Selecciona Edició
Connecta’t

El 2014 ha estat un dels anys més càlids de la història a Catalunya

Les temperatures han estat per sobre de la mitjana a gairebé totes les comarques i a nivell europeu s’han superat rècords

La platja de Barcelona, plena a vessar un dia de primavera del 2014.
La platja de Barcelona, plena a vessar un dia de primavera del 2014.

No recordarem l’estiu del 2014 pel seu bon temps. La pluja va deslluir les vacances d’uns quants, tot i que l’estació va ser generosa per a aquells que ho passen malament amb la calor, ja que no van registrar-se temperatures extremes. No obstant això, fent la mitjana de totes les estacions, l’any que deixem enrere ha estat un dels més càlids de la història a Catalunya des que es tenen dades, segons el Meteocat. Des del 1780, el 2014 ha estat el tercer any amb temperatures més altes per darrere del 2006 i el 2003 a Barcelona. L’Observatori de l’Ebre, que recull dades des del 1905, classifica l’any passat com el més càlid, juntament amb el 2011. A Girona i a Lleida els termòmetres han registrat la segona mitjana global més alta des del 1950. Pendents de les dades definitives de desembre, el 2014 batrà amb tota probabilitat el rècord dels valors anuals més alts registrats mai a Europa.

Any més càlid a l'Ebre, segona posició per a Girona i tercera per a Barcelona

Malgrat un estiu termomètricament normal, amb un hivern, una primavera i una tardor càlids, la temperatura mitjana de l’any 2014 ha estat superior en més de 0,5ºC a la mitjana climàtica que el Meteocat pren com a referència, calculada amb les dades d’entre el 1961 i el 1990. En alguns punts del prelitoral i de l’interior l’anomalia positiva ha arribat fins a 1,5ºC i la més alta de totes s’ha registrat al barri del Raval de Barcelona, “com ja és habitual per l’efecte d’illa tèrmica urbana”, recull el Meteocat en una nota de premsa.

La temperatura mitjana anual no només ha superat els 17ºC a indrets típicament càlids situats al litoral i prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, sinó també a molts altres sectors propers a la costa, tant a la meitat sud com a la meitat nord.

Diferència entre la temperatura mitjana i la climàtica ampliar foto
Diferència entre la temperatura mitjana i la climàtica

Durant l’any passat pràcticament no hi ha hagut temperatures per sota de la mitjana climàtica, han quedat restringides a indrets d'altitud superior als 2.000 metres al Pirineu occidental i les temperatures s’han considerat les normals en indrets del nord-est com, per exemple, a les zones més elevades de l’Alta Ribagorça i dels dos Pallars.

L’any 2014 serà segurament el més càlid des que hi ha registres instrumentals, segons les dades del projecte European Climate Assessment and Dataset, en el qual participa el Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta anàlisi indica que la temperatura mitjana anual del 2014 a Europa haurà estat de més d’1,1ºC per sobre de la mitjana, 0,3ºC per sobre de l’anterior rècord, que era de l’any 2007.

Pel que fa a les precipitacions, a Catalunya recordarem un 2014 amb un hivern i una primavera més aviat secs, contràriament a un estiu i una tardor que van ser en general plujosos. En termes globals, el Meteocat considera que l’any s’ha ajustat bastant a la mitjana climàtica. On més ha plogut ha estat a l’extrem nord-occidental i a la franja que abraça de les Alberes fins a les Gavarres. D’altra banda, el dèficit pluviomètric més important el trobem a l’extrem sud del Montsià, amb un percentatge de precipitació acumulada inferior al 70% respecte de la mitjana.

Convé recordar l’episodi de pluges torrencials de finals de novembre en què va morir una noia de 20 anys a Sadernes (Garrotxa). A Girona es va inundar l’estació de l’AVE i a Figueres les precipitacions van causar un esvoranc a la Rambla. Pocs dies després, un temporal de vent va causar dues víctimes mortals a Terrassa i diversos danys materials.