Selecciona Edició
Connecta’t

El pacte de Mas amb Junqueras deixa sense definir la ruta a la independència

CiU i Esquerra han de precisar els terminis per aconseguir la secessió i la via per dur-la a terme

Artur Mas, al centre, amb el conseller Francesc Homs i la vicepresidenta Joana Ortega.
Artur Mas, al centre, amb el conseller Francesc Homs i la vicepresidenta Joana Ortega.

L'acord aconseguit dimarts passat entre Artur Mas i Oriol Junqueras per celebrar les eleccions catalanes el 27 de setembre té diversos serrells pendents de tancar sobre el camí que cal seguir per aconseguir la independència. El president de la Generalitat va anunciar que CiU i Esquerra concorreran als comicis en llistes separades, però amb un “full de ruta” conjunt, en què hauran de confluir els posicionaments dispars que han mostrat els dos líders en els dos mesos que ha durat el seu desacord oficial.

El termini de la independència. Mas va dissenyar un pla per aconseguir la independència en el termini de 18 mesos, com va anunciar el 25 de novembre, en què advocava perquè la Cambra que sorgís de les eleccions redactés en aquest temps una Constitució catalana, que seria sotmesa a referèndum. En l'escenificació de l'acord de dimecres, Mas va eludir qualsevol termini per consumar la secessió, no va citar la paraula independència, ni tan sols, les eleccions plebiscitàries, que van ser una altra de les seves promeses en aquella conferència. D'altra banda, Oriol Junqueras, líder d'ERC, va declarar ahir a RAC1 que espera que el 2016 sigui l'any en què Catalunya “exerceixi la independència” si hi ha una majoria sobiranista en les eleccions del setembre. Fa amb prou feines tres mesos, el 17 d'octubre del 2014, a Junqueras li van saltar les llàgrimes quan va exigir a Mas que convoqués eleccions “per l'amor de Déu”, per “proclamar la independència com més aviat millor”. 

Dates i lleis

12 de gener. El Parlament català comença a discutir en comissió les esmenes de retorn als Pressupostos presentades per l'oposició. Mai no han prosperat i és d'esperar que Esquerra retiri les seves objeccions, perquè els comptes puguin seguir el tràmit.

4 de febrer. És la data prevista per a l'inici del debat en ple dels Pressupostos per al 2015 i, com es preveu, per a l'aprovació final. Serà la primera escenificació del pacte, després que ERC hagués presentat una esmena a la totalitat que va acabar retirant al desembre.

'Legislació d'Estat'. Mas va prometre que fins a les eleccions haurà d'aprovar-se “la legislació que sigui necessària” per “culminar les estructures d'Estat”. Esquerra donarà suport a totes les iniciatives en aquest sentit.

Els acords municipals. L'acord de Mas i Junqueras considera “prioritari” que nacionalistes i republicans portin el seu pacte als ajuntaments després de les eleccions municipals del 24 de maig. Algunes candidatures d'ERC no veuen amb bons ulls la idea i ja s'han afanyat a puntualitzar que CiU no serà el seu soci preferent a l'hora de governar els pobles i ciutats de Catalunya i que s'obriran a altres aliances, fins i tot amb partits de l'esquerra, com passa en l'actualitat. La desmarcada més significativa ha estat la d'Alfred Bosch, alcaldable d'Esquerra a Barcelona i actual diputat al Congrés, que s'ha apressat a anunciar que pretén ser una alternativa a l'actual alcalde convergent, Xavier Trias, i que l'acord de Mas i Junqueras no condicionarà la seva estratègia.

Els independents i les llistes. Una de les declaracions més insòlites de les últimes setmanes ha estat l'exigència d'Artur Mas a Esquerra que no inclogués persones de la societat civil en la seva candidatura i que reservessin per a ell i CiU aquest protagonisme. Els republicans van acabar acceptant la petició, però dimecres no es va parlar del tema. Falta aclarir si els dos partits entraran ara en una disputa per atreure a les seves llistes els independents. Una d'aquestes persones és Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Mas va reconèixer ahir a la nit a TV-3 que encara no ha tancat cap incorporació d'independents. El president de la Generalitat també va advocar en la seva conferència del novembre per esgotar la legislatura si no podia convocar eleccions plebiscitàries, però tampoc no ho complirà. Ahir a la nit va declarar que el pacte aconseguit amb Esquerra “no és la sortida ideal”, però, sí, la que s'ha acordat i que, per tant, la defensarà.

Els Pressupostos. Oriol Junqueras va assegurar a l'octubre que no tornaria a votar mai més uns “pressupostos autonòmics”. Tot indica que no serà així i que els republicans iniciaran dilluns que ve una rectificació en tota regla i retiraran a les comissions del Parlament les 12 esmenes de retorn, que, igual que la resta de partits de l'oposició, han presentat als comptes elaborats per la Generalitat per a aquest any. Serà el primer tràmit abans de l'aprovació en ple, a principi de febrer i, a canvi, Esquerra confia en alguna concessió a càrrec de CiU, que els dos partits hauran de negociar en els propers dies, segurament a compte d'incrementar alguna partida en la reduïda despesa social.

La comissió Pujol. Esquerra ha salvat Mas, fins a tres vegades, de comparèixer en la comissió parlamentària d'investigació del cas Pujol, que afecta l'expresident català Jordi Pujol, imputat per la comissió d'un presumpte delicte fiscal, amb la seva dona i tres dels seus fills. El pacte fa preveure que els republicans seguiran ajudant CiU, malgrat proclamar que advoquen per una Catalunya independent “neta de corruptes”. Mas va declarar ahir a la nit la seva disposició a donar explicacions, però no va concretar sí aniria a la comissió d'investigació per ser interrogat pels partits.