I per què dimonis s’és el millor?

Moli Jacob és el seleccionador de les Illes Salomó, equip número 183 en el rànquing de la FIFA. És probable, només molt probable, que no hagi vist mai jugar en directe ni Cristiano, ni Messi ni Neuer. Si de cas per televisió o en alguns resums de YouTube. Tant li fa, el seu vot per la Pilota d'Or, com el del capità de Bhutan, el 209è i últim país en la classificació, és tan vàlid com el de Joachim Löw, tècnic campió del món amb Alemanya. És la democràcia universal de la FIFA, que en el seu gigantisme comercial promociona el seu propi partit individual en un esport col·lectiu. Es tracta, diuen els seus firaires, de triar el millor. El millor? El millor de què, d'un curs, d'un tram de la temporada, pels èxits del seu equip, per la seva transcendència en les grans cites internacionals? No se saben amb certesa les bases del concurs, ni les condicions de l'oposició. En el fons, només es tracta que la FIFA es vesteixi d'etiqueta i marqui una data per al seu propi vedetisme.

La qüestió ómple portades i dóna xerrameca als aficionats, que s'esgargamellen en favor d'uns o dels altres, sense parar a pensar si és igual qui sigui el millor per aquest babèlic cens de la Pilota d'Or. Es pot ser el millor, però no en una temporada concreta. Fins i tot es pot ser el millor sense haver estat protagonista de cites culminants com un Mundial o una gran final europea.

Només es tracta que la FIFA es vesteixi d'etiqueta i marqui una data per al seu propi vedetisme

Vegem cas per cas. Per aquest analista, en genèric, Messi és el millor, perquè té un repertori futbolístic més gran, però per si sol, de passeig tot l'any, no va poder ni guanyar la Liga a l'Atlètic a un únic partit i a casa. En el Mundial, ni tan sols va ser el millor argentí, superat per Mascherano, malgrat el sentit de l'humor de Blatter i els seus, que el van triar el millor del campionat. La Pulga tampoc no va poder evitar que l'Atlètic expulsés el Barça de la Champions, i tampoc no va ser Cristiano Ronaldo qui va salvar in extremis la Copa d'Europa per al Madrid, per molt que celebrés com un boig el seu quart gol, de penal. Al Brasil ni va comparèixer. Tampoc no va ser qui va canalitzar la semifinal contra el Bayern, encarrilada per Benzema a Chamartín i concretada per Sergio Ramos a Munic. Sí, Ramos, el mateix que va rescatar el Madrid en la final de Lisboa quan l'Atlètic estava a un pas d'alleujar la maledicció del 1974 contra Schwarzenbeck. Sí, aquest embarbussament alemany que tant mal va fer als matalassers alineant-se amb el Bayern. Amb el Bayern, sí, aquest equip defensat ara per Neuer, el mateix que es va menjar cinc gols contra el Madrid en la semifinal de la Champions. Llavors, en què quedem, qui és el millor en funció de què? Perquè el 2014 es va tancar amb tres dates subratllades pel món del futbol: la final de Lisboa, la de Maracanà i l'1-7 del Brasil-Alemanya, en si mateix un partit premium universal. I Neuer, sí, Neuer, el que es va empassar els cinc del Madrid, va participar en dos. Però, esclar, Ronaldo fica gols com qui espanta mosques. Però el premi al màxim golejador no és la Bota d'Or? Tot un galimaties, així que és millor acceptar la pirotècnia de la FIFA, que brillin les portades i ja està. Perquè, al cap i a la fi, Messi, no el del 2014, és boníssim; Cristiano, també, tot i que no tingués focus en les grans cites, i Neuer també és molt bo, però, bah!, és porter i aquests van a la seva, estan mig sonat i sempre la caguen d'una manera o altra. Com que tot és segons es miri, acceptem que CR ha estat triat el millor i punt. No és un disbarat, ni moltíssim menys, i ven de meravella. És ungran jugador i la morbositat Messi-Cristiano és el millor cartell que mai no haurien somiat els Blatter d'aquest món.

I no hi ha cap forma millor d'evitar tot aquest garbull que fer que cadascú triï en el seu interior qui és el millor, qui és el que més el sedueix. Aquesta és la votació més fiable. O, almenys, tan fidedigna i íntegra com l'enquesta entre el seleccionador de Timor Oriental, el capità de les Illes Maurici i un periodista o un altre. Un pensa, per exemple, que el millor dels millors sense discussió ha estat Simeone. Ningú amb menys recursos ha fet més. Doncs, res, els votants van dir que era Löw. Però no havíem quedat que el Mundial no puntuava tant, almenys en el cas de CR o d'Iniesta? Quin embolic.

En fi, minúcies al marge, Cristiano té mèrits sobrats. Amb ell, siguin o no els millors, les pilotes són d'or. Enhorabona. Sigui qui sigui el més gran d'avui, aquest Hèrcules sintetitzat en CR és un luxe per al futbol, com aquesta pulguita de Messi i el boig de Neuer, que es posa guants per jugar amb peus de seda. Tant li fa qui sigui el millor per segons qui! No tot en la vida ha de ser classificat. I menys sense criteris clars. Però CR és un gran jugador, molt gran.