Rajoy podrà mobilitzar béns privats en cas de crisi
Tindrà potestat per declarar la "situació d'interès per la Seguretat Nacional"
L'Estat podrà mobilitzar recursos públics i privats per fer front a situacions de crisi que posin en risc la seguretat nacional. Així figura en l'avantprojecte de la Llei Orgànica de Seguretat Nacional que aquest divendres té previst debatre el Consell de Ministres. Tot i que el text arriba a la taula del Govern central en plena alerta mundial davant l'amenaça del terrorisme gihadista, l'Estratègia de Seguretat Nacional del maig del 2013 ja preveia la seva aprovació en un termini de sis mesos, que s'ha superat amb escreix.
Es cobreix el buit creat en derogar la llei de mobilització franquista
L'avantprojecte no especifica la forma en què es faria la confiscació temporal de béns privats, que deixa per a un desenvolupament legal i reglamentari posterior, però estableix que ha de basar-se en els principis de gradualitat i proporcionalitat a la gravetat de la crisi i indemnització pels perjudicis causats a particulars.
La intervenció temporal de mitjans materials (com vehicles, immobles, etc.) ja està prevista en la Llei de Protecció Civil per a situacions d'emergència o catàstrofe, però no per a supòsits de risc per a la seguretat nacional. Es tracta de cobrir, segons fonts governamentals, el buit que va deixar el 2007 la derogació de la llei franquista de mobilització nacional.
Totes les crisis, menys l'ebola
Des de la seva sessió constitutiva, el juliol del 2013, sota la presidència del Rei, el Consell de Seguretat Nacional (CSN) ha celebrat set reunions, una cada dos mesos. En aquest temps s'ha aprovat l'Estratègia de Seguretat Marítima, que es va avançar a la de la UE, i la de Ciberseguretat, com a plans sectorials derivats de l'Estratègia de Seguretat Nacional del maig del 2013.
A més, s'han creat el Consell de Ciberseguretat i el de Seguretat Marítima, així com el Comitè de Situació, equivalent al Comitè de Crisi, que presideix la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. L'últim comitè creat, el juliol passat, va ser el d'Immigració. També s'han aprovat plans d'acció en matèria de ciberseguretat i seguretat marítima, així com un pla integral de seguretat marítima a l'estret de Gibraltar o el pla Mars, i se n'està tramitant un altre de contingència davant crisis migratòries.
Paradoxalment, una de les crisis més importants, a la qual ha hagut d'enfrontar-se el Govern de Mariano Rajoy —el primer contagi fora de l'Àfrica pel virus de l'ebola— es va gestionar al marge del Consell de Seguretat Nacional mitjançant la creació d'un comitè de crisi ad hoc presidit també per la vicepresidenta espanyola.
L'avantprojecte que aquest divendres arriba al Consell de Ministres ha tingut una llarga gestació. El juliol del 2013 es va crear una comissió tècnica presidida pel director del Gabinet de Rajoy i secretari del CSN, Jorge Moragas, per elaborar-lo. La redacció es va encarregar a un grup de treball encapçalat pel director del Departament de Seguretat Nacional (DSN), Alfonso de Senillosa, amb representants dels ministeris més directament implicats: Afers Exteriors, Defensa, Interior i Presidència. Superar les discrepàncies entre els diferents departaments no va ser fàcil, però finalment a la tardor passada es va consensuar el text que debatrà el Govern central.
A més de la mobilització de recursos privats, la mesura podrà afectar mitjans materials i personals d'altres administracions públiques. Per exemple, podria posar-se sota l'autoritat del Govern central policies locals i autonòmics.
L'adopció d'aquestes mesures requerirà la prèvia declaració de l'estat de crisi o, en la terminologia que empra l'avantprojecte, de “situació d'interès per la Seguretat Nacional”. Aquesta declaració podrà adoptar-se quan s'afronti una crisi que no pugui abordar-se amb els mitjans ordinaris de l'Administració i que, no obstant això, no sigui tan greu com per aplicar la Llei d'Alarma, Excepció i Setge, que es va aprovar el 1981, immediatament després de l'intent colpista del 23-F.
Es crearà així, segons fonts governamentals, una nova categoria intermèdia entre la situació de normalitat i l'estat d'alarma, el més suau dels tres previstos per la llei del 1981, activada pel Govern de Zapatero durant la vaga de controladors que va provocar el tancament de l'espai aeri espanyol el desembre del 2010.
La declaració de “situació d'interès per la Seguretat Nacional” no suposarà en cap cas, segons les fonts consultades, la suspensió dels drets fonamentals i les llibertats públiques, com passa en els estats d'excepció i de setge.
Aquesta declaració correspondrà en exclusiva al president del Govern espanyol, assessorat pel Consell de Seguretat Nacional (CSN). L'avantprojecte eleva a rang de llei el CSN, que es va crear el juliol del 2013 mitjançant decret com una nova comissió delegada del Govern central, amb la missió d'assistir el president en la direcció de la política de Seguretat Nacional i del Sistema de Seguretat Nacional.
El text inclou, també, per primera vegada en una llei, la definició de seguretat nacional —entesa com la salvaguarda de la llibertat i seguretat dels ciutadans, els principis i valors de l'Estat de dret, els interessos nacionals i els compromisos internacionals— com a objectiu prioritari del president.
El Consell de Ministres debat la llei en plena ofensiva gihadista
El Govern espanyol considera que la seguretat nacional és una “política d'Estat”, motiu pel qual té el propòsit de pactar el projecte amb l'oposició, i en particular amb el PSOE, amb qui ja ha iniciat converses, segons les fonts consultades.
Després del debat d'aquest divendres, l'avantprojecte haurà de tornar una segona vegada a la taula del Consell de Ministres abans de la remissió al Parlament, on haurà de ser aprovat per majoria absoluta, atès que té rang de llei orgànica. El nou text no deroga la Llei Orgànica de Defensa Nacional del 2005, que regula l'autorització parlamentària de les missions a l'exterior i el Consell de Defensa Nacional, que coexistirà amb el CSN.
El Govern espanyol promourà l'anomenada cultura de Seguretat Nacional, per implicar la societat en la seva preservació i perquè hi participi.
Sobre la firma
