Selecciona Edició
Connecta’t

Sis comunitats autònomes demanen que s’ajorni la LOMCE a secundària

Educació contesta que no es planteja cap moratòria

José Ignacio Wert (centre) presideix la Conferència Sectorial.
José Ignacio Wert (centre) presideix la Conferència Sectorial.

Sis comunitats autònomes han sol·licitat al Ministeri d'Educació que ajorni la implantació de la reforma educativa a secundària i batxillerat, uns canvis previstos per al curs que ve. Al·leguen que els terminis són molt reduïts per adaptar els currículums a les seves comunitats autònomes (el reial decret ministerial es va aprovar al gener), la complexitat d'incloure modificacions de cop en una etapa obligatòria i una altra de postobligatòria i al·ludeixen també a la coincidència amb les eleccions a la majoria de les regions, previstes per al maig, que els obligaria a tenir-ho a punt abans o al fet que hi hagi comunitats on els canvis els faria un govern i els firmaria un altre d'un altre signe polític.

El País Basc (PNB) i Navarra (UPN) es van sumar ahir a la petició d'un termini més ampli que van sol·licitar ja a finals de desembre les tres autonomies governades pel PSOE (Andalusia, Canàries i Astúries) juntament amb Catalunya (CiU). Totes van manifestar en la conferència sectorial amb el ministeri que els terminis eren insuficients, però Educació no aplicarà cap moratòria.

“Entenem que no hi hauria d'haver cap dificultat”, va assenyalar la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, que va ser qui va comparèixer en nom del ministeri al final de la reunió. Gomendio va explicar que, encara que el decret es va aprovar al gener, el juny passat es va lliurar un esborrany amb el qual alguns governs autonòmics fa mesos que treballen. Això va ser el que van manifestar dues de les comunitats autònomes governades pel PP (Castella-la Manxa i València), que es van comprometre a publicar els seus decrets en el termini d'un mes. “Estem preparats per poder aplicar la LOMCE”, va assenyalar la consellera valenciana María José Català. El conseller de Castella i Lleó, Juan José Mateos (PP), va admetre que els terminis eren “molt ajustats” però va assenyalar que li semblava “una polèmica estèril” i es va comprometre a tenir el decret a punt abans de les eleccions del maig.

Catalunya i Andalusia van anunciar que aplicaran “mesures pal·liatives” per reduir l'impacte de la normativa, segons va admetre el conseller andalús Luciano Alonso. “Intentarem buscar mesures perquè tingui el menor impacte possible en els alumnes”, va afegir María Jesús Mier, secretària general d'Ensenyament català.

Sis comunitats autònomes estan revisant el reial decret –tant els continguts com els terminis d'aprovació– i estudien portar-lo als tribunals. Al Tribunal Constitucional ja hi ha sis recursos plantejats contra la LOMCE per part de cinc regions i el Partit Socialista. “Crea un greu precedent que per primera vegada s'aprovi al Consell de Ministres [el 26 de desembre passat] una norma la versió final de la qual es donarà avui en conferència sectorial, cosa que incompleix el reglament”, va assenyalar ahir la viceconsellera canària, Manuela Armas. El País Basc, Andalusia, Astúries i Catalunya també es plantegen aquesta opció.

Catalunya perd 3,5 milions

Un any després de l'aprovació de la LOMCE, hi ha comunitats autònomes que no han complert amb els terminis, segons va assenyalar ahir la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio. El País Basc, Andalusia i Catalunya encara no han aprovat el reial decret que fixa els continguts dels currículums a primària, on la reforma educativa ja s'aplica des del setembre passat. Totes tres al·leguen que volien consultar i acordar els canvis amb la comunitat educativa i que, com en el cas de secundària, els terminis els resultaven escassos. Fonts d'Educació assenyalen que no tenir els decrets enllestits “no és normal però és legal” perquè el ministeri considera que en els tres casos s'aplica el marc bàsic fixat des de l'Estat. Però en una altra de les etapes –la formació professional bàsica (FPB), també en vigor des del setembre– els efectes són pitjors. A Catalunya només 54 alumnes dels 5.000 potencials s'han apuntat a una formació professional que l'Alta Inspecció de l'Estat no considera ben adaptada a la LOMCE, segons fonts del ministeri. Això ha fet que la comunitat autònoma hagi perdut 3,5 milions d'euros de fons europeus d'un total de 47 milions previstos per al 2014 el repartiment dels quals va aprovar el Consell de Ministres del 18 d'octubre passat, segons va revelar ahir la secretària d'Estat. Catalunya no podrà recuperar aquests fons però que sí que mantindrà el finançament europeu per a anys posteriors si s'adapta als programes, afegeixen des del ministeri.

MÉS INFORMACIÓ