Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Les llibertats de tots

Europa ha d'aprofitar la convulsió per millorar la seguretat sense sacrificar els seus valors

L'emoció i el simbolisme de l'històric cap de setmana que ha viscut França, i amb ells tot Europa, no resoldran d'un cop de ploma els greus problemes que tenen davant els Governs europeus respecte al perill real i alarmant que representa el gihadisme islamista. Problemes per a la nostra seguretat i, el que és més important encara, per al nostre sistema de vida i els nostres valors, amb les idees de llibertat d'expressió, pluralisme i tolerància al capdavant. Però el que ha passat pot ser un revulsiu que faci reaccionar líders i opinions públiques.

La primera obligació dels responsables governamentals és garantir la seguretat de les persones: la dels que exerceixen la llibertat d'expressió des dels mitjans i la dels que pertanyen a la comunitat jueva, en aquests moments els dos col·lectius més directament amenaçats per la freda estratègia gihadista. Seria una derrota francesa i europea que els dibuixants i periodistes deixessin d'exercir la seva crítica, per irreverent o blasfema que pugui semblar-los a alguns, o que els europeus d'identitat jueva es veiessin obligats a emigrar a Israel o a altres països per por dels atemptats.

Per augmentar els llindars de seguretat no fa falta suspendre drets fonamentals ni redactar cap llei especial com van fer els EUA després dels atemptats de l'11-S; tampoc serveixen legislacions especials que limitin la llibertat d'expressió amb l'excusa de protegir les minories religioses de les manifestacions d'odi.

La seguretat interior requereix posar fora de circulació els nombrosos gihadistes amb passaport europeu implicats en les guerres ara en curs. Això significa reforçar les fronteres exteriors i controlar millor els delinqüents efectius o potencials interiors i, sobretot, millorar la informació i la coordinació. Recordem que els terroristes de París estaven fitxats, eren nacionals francesos i els controls exteriors no van jugar cap paper en la falta de prevenció, sinó les errades policials i d'intel·ligència interiors. No té cap sentit limitar Schengen; en tot cas, reforçar-lo.

Europa a més a més ha de plantejar la seguretat exterior amb una eficàcia més gran i claredat estratègiques, la qual cosa significa més mitjans i una direcció comuna millor, a la vista del cinturó de violència gihadista que l'envolta, des de Líbia i l'Àfrica subsahariana fins a Síria i l'Iraq, assaltats per l'Estat Islàmic. L'activitat gihadista es nodreix també de l'absent política exterior i de seguretat de la UE, així com de les ambigües relacions que mantenim amb les dictadures vigents al Pròxim Orient.

França i el president Hollande han sabut gestionar, d'acord amb els valors republicans, la greu crisi de seguretat plantejada per la matança de París. Correspon a tots els europeus seguir el mateix camí per afrontar el perill gihadista, garantir la seguretat i defensar la República dels valors europeus: és a dir, les llibertats de tots.