Selecciona Edició
Connecta’t

Estrasburg força una investigació sobre Juncker per LuxLeaks

Els Verds aconsegueixen les firmes necessàries. La conferència de presidents tindrà l'última paraula sobre l'obertura

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, durant la seva última compareixença de premsa.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, durant la seva última compareixença de premsa. ACN

Si la conferència de presidents no ho evita, Juncker s'haurà d'enfrontar al seu particular viacrucis parlamentari: una comissió d'investigació sobre els acords fiscals firmats entre el Govern de Luxemburg i centenars de multinacionals mentre ell era primer ministre. Els intents de la direcció de populars, liberals i socialdemòcrates per evitar aquest dur tràngol per al president de l'Executiu comunitari no han aconseguit evitar l'inevitable i LuxLeaks –un dels escàndols impositius més importants de la història recent de la UE, amb prop de 400 pactes impositius ad hoc entre multinacionals i Luxemburg que els permetia pagar tipus inferiors a l'1% pels seus beneficis– està a un sol pas de ser investigat per l'Eurocambra. Els Verds, sisè grup per nombre de representants a Estrasburg, han aconseguit aquest dimecres les 188 firmes necessàries per demanar a la conferència de presidents –una mena de junta de portaveus dels grups– l'obertura d'una comissió d'investigació. La petició ha rebut el suport, a títol individual, d'eurodiputats de tots els grups polítics, inclosos conservadors i socialistes.

"Amb tants suports, la gran coalició no podrà aturar la creació de la comissió d'investigació. S'ha de fer tan aviat com sigui possible", ha valorat l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun en un comunicat. Cap representant del PP ni del PSOE ha firmat la petició. "És una llàstima que no hagin volgut signar la iniciativa. Els vam insistir i no vam obtenir cap resposta; lamentem que no vulguin perseguir fins al final delictes fiscals", ha afegit Urtasun. Els Verds consideren que l'obertura d'una comissió d'investigació és l'eina "més apropiada" perquè s'investigui "amb recursos i independència tot el que va fer Juncker quan era primer ministre de Luxemburg".

A finals de novembre, Juncker va sortir airós del primer i encara únic intent per fer descarrilar l'Executiu comunitari: una moció de censura presentada per l'ultradretà Front Nacional, els nacionalistes britànics d'UKIP i el moviment antipolítica italiana Moviment 5 Estrelles. Va quedar en foc d'encenalls, però va obligar socialistes i liberals a tancar files amb els populars i retratar la seva postura de suport explícit a l'Executiu comunitari.

Ara, les tornes han canviat. Els grups que més s'han mobilitzat a favor de la comissió d'investigació (Verds i Esquerra Unitària) no tenen res a veure amb les posicions ultres i euròfobes de Marine Le Pen o de Nigel Farage. Més aviat al contrari, sempre s'han posicionat entre els defensors més fervents de la Unió. La petició formal d'obertura d'aquest òrgan d'investigació sobre LuxLeaks se suma, a més, a un moviment que ha passat gairebé desapercebut a Brussel·les però que denota una fractura en el si del triumvirat que sosté a la Comissió Juncker: els socialdemòcrates van llançar a mitjan desembre una seriosa amenaça de retirada de suport al socialcristià luxemburguès si no encara "els propers mesos" la qüestió del frau i l'evasió fiscal. I tal com ha passat des que va esclatar l'escàndol de LuxLeaks, la resposta de l'Executiu comunitari ha estat redoblar les promeses d'harmonització fiscal que no s'han traduït en accions concretes.

MÉS INFORMACIÓ