Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

‘Quo vadis’ 2015?

L'any electoral que comença ens porta l'esperança de poder materialitzar un canvi polític a tots els nivells de govern

Els excessos gastronòmics, festius i espirituals que celebrem durant les festes del solstici d'hivern ens ajuden a oblidar la realitat per uns dies. Una boirina de pau, amor i bons desitjos per a l'any nou provoquen un miratge on els regals, el cava i el raïm ens traslladen a una mena de Matrix edulcorat. Però és un miratge. La setmana passada, l'assassinat de 12 persones en un atac a la revista Charlie Hebdo a París ens va tornar a la crua realitat: la d'un món malalt, contaminat d'odi, intolerància i cinisme.

Malgrat això, hi ha esperança. Una esperança que es pot materialitzar en l'oportunitat de canvi que signifiquen sempre unes eleccions. El 2015 hi ha comicis en gairebé tots els àmbits administratius i això significa que tenim la possibilitat de canviar persones, partits i polítiques públiques que fins ara han destrossat l'existència a molta gent. En principi, les primeres eleccions seran les municipals, les més properes a la ciutadania i les que poden incidir de manera més clara en la vida quotidiana de les persones. A més a més, en l'àmbit municipal es poden crear més fàcilment formes de confluència social i política. Aquesta vegada serà especialment interessant perquè emergeixen tota mena d'experiències més o menys innovadores amb unes característiques bàsiques: confluir, participar i guanyar. Totes estan protagonitzades per persones provinents dels sectors socials més dinàmics.

L'aparició de Guanyem o Ganemos en diverses ciutats, on conflueixen partits no sectaris de l'esquerra radical amb un fort bagatge de polítiques de transformació i moviments socials que denuncien les polítiques d'austeritat de la dreta governant són exemples esperançadors. En l'àmbit municipal ha de néixer el canvi, la ruptura, amb polítiques potenciadores de l'economia local, ecològica i solidària, mitjançant la remunicipalització dels serveis públics i l'ús d'energies renovables gestionades democràticament, l'ordenació del territori amb un urbanisme de proximitat i una potenciació de la sobirania alimentària.

Les segones eleccions seran les generals. Generen enormes expectatives perquè sembla que posaran fi al sistema bipartit i poden comportar la ruptura d'un statu quo dominat pels poderosos i la corrupció. La irrupció d'un nou actor polític ha tensionat tot l'arc polític, ja que apareix com una força transversal que fuig de la definició ideològica i se centra en un missatge simple: els de baix contra els de dalt.

El mercadeig obscè de Mas i Junqueras contínua amb la participació de l’ANC i Òmnium , que vetllen l’un i l’altre perquè entrin al clos de les eleccions plebiscitàries

Les enquestes donen bons resultats a aquest nou partit sense que s'esforci massa a preparar un programa de govern. Amb un parell o tres d'eslògans i una bona política mediàtica, recull vots a esquerra i dreta. Però no per aquest simplisme ideològic poden ser pitjors governants que els que hem sofert aquests últims anys. Representen, conjuntament amb altres forces progressistes, una oportunitat per eradicar la Transició, amb els seus polítics (per fi Alfonso Guerra ha deixat el seu escó momificat) i amb una política basada en el clientelisme i la corrupció. Calen noves persones, noves idees, nova política, noves maneres d'articular la participació ciutadana, un nou pacte social i un nou model econòmic i energètic que posi fi a les desigualtats, la corrupció i el frau fiscal, i a la destrucció del medi ambient.

Finalment, ens queda un dubte: no sabem si hi haurà eleccions a Catalunya. El mercadeig obscè de Mas i Junqueras continua, amb la participació estel·lar de l'ANC i Òmnium Cultural, que vetllen l'un i l'altre perquè entrin al clos de les eleccions plebiscitàries. Aquests dos polítics cada vegada s'assemblen més a Tom i Jerry: el gat i el ratolí que s'odien, s'abracen, es menteixen, s'estimen, es peguen, arriben a acords, un es vol menjar l'altre i, com a cosa particular d'aquests humans, s'envien missatges a través de la xarxa social per manifestar les seves diferències. Els partits nacionalistes i independentistes estan portant al ridícul el nostre país; per fer prevaler les seves idees han estat capaços de fer tripijocs amb els pressupostos, enganyar la ciutadania i no governar.

Però aquest mateix mes tenim unes altres eleccions, i encara que no se celebrin a Espanya, tenen molta importància per als que volen un canvi radical. Les eleccions a Grècia i el triomf de Syriza significarien un toc d'atenció a les polítiques austericides que els dirigents de la UE han imposat als països del sud d'Europa. Seria un al·licient i un fort impuls emocional i polític per als qui volem una ruptura política a Espanya i seria una garrotada per als poders econòmics, financers i polítics que dia sí, dia també, amenacen amb grans penúries la ciutadania de Grècia si guanya l'esquerra radical que representa Syriza.

Esperem que els déus de l'Olimp s'apiadin dels mortals del sud d'Europa i que ens llancin auguris de força i esperança per derrotar la dreta i començar una nova etapa històrica basada en la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Si no ens fallen, encendrem fogueres en honor seu que purifiquin l'ambient.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història