiques a terra, en vaixells i en boies, a més de registres a l'Antàrtida. El seu algorisme, detallen, té en compte la distribució geogràfica de les estacions i l'efecte de l'escalfament propi de les ciutats.

Els 6.300 termòmetres han detectat altes temperatures sense precedents a la superfície del mar, 0,57 graus per sobre de la mitjana del segle XX. A la superfície terrestre, l'escalfament ha estat d'un grau, el quart més alt des del 1880.

La NASA subratlla les grans diferències regionals observades el 2014. Als EUA, algunes parts de la costa est van viure temperatures anormalment fredes, mentre que Alaska, Califòrnia, Arizona i Nevada van registrar el seu any més càlid.

A l’hemisferi nord, la cobertura de neu va ser la meitat de l’habitual en el registre històric

A l'hemisferi nord, la cobertura de neu va ser de gairebé 65 milions de quilòmetres quadrats, aproximadament la meitat de l'habitual en el registre històric. A l'Àrtic, la capa de gel, amb 28 milions de quilòmetres quadrats de mitjana, va ser la sisena més petita dels últims 36 anys, quan van començar els registres.

A l'Antàrtida, per contra, l'extensió del gel marí va superar el rècord per segon any consecutiu, apropant-se als 34 milions de quilòmetres quadrats. Des de fa anys, els científics intenten comprendre per què l'Antàrtida es comporta de manera diferent a les tendències globals, encara que insisteixen que la ràpida pèrdua de gel marí a l'Àrtic triplica la magnitud dels guanys a l'Antàrtida.

MÉS INFORMACIÓ