Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

“Els atacants han fracassat rotundament”

Ens importa més la convivència en les societats plurals que compartir més o menys la línia ètica o estètica d'un setmanari

El setmanari Charlie Hebdo torna a estar avui als quioscs després del brutal atac sofert ara fa una setmana. Les notícies que tenim és que a hores d'ara ja estan pràcticament venuts els tres milions d'exemplars que s'han posat en circulació i que en alguns punts de venda hi ha hagut cues per comprar la publicació, que s'ha esgotat en alguns casos abans de les vuit del matí. Tot això demostra, entre altres coses, que els atacants han fracassat rotundament.

Nosaltres, a EL PAÍS, hem volgut acompanyar aquest moment d'alguna manera. Ho hem fet incloent en un lloc destacat de la nostra edició d'avui dues pàgines completes del número de Charlie Hebdo que avui es ven a França. Aquesta és una iniciativa a la qual ens hem sumat diversos diaris de tot el món i amb la qual, com diem al nostre editorial d'avui, provem de demostrar que “ens importa més la convivència en les societats plurals que compartir més o menys la línia ètica o estètica d'un setmanari”.

I hem volgut també acompanyar els companys de Charlie Hebdo amb aquest petit acte de record a les víctimes, de solidaritat amb tot l'equip de la revista, al qual ens sentim avui tan units i, per descomptat, això és un acte també de reivindicació de la llibertat d'expressió. Això és un diari i la llibertat d'expressió, que molts donem per descomptada sense tenir en compte les amenaces que hi ha constantment, és el combustible que ens permet treballar cada dia.

Per EL PAÍS, que va ser objecte en el passat d'un atac terrorista d'un altre signe ideològic en què va morir un dels nostres treballadors, és particularment senzill trobar raons de solidaritat amb els nostres col·legues francesos. Coneixem de ben a prop la resolució cruel i cega dels fanàtics i som conscients de la seva intolerància cap a la crítica.

Vull referir-me, no obstant això, a una raó més immediata i senzilla per la qual celebrem aquest acte i ens solidaritzem amb Charlie Hebdo. És una publicació molt diferent de la nostra –ja m'agradaria que poguéssim fer riure els nostres lectors de tant en tant, Charlie Hebdo és una publicació que utilitza un altre llenguatge i s'adreça a un altre públic. Però sabem que de la seva existència en depèn la nostra, sabem que de la seva llibertat en depèn la nostra. En intentar silenciar-los, també van intentar silenciar-nos a nosaltres. I en matar-los, també ens van matar una mica a nosaltres.

Vivim temps incerts en què allò correcte esdevé amb freqüència espinós, és difícil d'identificar i d'assumir. Tot es fa de vegades molt confús, i ens submergim amb molta freqüència en dubtes i relativismes. És comprensible. D'una banda, les coses passen a un ritme vertiginós i no és fàcil encertar-la, no és fàcil situar-se on cal estar. De l'altra, al món es desenvolupen fenòmens com l'emigració o la transformació tecnològica, que estan produint societats molt complexes en què es conviu amb realitats difícils d'entendre.

Però hi ha vegades que no hi ha espai per al dubte. Quan dos fanàtics entren a la redacció d'una publicació i maten els periodistes pel que escriuen, dibuixen o fotografien, no es pot dubtar. No hi ha lloc per a preguntes. Qualsevol dubte, qualsevol pregunta pot ser l'inici d'una justificació.

Per això hem convocat aquest acte, perquè avui no tenim dubtes, perquè com publiquem avui a la nostra pàgina, EL PAÍS està amb Charlie Hebdo.