Selecciona Edició
Connecta’t

Educació diu ara que no ha denegat peticions per estudiar en castellà

El ministeri havia admès que havia rebutjat tres ajudes en casos de nens matriculats finalment en escoles bilingues, en català i anglès

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert.
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert. EFE

El Ministeri d’Educació s'ha corregit a si mateix hores després d'admetre que havia denegat les tres primeres sol·licituds tramitades per famílies catalanes que volien escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya. Un portaveu del ministeri va assenyalar aquest divendres que aquestes famílies, emparant-se en un decret aprovat al juliol que blinda les classes en castellà, havien matriculat els seus fills en centres privats on es feia ensenyament bilingüe, però només en català i anglès. Hores més tard, va indicar que, “després de revisar de manera més detallada els casos, no s'ha produït encara cap denegació a les famílies, sinó que s'ha demanat informació als centres sobre si tenen oferta educativa en castellà a més de les línies en català i anglès. Els expedients no estan tancats”.

Fins a l'octubre, segons el ministeri i el departament d'Ensenyament de la Generalitat, només s'havien registrat tres casos malgrat que s'havien pressupostat unes mil peticions. El portaveu del ministeri que dirigeix José Ignacio Wert assenyala que en aquest moment sumen 80 sol·licituds en estudi, encara que la Generalitat només ha rebut tres peticions d'informació per part de l'Estat, un requisit previ a l'aprovació de l'ajuda. Segons el reial decret, el termini màxim per resoldre les sol·licituds és de sis mesos des de la seva recepció.

Dos dels menors que es van intentar acollir a l'ajuda són fills de Francisco Ribas, el líder del Partit Popular al municipi de Tona (Osona). Aquest polític va protagonitzar una polèmica amb el director de l'escola l’Era de Dalt en intentar que augmentés l'educació en castellà. Des de la institució van assegurar que la petició atacava el model d'immersió lingüística catalana.

Ribas i l'altra família no sabien que el col·legi privat escollit no establia dins del seu projecte educatiu que es tractava d'un col·legi amb el castellà com a llengua vehicular. "Es tracta d'una institució que té una major sensibilitat cap al castellà que la pública a la qual assistien els menors", va explicar la diputada del PP Maria José Cuevas, que va acompanyar la família en el procés d'intentar sol·licitar l'ajuda.

El decret blinda l'educació en castellà a totes les comunitats autònomes, fins i tot les obliga a pagar una escola privada quan no hi hagi oferta a la pública. La normativa afecta totes les autonomies amb llengua cooficial, però està dissenyada a la mida de Catalunya. Desplega la disposició addicional 38 de la reforma educativa, la coneguda com a Llei Wert, i obliga a augmentar les classes en castellà a l'escola sostinguda amb fons públics en una “proporció raonable” quan així ho sol·licitin els pares. Si no hi hagués aquesta possibilitat, a l'alumne se li adjudicarà un pupitre en una privada.

Primer, la família ha de presentar una sol·licitud d'escolarització a la Generalitat. Si és rebutjada, s'ha de matricular el seu fill en una escola privada on el castellà també sigui vehicular. Després, podrà acollir-se a la convocatòria de subvencions del ministeri. Si es compleix amb els requisits, el ministeri pagarà a les famílies fins a 6.000 euros per curs i, paral·lelament, descomptarà la suma de les transferències a la Generalitat.

Aquest episodi és un nou front obert entre el Ministeri d'Ensenyament i la Generalitat a compte de l'aplicació de la Llei Wert. Dimarts passat, després de la conferència sectorial, la secretària d'Estat d'Educació, Monstserrat Gomendio, va assegurar que Catalunya ha perdut 3,5 milions d'euros de fons europeus dels 47 previstos el 2014 per a l'aplicació de la nova formació professional bàsica, que al setembre va arribar a les aules. El repartiment es va aprovar al Consell de Ministres el 18 d'octubre passat.

A Catalunya només 54 alumnes dels 5.000 potencials s'han apuntat a una formació professional que l'Alta Inspecció de l'Estat no considera ben adaptada a la LOMCE, segons fonts del ministeri. Catalunya no podrà recuperar aquests fons però sí que mantindrà el finançament europeu per a anys posteriors si s'adapta als programes, indiquen les fonts esmentades.