Selecciona Edició
Connecta’t

Suïssa allibera la seva divisa per esquivar la dispar política monetària global

Terratrèmol a la borsa suïssa després de la decisió del banc central de deixar de comprar euros per mantenir el tipus de canvi

Un empleat de Swiss Post a Berna canvia euros per francs suïssos.
Un empleat de Swiss Post a Berna canvia euros per francs suïssos. Reuters

El Banc Nacional de Suïssa (SNB), considerat un dels bancs centrals més previsibles del món, va sorprendre aquest dijous els inversors en anunciar un gir de 180 graus en la seva política de canvi i eliminar de cop el límit que havia imposat fa tres anys al tipus de canvi del franc davant l'euro, amb la finalitat de defensar les exportacions. La moneda suïssa passava així de cotitzar entorn de les 1,20 unitats per divisa europea fins als 1,02 euros al final de la sessió, un 14% més, encara que en alguns moments va arribar fins i tot a pujar un 28%, fet que va provocar un autèntic terratrèmol als mercats. La borsa suïssa, l'única amb pèrdues a Europa, perdia un 10%, i valors com Swatch o UBS van acumular pèrdues superiors al 15% durant el dia.

El president de l'SNB, Thomas Jordan, recordava que l'entitat va imposar els límits a la cotització del franc davant l'euro quan, en plena crisi de deute europeu, el franc es va convertir en actiu refugi i això en va disparar la cotització, amb el consegüent risc per a una economia en què les exportacions representen el 60% del PIB. La sobrevaluació del franc, explicava Jordan, s'ha reduït considerablement i així és, almenys, en termes de tipus de canvi efectiu real, segons Capital Economics.

Els analistes temen l'impacte sobre el PIB i el risc de deflació

“En aquestes circumstàncies, l'SNB ha arribat a la conclusió que mantenir el tipus mínim de canvi per al franc suís enfront de l'euro ja no està justificat”, va apuntar Jordan. Durant aquests anys, la política del banc suís per defensar el franc ha disparat el balanç de l'entitat, que ja frega un perillós 85% del PIB. Les reserves internacionals s'han multiplicat per quatre fins a arribar als 495.000 milions de francs (478.000 milions d'euros).

“Els mercats no estaven preparats, cosa que explica la dràstica apreciació del franc immediatament després de l'anunci”, apuntava Simon Ward, des de Henderson. Per als analistes, la decisió reflecteix la intenció de l'SNB de recuperar la seva autonomia davant del Banc Central Europeu (BCE) i de protegir-se davant les mesures de relaxació quantitativa que previsiblement adoptarà el BCE, cosa que faria que l'euro es depreciï encara més. El mateix banc suís apel·lava en la seva nota a les creixents “divergències entre les polítiques monetàries de les principals divises”, una tendència que anirà a més aquest any si el BCE abunda en l'expansió monetària i, en canvi, la Reserva Federal comença a apujar els tipus. “Aquest és només el principi de les tensions que veurem”, advertia una analista de mercat.

“L'SNB està efectivament acceptant que el cicle econòmic necessita seguir el seu camí i que l'artificialment dèficit franc suís tenia la conseqüència indirecta d'inflar un ja de per si mercat immobiliari fort i d'executar la política monetària a Suïssa en funció del BCE”, explicava Steen Jakobsen, economista en cap de Saxo Bank.

“El banc central recupera així la flexibilitat de la seva política monetària”, apuntava Salman Ahmed, estrateg de Lombard Odier, en una nota a clients. “Això significa que els tipus d'interès hauran de fer la feina dura de compensar qualsevol apreciació addicional sobre el tipus de canvi”, recalcava.

El banc central acumula l'equivalent al 85% del PIB en reserves

Precisament, amb l'objectiu d'actuar a través dels tipus d'interès, l'autoritat monetària va acordar també retallar la rendibilitat dels dipòsits i situar els tipus d'interès, que des de fa un mes estaven en terreny negatiu, fins al -0,75%, amb l'objectiu d'intentar desincentivar l'entrada de capitals. Un terreny pantanós, segons alerten Gabriel Stein i Scott Livermore, d'Oxford Economics, i de conseqüències desconegudes. “La teoria econòmica sol donar per fet que els tipus d'interès negatius no funcionen més enllà del -0,5%”, advertien en una anàlisi publicada ahir.

La sorpresa estava justificada, segons Jordan, per la naturalesa de la mesura, però la falta de previsibilitat no és res que lligui bé amb una economia la divisa de la qual és un actiu refugi dels inversors en temps de turbulències, com passa ara amb les tensions a Rússia.

Tampoc no sembla convèncer els exportadors suïssos. “És un tsunami per a la indústria exportadora i per al turisme i, al capdavall, per a tota l'economia”, subratllava el conseller delegat de Swatch. Jennifer McKewon, de Capital Economics, calcula que la fi dels topalls a la cotització del franc pot reduir un 10% les exportacions helvètiques l'any que ve. “Això suposaria una caiguda de l'activitat del 6%”, adverteix. I encara més. “L'apreciació de la divisa danyarà l'economia suïssa i crearà noves pressions deflacionistes”, apuntaven des de Lombard Odier.