Selecciona Edició
Connecta’t

Zuckerberg, la Grossa dels llibres

El nou club de lectura del creador de Facebook catapulta una obra de Moisés Naím

Moisés Naím i Mark Zuckerberg vistos per Sciammarella.
Moisés Naím i Mark Zuckerberg vistos per Sciammarella.

“Tothom sap que Facebook té una penetració global, però una cosa és saber-ho i una altra experimentar-ho”. Moisés Naím —economista, escriptor i articulista d'EL PAÍS— ho ha comprovat en primera persona i ho explica des de l'altra banda del telèfon. El 2 de gener passat, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va obrir un club de lectura en aquesta xarxa social anomenat A Year of Books ('Un any de llibres') i va escollir, per inaugurar-lo, una obra de l'autor veneçolà: El fin del poder (Debate). Tres hores després que s'engegués ja s'havien esgotat tots els exemplars disponibles a Amazon i en la cadena de llibreries nord-americana Barnes&Noble.

Que un personatge amb rellevància mundial, ja sigui per la seva fama o el seu criteri, recomani un títol constitueix “l'equivalent a guanyar la Grossa de Nadal”, com reconeix Marta Ramoneda, responsable dels clubs de lectura de les llibreries La Central. El fenomen de la prescripció literària no és nou, però les xarxes socials li confereixen naturalesa viral. Internet pot aplicar la mateixa velocitat de propagació al vídeo d'un gat enfadat que a un estudi sobre el significat del lideratge en la política, la religió, l'economia i l'educació en l'últim segle.

El club de lectura de Zuckerberg pretén abordar un nou títol cada 15 dies i disposa, una setmana després de la seva fundació, de més de 400.000 seguidors. Però la seva influència s'estén molt més enllà dels límits que defineix la pantalla. Des que va saber-se la notícia, Naím, que té 4.000 amics al Facebook, ha atès mitjans del món sencer. “Ha estat aclaparador. He concedit entrevistes de Malàisia a Mèxic”, apunta l'escriptor i assagista.

Als Estats Units, El fin del poder va vendre més còpies en els tres dies posteriors a la fundació d'A Year of Books que des del seu llançament el maig del 2013, segons va revelar a The New York Times David Steinberg, president de Perseus, el grup editorial que publica l'obra en aquest país. En un any i mig es van vendre 20.000 exemplars en tots els formats del títol, considerat un dels 20 millors del 2013 pel rotatiu Financial Times; la mateixa quantitat d'unitats venudes a la qual es va arribar només en format de llibre electrònic després de l'efecte Zuckerberg.

A Espanya i l'Amèrica Llatina se'n preparen reimpressions i, com confirma l'autor, el seu assaig s'editarà en nous idiomes. Naím no coneix personalment l'home que ha provocat aquest tsunami, ni intuïa que estigués interessat en la seva obra En realitat, l'autor d'El fin del poder es va assabentar que el fundador de Facebook havia escollit el seu llibre per Twitter. “El meu ofici és escriure, així que tot el que estimuli la lectura és una cosa que cal aplaudir, estimular i agrair”, explica l'autor. El seu editor espanyol, Miguel Aguilar, comparteix aquest entusiasme.

En la seva opinió, la repercussió de la iniciativa de Zuckerberg no pot comparar-se amb la d'altres prescriptors. Ni tan sols amb Oprah Winfrey. La famosa presentadora de televisió va conduir una comunitat de lectors del 1996 al 2012, i amb una paraula seva aconseguia vendre mig milió d'exemplars (els dies dolents). “Ella és molt important per al mercat nord-americà, però la seva influència es queda allà. L'audiència de Zuckerberg és mundial, i el fet que l'obra de Moisés Naím estigui traduïda a diversos idiomes i tracti un tema global ajuda a ampliar l'abast. Si hagués triat un assaig publicat recentment i només disponible en anglès la cosa hauria estat diferent”, argumenta Aguilar.

El fet que la recomanació es vehiculi a través d'un club de lectura i no d'un simple comentari, potencia el seu efecte. “És una manera molt humana i grata de contactar-se amb el món de les idees. Als Estats Units, aquests grups són una cosa molt freqüent i gràcies a Internet, el debat no té fronteres”, comenta l'escriptor.

Les grans cadenes de llibreries ja estan preparades per gestionar un augment de la demanda de les seves obres. “A part de l'empenta del primer moment, ser citat per algú famós crea un halo que no es perd. És una cosa que tens guanyat per sempre”, assegura Marta Ramoneda. Tant la coordinadora dels clubs de lectura de la cadena de la llibreria La Central com Ignacio Tolnado, director de llibres de la FNAC, coincideixen a recordar dos exemples paradigmàtics de prescripció reeixida a l'espanyola.

El primer, i envoltat de més llegenda que dades, és la conversió de Memòries d'Adrià en veritable fenomen supervendes de literatura de qualitat després que el llavors president del Govern espanyol, Felipe González, confessés que era el seu llibre preferit dels anys vuitanta. El segon, un article d'Antonio Muñoz Molina (publicat a Babelia el 13 d'abril del 2013), en què enaltia vehementment l'obra de l'escriptor nord-americà James Salter. Aquest mateix dia se'n van comprar 37 exemplars signats per aquest autor només a la llibreria La Central del carrer de Mallorca de barcelona, i les seves vendes es van multiplicar per quatre de forma constant a la FNAC.

Potser les tendències del nou màrqueting editorial passin per compartir una crítica elogiosa com aquesta en el perfil de Facebook de Mark Zuckerberg.

MÉS INFORMACIÓ