Selecciona Edició
Connecta’t

L’Arquebisbat de Barcelona veta una conferència d’un teòleg progressista

Juan José Tamayo, catedràtic de la Universitat Carlos III, havia de presentar un llibre

El teòleg Juan José Tamayo. Ampliar foto
El teòleg Juan José Tamayo.

“És la tercera vegada que m'impedeixen parlar a la parròquia de Sant Medir”. Amb aquestes paraules Juan José Tamayo, catedràtic de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, resumia ahir la seva estupefacció davant la prohibició de l'Arquebisbat de Barcelona de presentar el seu llibre Ignacio Ellacuría, utopía y teoría crítica, a la parròquia de Sant Medir. Tamayo, director de la càtedra de Filosofia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III, havia de fer la xerrada avui a les 20.30 en aquesta església del barri barceloní de la Bordeta.

El llibre, que Tamayo, de tarannà progressista, defensor de la teologia de l'alliberament i molt crític amb la jerarquia catòlica, ha dirigit amb Luis Alvarenga, professor de Filosofia de la Universitat Centreamericana del Salvador, recull les aportacions de diversos acadèmics sobre la figura del jesuïta basc Ignacio Ellacuría, autor “fonamental” de la teologia de l'alliberament. Ellacuría, professor de la mateixa institució d'ensenyament, va ser assassinat per militars salvadorencs el novembre del 1989. Fragmenta, editorial especialitzada en llibres sobre religió, va lamentar en un comunicat el veto.

“El 2011, havia de presentar el llibre Otra teología es posible, de l'editorial catalana Herder. Però l'acte no es va suspendre, perquè vam buscar un altre lloc”, recorda el teòleg. El van fer en un altre local de l'arxidiòcesi, al carrer veí d'Olzinelles. El mateix emplaçament en què Tamayo parlarà avui de I'obra sobre Ignacio Ellacuría, en resposta al veto de l'organisme eclesiàstic. L'hora de la xerrada es manté.

Un any més tard, el 2012, un altre acte seu “amb motiu del 50è aniversari del Concili Vaticà II” va ser vetat també a Sant Medir. “L'arquebisbe [Lluís] Martínez Sistach va donar l'ordre de prohibir-lo. Volia parlar del concili com una utopia, com una curta primavera seguida pel llarg hivern dels papats de Joan Pau II i Benet XVI”, explicava el catedràtic de Teologia, que assegurava que volia “promoure l'esperit renovador del Vaticà II, però no quedar-se en aquest punt” i anar més enllà en l'impuls de la reforma de l'Església catòlica.

El catedràtic farà la seva xerrada

en un edifici veí a la parròquia

de Sant Medir

Els tres vetos a xerrades de Tamayo a la parròquia de Sant Medir se sumen a dues més a Madrid el 2011. Per què s'ha impedit la celebració de les seves conferències? El teòleg prefereix no tocar aquesta qüestió, i posa l'èmfasi en la incongruència d'evitar que es parli d'un representant de la teologia de l'alliberament com Ellacuría en un moment d'obertura de l'Església catòlica. “El que més sorprèn és que el prohibeixi ara, en un clima de superació dels anatemes i en un papat que promou l'atenció als pobres”, assegura.

No obstant això, en el cas de la xerrada d'avui, el teòleg apunta a la pressió de l'organització de Germinans Germinabit, organització que qualifica d'“extrema dreta catòlica”. L'entitat va publicar dimarts una nota al seu blog lamentant la presentació del llibre Ignacio Ellacuría, utopía y teoría crítica: “Ells van expressar la seva indignació perquè un teòleg vetat per la Congregació de la Fe, [organisme del Vaticà encarregat de preservar la doctrina de l'Església catòlica], havia de fer un acte en un edifici propietat de l'Arquebisbat. Sistach es va deixar portar per la pressió d'aquesta organització”.

És la tercera vegada que l'Arquebisbat de Barcelona veta una conferència de Tamayo

El teòleg també esmenta les discrepàncies entre l'impuls reformista del papa Francesc i la jerarquia eclesiàstica, així com el caràcter de l'arquebisbe Sistach, que considera “al·lèrgic” a les tesis de la teologia de l'alliberament, que promou la interculturalitat, el pluralisme religiós i el feminisme. “Aquest cardenal és molt al·lèrgic a les tres coses. Es troba tancat en una cultura, no s'obre a les altres religions, i dóna a la dona un paper de servei”.

Tamayo qualifica Ellacuría com “una figura intel·lectual de moltes dimensions”, que va contribuir al desenvolupament de la teologia de l'alliberament. “Amb el seu mètode volia deslligar els conceptes, filosofies i teologies de les idees i les ideologies, perquè no servissin al poder”, explica.

El catedràtic de Teologia es confessa “molt tranquil”, malgrat la prohibició. Va assegurar, camí d'una conferència ahir al vespre a la Casa Amèrica de Barcelona sobre l'obra de monsenyor Romero, arquebisbe del Salvador que es va significar en la defensa dels drets dels pobres i que va ser assassinat per l'extrema dreta d'aquell país, que l'Església catòlica “promou el pensament únic quan hi ha situacions de conflicte”: “Bona part dels bisbes espanyols i el cardenal de Barcelona estan fent el canvi [del papa Francesc] per obediència, no perquè ho volen”.