Selecciona Edició
Connecta’t

Sanitat exigirà a famílies africanes que renunciïn per escrit a l’ablació

Els metges registraran els casos de mutilació i la població de risc a Espanya

Els metges espanyols demanaran a les famílies estrangeres procedents de països en què es practica l'ablació, principalment de l'Àfrica subsahariana, que es comprometin per escrit a no sotmetre les seves filles a aquesta mutilació quan viatgin als seus països d'origen. Si els pares no signen, els metges podran comunicar-ho als serveis de protecció de menors i a la Fiscalia perquè estudiïn actuacions cautelars. Aquesta és una de les principals mesures incloses en el protocol que el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes aprovaran demà al Consell Interterritorial de Salut, que hauran d'aplicar els professionals sanitaris de tot Espanya per detectar, tractar i prevenir la mutilació genital femenina.

El document, al qual ha tingut accés EL PAÍS, recull tant mesures terapèutiques com preventives. D'una banda, explica totes les seqüeles físiques que pot causar l'ablació i com actuar davant d'aquestes (per exemple, durant un part) i, de l'altra, què cal fer quan apareix un cas de risc. “És el primer protocol comú contra l'ablació que s'aprova a Espanya, i ho hem considerat necessari perquè la immigració ha fet que aquest problema ja no sigui exclusiu d'Àfrica. Aquí també existeix i estem obligats, com determina l'ONU, a visibilitzar i actuar contra qualsevol forma de violència contra la dona”, destaca Blanca Hernández, delegada del Govern per a la violència de gènere. A Espanya, la mutilació femenina es considera un delicte de lesions des del 2003.

Unes 17.000 nenes de 0 a 14 anys residents a Espanya estan en risc de ser sotmeses a l'ablació, sobretot quan visiten els seus països d'origen, segons el document. És la dada més aproximada que es pot donar sobre la incidència d'aquesta pràctica. “És un tema tabú, les dones no en volen parlar, per això només un professional sanitari pot constatar si hi ha mutilació amb una exploració. Però no hi ha cap registre mèdic al món que reculli la dada real de dones mutilades, per la qual cosa només podem xifrar la població de risc”, assenyala Julia Pérez, presidenta de la Unió d'Associacions Familiars (Unaf), una organització que ha col·laborat en l'elaboració del document. “Per això és important aquest protocol. Sobretot perquè se centra en l'àmbit sanitari, que és on es pot fer un registre de cada cas i treballar directament en la prevenció”, afegeix Pérez.

Costum força estès

  • La fundació Wassu-UAB calcula que més de 57.000 dones mutilades viuen a Espanya i al voltant de 17.000 nenes residents a Espanya estan en risc de ser sotmeses a una ablació.
  • El Parlament Europeu calcula que a Europa estan en risc mig milió de nenes. A tot el món, segons l'Unicef, més de 125 milions de dones han estat mutilades i 30 milions més poden ser-ho en la pròxima dècada.
  • La població en risc procedeix principalment de l'Àfrica subsahariana. També es practica en alguns països del Pròxim Orient, com Oman, el Iemen i Emirats Àrabs, i en algunes comunitats d'Àsia: l'Índia, Indonesia, Malàisia, el Pakistan i Sri Lanka. Es coneixen casos a Amèrica Llatina (Brasil, Colòmbia, Mèxic i el Perú).
  • Un terç de la població de risc resident a Espanya viu a Catalunya.

Quan els metges o pediatres atenguin nenes en situació de risc, el protocol estableix que hauran de fer una exploració dels genitals (inclosa en les revisions pediàtriques obligatòries). Si detecten que hi ha mutilació, hauran de registrar-ho en la seva història clínica i intentar esbrinar si es va fer abans que la menor arribés a Espanya, i hauran de comunicar-ho als serveis de protecció de menors. Si no n'hi ha, s'haurà de registrar igualment i fer revisions de seguiment. A més, s'haurà d'activar el programa de prevenció, que comença amb la creació d'una relació de confiança amb la família per poder desenvolupar una conscienciació gradual. “És una tasca que requereix molt de temps. L'ablació és una tradició molt arrelada i la pressió de la família que es queda al país d'origen és molt forta, no és fàcil convence'ls que és perjudicial per a les seves filles”, adverteix la presidenta d'Unaf.

El moment crític en aquest treball de prevenció és, precisament, fer un viatge als seus països d'origen, ja que són escasses les intervencions que es fan a Espanya. Per això el protocol recomana als metges que estiguin alerta davant d'aquests viatges i que intensifiquin l'activitat preventiva amb els pares. “S'oferirà informació a la família, conseqüències per a la salut, conseqüències legals, etcètera. A continuació, s'oferirà a la família que signi un compromís preventiu perquè els progenitors puguin utilitzar-lo en el viatge al seu país com a element de suport en la seva decisió que la seva filla no sigui mutilada”, explica el document. Això pot ajudar-los a justificar davant les seves famílies la seva negativa, i podria evitar casos com el d'un matrimoni de Gàmbia resident a Lloret de Mar (Girona) les dues filles del qual, de tres i set anys, van ser mutilades durant unes vacances el 2006. L'Audiència Nacional va absoldre els pares en considerar que el delicte es va cometre sense el consentiment dels progenitors, ja que va ser la seva àvia qui ho va fer.

Si els pares es neguen a signar aquest document, “el personal sanitari ho pot comunicar a l'entitat pública de protecció de menors i al ministeri fiscal, que podran engegar el procés per a l'adopció de mesures cautelars que ho evitin”, continua el text.

El compromís preventiu és voluntari i no garanteix que, una vegada al país d'origen, la nena no sigui mutilada, però és un instrument que els experts consideren molt útil, com ja s'ha demostrat a Catalunya, Aragó i Navarra, les tres úniques comunitats que tenen un protocol mèdic contra l'ablació.

Catalunya, que va ser la pionera a aprovar el seu protocol el 2007, és precisament la comunitat amb més població de risc. Amb més de 70.000 estrangers de països en què es practica l'ablació, aquí es concentra un terç de les dones en risc. La segueixen Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Aragó.

 

MÉS INFORMACIÓ