Selecciona Edició
Connecta’t
LES ANGÚNIES DE L'ESPORT CATALÀ / 1

Bàsquet Manresa, sense miracles

El club es manté a la Lliga ACB amb un dels pressupostos més baixos des de fa anys

Jugadors del Manresa celebrant una victòria.
Jugadors del Manresa celebrant una victòria. ACB PHOTOS

Aquest cap de setmana, La Bruixa d’Or, el primer equip del club Bàsquet Manresa SAD, es trobarà a la pista del Nou Congost amb jugadors blancs que individualment cobren més que el conjunt de la plantilla manresana. El pressupost de l’entitat per aquesta temporada és de 2 milions d’euros, aproximadament. El Manresa viu permanentment a la corda fluixa des del punt de vista econòmic i esportiu. Els clubs petits poden tenir dret a ser el factor sorpresa una determinada temporada, però un repàs a la classificació de les darreres fases finals de la Copa del Rei o dels play-off de la Lliga permeten establir una relació directa entre resultats esportius i situació econòmica. Un exercici que pràcticament també es podria fer a la part inferior de la taula.

El Manresa viu permanentment a la corda fluixa des del punt de vista econòmic i esportiu

Els dos darrers anys, el Bàsquet Manresa ha acabat la temporada en situació de descens a la Lliga LEB i només la manca de capacitat econòmica per complir amb les exigències ACB dels grups que havien de pujar ha permès als manresans conservar la seva plaça a l’elit del bàsquet estatal. Entre els experts en el món del bàsquet es parla del “miracle” manresà. Durant els últims anys ha calgut encomanar-se massa sovint a la Moreneta i ara la situació està arribant a un punt de caixa o faixa. O es troben 300.000 euros per completar una ampliació de capital de 600.000 abans del mes d’abril, o la viabilitat econòmica del club està més que compromesa, segons admet el gerent de l’entitat, Carles Sixto.

El Manresa és un club petit a l’ACB, relativament simpàtic, si es vol, reconegut per haver tingut dos èxits històrics per a l’entitat, una Copa del Rei (1995-1996) i una Lliga (1997-1998), guanyades amb un director d’orquestra espectacular a la pista, Joan Creus, avui director esportiu al Barça. És un del selecte grup de 6 clubs espanyols que ha conquerit la Lliga. Però tot això no l’aparta de viure una situació econòmica difícil. La història no aporta diners al compte corrent.

El jugador Roger Grimau celebra 500 partits a l'ACB.
El jugador Roger Grimau celebra 500 partits a l'ACB. Bàsquet Manresa

Recordava el seu actual president, el periodista i advocat Josep Vives, el dia que va anunciar que aquesta era la seva darrera temporada al capdavant de l’entitat (hi va arribar el 2002), que el bàsquet, com altres esports, havia viscut en una bombolla econòmica irreal que en desinflar-se ha arrossegat clubs com el Girona, el Lleida, el Menorca, el Granada o l’Alacant. Al Manresa, fins ara, això no li ha passat, tot i el llast de no haver pogut rebre mai el suport en l’esponsarització ni d’una entitat d’estalvis ni d’un govern provincial, com passa amb clubs com els canaris o com el mateix Màlaga.

El gerent Carles Sixto assegura que de “miracles no n’hi ha”. Que tot es redueix a una qüestió d’”estalviar fins a l’últim euro” i “comptar amb la implicació de molta gent”. Admet que el bàsquet és dels pocs referents mediàtics de primer nivell que té Manresa i el Bages, i que això li atorga un cert benefici en el punt de partida, però les dificultats econòmiques de la ciutat i del teixit econòmic de la comarca també són molt importants i no ajuden a l’hora de trobar diners per mantenir l’entitat. “Aquí, si perds 200.000 o 300.000 euros, tens directament més càrrega financera”, explica el gerent manresà.

No poder disposar de grans patrocinadors ni de suports incondicionals de govern o caixes que tapin els forats econòmics ha ensenyat als directors econòmics de l’entitat a fer un treball molt meticulós. “A Màlaga, per exemple, han tingut molts exercicis amb un dèficit de 10 o 11 milions, que els ha tapat l’aportació de la caixa que patrocina; nosaltres no ens ho hem pogut permetre mai”, comenta Sixto. “Mai no hem nedat en l’abundància”, sentencia.

La crisi econòmica ha reduït de manera molt notable el pressupost del Bàsquet Manresa a menys de la meitat

Una de les estratègies ha estat intentar fitxar jugadors que tinguessin interès a promocionar-se a la Lliga espanyola o que fossin promeses amb possibilitats de fer-se un lloc a l’ACB. En aquest sentit, el Manresa ha estat el pont per a jugadors com Justin Dolleman o Marcus Eriksson, avui al Barça, Sergi Llull, al Madrid, o Serge Ibaka, que juga a la NBA i que és un dels pivots de la selecció espanyola. De la gestió de jugadors, el club en pot rebre uns ingressos, tot i que aquí també s’han de comptar els fracassos que hi pugui haver hagut i el sobrecost que té fitxar a mitja temporada.

La crisi econòmica ha reduït de manera molt notable el pressupost del Bàsquet Manresa, que fa 7 anys era de pràcticament 6 milions d’euros. Ara està a menys de la meitat, i Sixto relaciona aquesta situació econòmica amb els resultats esportius dels últims anys. Acabar l’últim a la Lliga i perdre la majoria de partits no aporta res positiu a l’entitat, perquè cau la seva confiança davant d'un possible patrocinador i desanima l’afeccionat. Al Manresa, avui, li costa omplir el pavelló (l’assistència mitjana se situa entre les 3.000 i les 4.000 persones) i mantenir les xifres de socis.

El Bàsquet Manresa SAD no ha deixat fer gaire grossa la pilota del deute, però, en aquests moments, l’entitat es troba en una situació molt delicada. “Som aquí perquè no hem fet bogeries”, explica Sixto, i perquè “fins ara, amb retards i ajornaments pactats, hem pogut anar pagant a Hisenda o els avançaments de diners que fa l’ACB per pagar jugadors”. Però a la pilota del deute se li han sumat els darrers anys, les males condicions del crèdit i petits dèficits d’exercicis que porten el club ha aquest moment d’angoixa. En els propers 5 anys ha de pagar 1,5 milions d’euros a Hisenda, i el deute acumulat és de 3,5 milions. Per sortir del pas, per poder mantenir el pressupost equilibrat com durant els darrers anys i anar reduint la motxilla del deute, el club necessita trobar 300.000 euros amb una certa urgència i un patrocini (o diversos) que li garanteixin més ingressos els propers anys. “Tenim molta feina, urgent i no és fàcil”, afirma Sixto.

MÉS INFORMACIÓ