Fracassa la negociació entre les prostitutes del Raval i l’Ajuntament
Les treballadores demanaven la cessió d'un edifici municipal del carrer Robadors per poder mantenir relacions amb els clients
Les prostitutes que treballen al barri del Raval de Barcelona han presentat una proposta a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per poder abandonar el carrer i sortir de la indefensió en la qual es troben. Però la seva proposta ha quedat en no-res. Almenys de moment.
Les dones demanaven la cessió de l'edifici del carrer Robadors, 25, que l'Ajuntament de Barcelona acaba d'adquirir. La seva intenció era instal·lar a la planta baixa d'aquest edifici una cafeteria o un bar, mentre que al primer i el segon pis hi hauria habitacions perquè les prostitutes mantinguessin relacions sexuals amb els seus clients. La penúltima planta es dedicaria a la formació de les noies i l'última serviria com a allotjament temporal de les prostitutes que necessitessin un espai, com per exemple, després de deixar el proxeneta, que és un dels objectius de les mares del projecte. Tot aquest projecte el gestionarien elles mateixes, constituïdes com a cooperativa. També passarien a formar part del projecte la cooperativa IACTA (que aportaria assessorament jurídic) i ETCS (que formaria les dones).
Elles mateixes reconeixen que es tracta d'una proposta “ambiciosa” i que seria una novetat a Barcelona “malgrat que ja hi ha experiències similars en altres llocs, com Holanda”, segons explica María Palomares, directora de l'entitat Calala. Aquesta associació, que dóna suport a diferents col·lectius de dones, ha orientat les prostitutes en la preparació i redacció del projecte. La proposta és ambiciosa perquè reclama la cessió de l'edifici i un pagament de 50.000 euros per rehabilitar-lo i sufragar les despeses de funcionament. I també és ambiciosa perquè comportaria l'obertura d'un nou prostíbul a Ciutat Vella, una activitat prohibida pel Pla d'Usos.
La idea de presentar la proposta va néixer d'una invitació del mateix Ajuntament. A través d'ABITS, l'agència municipal que aborda la prostitució a la ciutat, el Consistori va demanar a les prostitutes que presentessin una proposta per aspirar a un programa que va acompanyat d'una subvenció de 12.000 euros anuals. Però elles ho van rebutjar. “Van demanar que no poséssim res ni de prostitució ni del Raval. Perquè el seu objectiu és expulsar-les del barri i enviar-les no sabem on”, lamenta Palomares. “L'Ajuntament volia utilitzar-nos per penjar-se una medalla, però nosaltres no volem diners, volem un lloc on treballar”, reivindica la Janet, portaveu de les prostitutes del Raval, organitzades sota el nom Putas Indignadas.
Actualment hi ha unes 40 dones dins d'aquest col·lectiu. Algunes treballen pel seu compte, però altres són víctimes de les tractes. “Convivim diàriament amb les noies de tracta i les coneixem bé. Creiem que si aquest edifici es converteix en el nostre espai les podríem ajudar”, explica la Janet.
La pugna entre les prostitutes que es resisteixen a abandonar el Raval i l'Ajuntament, que té altres plans, dura des de fa anys. En aquest temps hi ha hagut protestes contra la regidora del districte, Mercè Homs, incomptables denúncies de la Guàrdia Urbana contra les prostitutes i una regulació que les expulsa del barri.
Cada dimecres les prostitutes fan una cassolada reivindicativa a les set de la tarda a la porta de l'edifici del carrer Robadors, 25. El seu somni és aconseguir l'edifici, però el que reclamen amb urgència és poder treballar. "El nostre cos és la nostra empresa i reivindiquem el dret al treball", cridava la Paula ajudava amb un megàfon. "Aquí només som les que tenim papers. Les altres no poden venir. Nosaltres donem la cara per elles", va afegir després.
Tot i el rebuig de l'Ajuntament, tenen la sensació que alguna cosa s'està movent i confien que es desencallin les negociacions.
