Selecciona Edició
Connecta’t

Europa renuncia a unificar la política sobre cultius transgènics

Cada país podrà decidir l'ús de llavors modificades dins del seu territori

Camp d'assaig de blat de moro transgènic a Aranjuez (Madrid).
Camp d'assaig de blat de moro transgènic a Aranjuez (Madrid).

El Parlament Europeu, gràcies al suport majoritari de socialdemòcrates i populars, ha aprovat aquest dimarts la reforma de la directiva comunitària sobre cultius transgènics, uns canvis que estaven bloquejats des de feia quatre anys. En aquest polèmic afer, en què els estats estan enfrontats en blocs, la Unió Europea s'ha decantat per no fixar una posició única i ofereix la possibilitat a diversos governs de prohibir els cultius que d'altres sí que poden admetre. Fins ara, les escasses autoritzacions per a llavors modificades genèticament eren per a tots els països de la Unió Europea, segons ha destacat Fernando Miranda, director general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura espanyol.

Espanya, el principal productor de blat de moro transgènic de la UE, se situa clarament en el bloc dels estats favorables a aquesta classe de cultius. "No estem satisfets amb els canvis", sosté Miranda. "Esperàvem que hagués suposat una agilitació, però és només un pas", ha afegit.

Els canvis no semblen haver acontentat ningú. Per Monsanto, l'única empresa que opera ara a Europa amb el seu blat de moro transgènic, que els estats puguin prohibir les autoritzacions per a nous cultius modificats "soscava el mercat únic". "És un precedent perillós", ha dit Carlos Vicente Alberto, responsable de Sostenibilitat per a Europa i l'Orient Mitjà de Monsanto.

Els ecologistes alerten que s'agiliten els nous permisos

Just en la posició oposada hi ha Tom Kucharz, d'Ecologistes en Acció espanyol, per qui els canvis aprovats aquest dimarts —que entraran en vigor a la primavera— impliquen "agilitar la tramitació de nous transgènics", una cosa de la qual es beneficiaran les empreses. "Pot suposar una entrada massiva de transgènics a Espanya", ha alertat Kucharz.

Miranda, del Ministeri d'Agricultura, no ha amagat que l'objectiu que ha perseguit Espanya en les negociacions ha estat que es desbloquegés l'aprovació dels permisos per als nous cultius que ja tenen l'aval de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària. Cinc d'aquestes autoritzacions fa anys que esperen una decisió de la Comissió Europea, ha apuntat Carlos Vicente, de Monsanto. Però la divisió d'opinions entre els països fa que no hi hagi una majoria suficient per aprovar aquests nous permisos que hi ha a la cua o rebutjar-los.

Els canvis introduïts ara en la directiva sobre cultius permetran que qualsevol Estat pugui vetar un transgènic al seu territori. "I autoexcluir-se del procés d'autorització", afegeix Miranda. "El problema és que no s'ha establert que els països que se n'autoexcloguin quedin fora de les votacions sobre nous permisos", ha fet ressaltar aquest càrrec d'Agricultura. És a dir, els estats que decideixin vetar un cultiu modificat al seu territori podrien seguir decidint sobre les autoritzacions que afecten altres països favorables a l'ús de les llavors transgèniques. "El bloqueig als permisos es podrà mantenir", ha indicat Miranda.

"El debat entre els protransgènics i els que hi estan en contra està lluny d'acabar-se", ha apuntat l'eurodiputat liberal belga Frédérique Ries, ponent de la legislació durant la seva tramitació parlamentària. "Aquest acord permetrà més flexibilitat per als estats membres", ha afegit. Entre els grans països de la UE les posicions es divideixen entre els favorables a aquesta classe de cultius (Regne Unit i Espanya) i els que s'oposen al seu desenvolupament (Alemanya i França).

Greenpeace, igual que Ecologistes en Acció, ha interpretat que els canvis introduïts permetran que algunes comunitats autònomes puguin complir el desig de vetar els transgènics. "Animem les comunitats autònomes a seguir els passos del País Basc i sol·licitar la prohibició d'aquests cultius al seu territori", ha sostingut Greenpeace. El Ministeri d'Agricultura recorda que les autoritzacions per a cultius són competència estatal.

Espanya, al capdavant de la producció

A gran distància se situa Portugal, amb prop de 8.500 hectàrees conreades d'aquesta varietat modificada, cosa que suposa una quota que se situa al voltant del 30%, segons les dades que té aquest directiu de Monsanto. Després, amb extensions molt més petites, vindrien altres estats europeus, com la República Txeca, Romania i Eslovàquia, on també s'admet el cultiu del blat de moro transgènic.

Dins d'Espanya, la distribució és bastant desigual i se centra a la vall de l'Ebre i en algunes zones d'Extremadura i Andalusia. La destinació d'aquest blat de moro —“com el no modificat”, fa ressaltar Vicente— és la producció de pinsos, tot i que l'autorització europea, que data del 1998, inclou també el consum humà.

El directiu de Monsanto destaca que el principal “avantatge” del blat de moro que comercialitza la seva companyia és la resistència a la plaga del barrinador del blat de moro. I la distribució territorial d'aquest cultiu modificat a Espanya es correspon amb les zones en què hi ha més incidència d'aquest insecte, detalla Vicente.