Selecciona Edició
Connecta’t

Messi: “No sé on seré l’any que ve”

Messi i Cristiano deixen entreveure el seu malestar en la conferència prèvia a la gala de la FIFA

Lionel Messi  ha abandonat l'hotel i en caminar els 50 metres que el separaven del palau de congressos pel carrer Beethoven, en direcció al llac de Zuric, amb els Alps coronant l'horitzó amb un rivet de glaceres i roques, ha sentit una esbroncada sorda. Una esbroncada com són les esbroncades a Suïssa. Un rumor ofegat, un retret tímid, civilitzat i vergonyant. L'argentí, embolcallat amb una dessuadora grisa d'Adidas, mig encorbat, tocant-se la cara amb un gest nerviós, ha entretancat els ulls com si la llum el molestés. Semblava un particular. Qualsevol vianant imposava més que aquest noi d'aire turmentat que s'ha assegut a l'auditori per inflamar l'atmosfera de rumors. “No sé què passarà”, ha dit, davant de centenars de periodistes i funcionaris de la FIFA, en els prolegòmens de la gala anual del futbol. “No sé on seré l'any que ve. Sempre he dit que m'agradaria acabar la carrera al Barça. Però mai se sap què pot passar en el futbol, de tantes voltes que fa. Com ha dit Cristiano, pot passar qualsevol cosa”.

Messi ha donat a entendre l'afartament que sent des que Rosell va arribar a la presidència del Barça. Ho ha expressat en els termes que condicionen la seva naturalesa introvertida. Amb sequedat. Ha parlat en qualitat de candidat a la Pilota d'Or, el premi que concedeix la FIFA al millor jugador de cada any natural en un acte protocol·lari. A la seva esquerra, amb actitud de ponent, vestit amb una altra dessuadora, estava assegut Cristiano Ronaldo, que, al costat de Neuer, completava el trio d'aspirants. A la pregunta del destí de la seva carrera, el portuguès tampoc havia llançat un d'aquests missatges ferms i segurs que no deixen lloc a dubtes als aficionats. Però no havia estat tan directe com Messi respecte al seu avenir contractual. Quan li han demanat si pensava acabar la carrera al Madrid, el portuguès s'ha mostrat menys sibil·lí. “No ho sap ningú”, ha dit. “Només Déu ho sap! Però estic molt content al Madrid. Vaig firmar un contracte nou fa un any però el futur mai se sap...”.

Prevista per parlar de trivialitats, la conferència prèvia a la cerimònia s'ha acabat torçant. Primer, per la reticència dels futbolistes a col·laborar amb la coordinadora de la FIFA, negant-se a esmentar ni tan sols els seus ídols per no se sap quin respecte a quins codis deontològics. “Amb quins jugadors del passat us agradaria haver coincidit en un camp de joc?”, ha preguntat la coordinadora. “Són molts”, ha dit Messi. “No és el moment d'individualitzar”, ha resolt Emmanuel Neuer. I quan li ha tocat el torn a Cristiano ha trencat la baralla: “L'única cosa que importa en el futbol és el present! A mi m'agradaria jugar al mateix equip que aquests dos jugadors que tinc al meu costat en aquest escenari!”.

Messi mirava al voltant amb una expressió indefinible. Ni rialler, ni seriós, ni trist, ni abatut, ni molt menys feliç. Simplement incòmode. El seu conflicte amb la directiva del Barça, encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, és un cabdell que fa més d'un any que es forma i s'ha embullat al vestidor, on la mala relació amb Luis Enrique, el tècnic, és un secret a crits. Messi amenaça d'anar-se'n del Barça. Quant a Cristiano, els dubtes sobre el seu futur no són nous. Ni tan sols la renovació del seu contracte el 2013 ha contribuït a dissipar la sospita que el president, Florentino Pérez, prefereix Bale.

És difícil discutir que Cristiano i Messi són els millors futbolistes dels últims 20 anys. Tampoc ofereix lloc a dubtes el fet que aquesta tarda a Zuric estaven de mal humor. Els dos ídols han escenificat el seu malestar en aquesta gala que la FIFA organitza cada mes de gener inspirant-se en els Oscars de Hollywood. Ja sigui perquè no havien pogut dormir la migdiada, o perquè el viatge els ha truncat una jornada de treball, o perquè els afeccionats amuntegats al carrer els havien dit alguna cosa desagradable, la veritat és que les estrelles no han fet res per dissimular la desgana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >