Selecciona Edició
Connecta’t

Mas, Ortega i Rigau recorren contra la querella pel 9-N

Al·leguen que el Govern espanyol i la Fiscalia "van consentir" la consulta alternativa en no forçar-ne la prohibició

Artur Mas i Joana Ortega al Parlament.
Artur Mas i Joana Ortega al Parlament.

El president català, Artur Mas, ha recorregut contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'investigar-lo per desobediència el 9-N, al·legant que el Govern central i la Fiscalia "van consentir" la consulta alternativa en no forçar-ne la prohibició "expressa" per part del Tribunal Constitucional (TC).

El president de la Generalitat, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han presentat avui recursos de súplica davant la sala civil i penal del TSJC contra la seva decisió d'admetre a tràmit les querelles pel 9-N, davant dels indicis que van desobeir el TC en mantenir la consulta alternativa. En els seus recursos, els membres del Govern addueixen que no va existir "un mandat exprés, concret i terminant" del Constitucional que prohibís la consulta alternativa, malgrat que aquest tribunal va dictar el 4 de novembre una providència que suspenia cautelarment el procés participatiu, com és preceptiu sempre que el Govern interposa recurs.

Els recursos esgrimeixen els arguments adduïts per la Junta de Fiscals del TSJC, que es va oposar per unanimitat a la presentació d'una querella pel 9-N, tot i que l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce va imposar finalment la seva tesi amb el suport de la Junta de Fiscals de Sala i va forçar la denúncia.

Les defenses recorden que la resolució del TC no anava acompanyada d'un advertiment exprés que es podria incórrer en desobediència si s'incomplia la seva resolució, sense que el Govern espanyol i la Fiscalia instessin "un incident d'execució amb la finalitat d'aconseguir el compliment efectiu de la providència citada". En no fer-ho, les defenses interpreten que l'Executiu central o bé acceptava que els actes preparatoris del 9-N no constituïen un incompliment de la resolució del TC –com en la seva opinió sembla desprendre's 'de les declaracions públiques efectuades per alguns membres del Govern aquests dies'– o bé "va fallar en la diligència deguda i va consentir aquesta situació".

"Les mateixes observacions també són extrapolables al ministeri fiscal", afegeixen els recursos, que subratllen que l'acusació pública "no va emprendre cap acció legal sobre aquest tema fins a la formulació d'aquesta querella, i va consentir d'aquesta manera que es duguessin a terme tots els actes que ara es presenten com a constitutius de delicte".

Els recursos, que reprodueixen fragments de l'acord de la Junta de Fiscals del TSJC reticents a la querella del 9-N, insisteixen que el mandat del TC era "imprecís i general" i que, a més, "ignorava la sol·licitud de l'Advocacia de l'Estat que la seva resolució inclogués més precisió, així com un advertiment al Govern de la Generalitat". Les defenses al·leguen, a més, que el Govern català va demanar el 7 de novembre un aclariment al TC sobre la seva providència, per considerar que estava redactada de forma "indeterminada i abstracta", però que aquesta petició no va ser resolta pel Constitucional fins al 4 de desembre passat. "Per tant, la no resolució de l'aclariment redunda en la inconcreció", agrega l'escrit de Mas, que retreu que es traslladi al president català una responsabilitat penal per uns actes que el mateix TC "no deixava clar si estaven inclosos en el seu àmbit d'aplicació o no".

Un altre dels arguments esgrimits en els recursos és que la providència del Constitucional del 4 de novembre no va ser notificada a Artur Mas fins dos dies després a través d'una carta certificada, per la qual cosa segons les defenses "només poden tenir rellevància penal els fets esdevinguts amb posterioritat a aquesta data". Per tot això, el recurs presentat per la defensa de Mas conclou que les conductes imputades al president català "no se subsumin en la negativa oberta, contumaç i reiterada, disposada en el delicte de desobediència".

El recurs d'Ortega denuncia que la causa pel 9-N té un "biaix marcadament polític", amb el qual es busca la seva imputació per una actuació en la seva opinió democràtica, pacífica i legal. Segons l'escrit, amb la causa oberta contra Mas, Ortega i Rigau "el que es pretén és la imputació dels legítims representants d'un govern, per la seva actuació política vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat". Ortega al·lega a més en el recurs que els processos polítics que es desenvolupen pacíficament i democràticament "han de ser resolts en l'àmbit de la política, a través del diàleg i la negociació i, si és necessari, per mitjà del debat, la mobilització i el referèndum de les urnes".

La consellera Rigau sosté en el seu recurs que no va rebre cap mandat "exprés, concret i terminant" del Tribunal Constitucional per suspendre la consulta alternativa, i recorda que la Generalitat va demanar un aclariment sobre l'abast de la resolució del TC, que mai els va arribar. "Sorprèn notablement que qui en el seu moment no es va preocupar per vetllar pel compliment de la resolució pretesament desobeïda, ara argumenti que ens trobem davant d'un fet penalment rellevant", insisteix Rigau sobre el paper de la Fiscalia.